Com es mastega l'humor, el bon humor, amb la boca plena de tristor?
És un coupage desconcertant i sense els filtres de l'eufòria, sense els condicionants habituals, es convertix en un plat fascinant. El seu tast i digestió se m'antullen intel·ligents, si de cas mes racionals que de corrent, i la rialla espontania en estes condicions, l'analítica del bon humor, esdevé exclusivament enginyosa.
Plats del dia en este contradictori i sorprenent menú degustació:
-"Una vegada a l'any, els vents arremolinats procedents del Kinna Hurrah assoten els vastos camps, alçant els llauradors mentres treballen i depositant-los a centenars de quilòmetres al sud, on a vegades s'establixen i obrin boutiques"
-"Abans de treballar per als Washburn, Comfort Tobias murmurava als cavalls en un ranxo de Texas, però va patir un col·lapse nerviós quan un cavall, en resposta, li va murmurar a ella. `El que més em va sorprendre -recorda- és que sabia el meu número de la Seguretat Social.'"
-"El divendres vaig despertar i, com l'univers està en expansió, vaig tardar més de l'habitual a trobar la meua bata. Com he pogut viure fins ara ignorant que en l'univers hi hi ha coses xicotetes de la grandària de la 'longitud del Plank', que amiden una milionèsima d'una milmilionèsima d'una milmilionèsima d'una milmilionèsima de centímetre? Si a vostés se'ls cau una en un teatre a fosques, imaginen com seria de difícil trobar-la. I com actua la gravetat? I si de sobte deixara d'actuar, seguirien certs restaurants exigint jaqueta?"
(Textos extrets, sense anestèsia ni llicència documentada, del llibre "Pura Anarquia", Woody Allen, 2007)
2 comentaris:
Les cites, molt bones, però per molt que ho intente, no em faig amb Bigott i la seua música. Això sí, és prou autèntic.
El llibre sencer és un compendi inabastable de frases i històries genials. Fer comparacions es convertix en desmoralitzador després de vore la monstruositat d'imaginativa que alguns tiparracos posseïxen (i l'Allen està en el cap d'eixe grup). Encara que resulte redundant, un puto geni !!!
Amb Bigott tornem a això dels gustos i colors. Tan sols un incís, jo em vaig enganxar definitivament a este personatge, a la seua música, després d'un directe. Fins ahí tampoc li detectava massa la gràcia. Sense anar mes lluny en el P. Sound passat, el seu concert vespertí de dissabte va ser per a mi el moment amb millors vibracions de tot el festival. Si pots no deixes passar l'oportunitat, igual agafes noves perspectives (o no).
P.D. El vídeo, la cançó, no és representatiu de la seua qualitat musical. Mes bé era un divertimento en la línia del text i el seu sentit (humor des de la perespectiva del desconsol).
Publica un comentari a l'entrada