Busquem i no parem, seguim la pista a tot allò que vaja per davant, que secunde l'horitzó. Sempre avant, defugint de l'ahir i els seus apèndixs, soflamant el passat que ara acaba per a abraçar l'última hora sense adonar-nos de la seua proximitat.
I en esta recerca oblidem el que ens agrada.
Però tornem, sempre tornem. Als sons de sempre, als nostres acords vitals, sense postergar cada moment venidor, acceptant que algunes coses canvien per a ser iguals. Un altra vegada llepem la banda sonora de la nostra vida.
A pesar de tot, la vida. Ens l'enxampem agarrant-nos com una llepassa.
(i tu no hi ets)
4 comentaris:
M'ha encantat. M'ha posat de bon humor. Però el "tu no hi ets" final, que no requereix major comentari, m'ha semblant inquietant.
Ai que sí, Xavi? L'últim disc sencer dels Weezer, Hurley, és un exercici completíssim de bon rotllo. Després d'alguns discos foscos, toscos, amb este i l'anterior, Ratitude, han tornat a contagiar-me la màgia de la música. I d'això va el tema, de les coses que en la recerca de la modernitat obviem, oblidem.
P.D. El "i tu no hi ets", amb el teu permís, m'el reserve per a mi. Una llaga en la memòria que tinc nafrada i encara em supura.
...ah, i en el bonus track de l'edició de luxe del Hurley, està esta perla de versió (Viva la Vida) i alguna que altra sorpreseta acústica. I love Rivers Cuomo !!!
Sí, senyor! Quina risa estos de Weezer!
Publica un comentari a l'entrada