dimecres, 27 de març de 2013

MOLT MES

Així sóc jo, tan imperfecte com palpable, tan evident com errat. He tret a passejar les tensions del meu estómac per a intentar extraviar-les, per a perbocar-les en la primera revolta del camí i recercar les giragonses que m'adrecen en la meua incorrecció.

Hui he decidit tornar a escriure.


No m'agraden les efemèrides i menys les que rememoren defuncions. No m'agrada descobrir que a l'aniversari d'una mort se l'anomena "aniversari luctuós", un terme que sona eixut, fosc i antitètic a la celebració que pot, que deu, significar el recordatori de les coses bones d'una vida.

No m'agrada repetir-me com el ramat que sistemàticament commemora a les ordres d'una agenda.

Però Estellés és molt mes que tot això, molt mes que la poesia mínima, exigua i irrisòria que se sosté enredada entre els fils de la xarxa global i la vanaglòria d'eixos cercles edulcorats que es retroalimenten amb les seues carències per a autocomplaure's.
Eixa poesia i els seus estils m'empalaguen cada dia mes fins deixar-me sec el gust.

Vicent Andrés Estellés és molt mes, encara que hui ens falte ja vint anys.
La seua senzillesa directa i opulenta és molt mes que un "aniversari luctuós" i totes les seues efemèrides.

Ací una prova:

"res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

cloc els ulls i me’l fot."

HORACIADES, Vicent Andrés Estellés



A Estellés cal musicar-lo en la seua llengua i amb la seua grandària.