dimecres, 30 de març de 2011

INTROSPECCIONS

La imatge:

Un espigat Neil Young en l'edat madura en què un ja no mira de reüll la seua joventut mes que la frontera de pas continue sent visible. Un escenari disbauxat, anàrquic, amb tècnics i músics barrejats sense ordre ni prejudicis. El vent, fort, bufant-li en la cara i, al final de l'actuació, un somriure del mestre de rostre impenetrable. Un gest poc freqüent en ell.

El moment:

Fa poc he complit quaranta anys i amb això he entrat en una nova etapa de la meua vida. El fet del natalici, del nombre, no és el causant però si que em servix com a sagnia en el text de la meua existència, com a punt referencial i balisat en el mapa de la meua trajectòria. Vinc d'una o dos etapes ja tancades als últims vint anys i arrere deixe voluntats i dinàmiques, objectius i inèrcies. En els últims mesos he cotejat les meues volences venidores i el meu estat d'ànim per a arribar a la conclusió del que sóc, del que desitge.

Ja ho he dit en algun altre lloc, els esdeveniments vénen accelerats com un cavall desbocat, però en la immediatesa, l'instant, el veig vindre lentament i tinc marge de maniobra i resposta ràpida i tranquil·la. Potser açò siga la maduresa, no ho se.

Ara tan sols vull disfrutar d'algunes xicotetes coses sense el llast de mes objectius. Els meus passejos muntanyencs en horitzons allunyats o propers. La bona taula, cara i complexa o casolana, igual em dóna, però amb les sobretaules compartides per la gent que estime. Els meus moments íntims amb la música, el cinema, la lectura, sense grandiloqüències, i l'escriptura com a porga necessària.

Ara ja no vull mes velocitats inadequades, vull deixar de ser un accident i, potser, m'agradaria entrar en els somnis d'algú.

Anhels:

(Neil Young somriu al final de la cançó, el vent engrunsa els seus cabells)
Un somriure igual, adult i tranquil, des de la perspectiva que em dóna este moment.

dissabte, 26 de març de 2011

XICOTETES LLICÈNCIES

És el que tenen els anys acumulats i els diners invertits en vivències, en experiències i sabors amb l'únic interés meritat del coneixement i el plaer. És el que té el desfici gastronòmic, la recerca del plat perfecte i la fam de novetats. Et permet alguna que altra xicoteta llicència pel fet del contacte directe amb els creatius, per allò d'acabar coneixent l'artista.

L'amic Vicent Patiño (cuiner revelació a Madrid-Fusión 2007) acceptà la proposta d'elaborar per a nosaltres una degustació diferent a la del seu menú habitual en el restaurant Oleo. Un tast fonamentat en la nostra tradició mes directa, sense la magnificència dels seus fantástics plats compostos, però amb plena capacitat per a fusionar tradició i sorpresa amb el regust de l'excel·lència.

I a mi, com sóc un sentimental, estes subtileses em posen tonto i, ja que vaig obrir esta secció per a donar-li vida, ací compartiré la informació, els colors i les textures.
Del sabors i olors vos tindreu que refiar. Profit.

Olives en salmorra, especiades i amb allets tendres.
Clàssics d'ahir i hui.



Papes casolanes.




Crema de pebre roig amb formatge, carxofa deshidratada i sardina marinada.
Maridatge de sabors redó, redó. Sense estridències al picant.





Ensaladilla russa del parador La Nit, amb pa de panses i oli d'oliva.
D'eixes ensaladilles que ja no es troben.



"Empanadilla" de tomaca.
Amb els ulls tancats, i deixant de costat la textura, no es nota la diferència amb les millors. Sorprenent.






Nit monovarietal de raïm "mencía". Amb este vam acabar, quasi acadèmic, però l'inici va ser formidable amb el Ribeira Sacra, LaLama de Dominio de Bibei (disculpes per la falta documental). Una sorpresa per la seua peculiaritat. Molt recomanable.




Ou fregit amb cansalada i creïlla.
Un altre clàssic insubornable. Visca el colesterol.



Arròs al forn.




Gelat de pera sobre base cremosa de café amb llet.
Dolç. I el café amb llet li conferix el regust domèstic.



Xocolata en diverses textures.
A no fallar.



Sobretaula relaxant i, algunes melodies, furgant en la memòria amb el torniquet incisiu d'unes lletres amb connexió directa.
Daiquiri Blues.

dimarts, 22 de març de 2011

COFURNES A POCA NIT

Amagatalls d'última hora del dia, refugis on prostrar el venciment.
Aixoplucs, els de la llar a poca nit, on protegir-se i fugir, on abraçar solituds òrfenes de desmemòria.

L'admiració es va menjar l'estima.



Benvinguts a l'hostal Retut, boulevard Descoratjat, travessia Afligida.

dissabte, 19 de març de 2011

LONELIER

Hui m'he begut seixanta cançons per a emborratxar-me en el desconsol, per a escapar de l'estrèpit faller submergit en mi mateix, sense cap altra companyia. Hui he fugit de tots com de costum. I t'he mirat als ulls de lluny.

Demà matinaré per a ordir plans frugals en la muntanya, per a compartir tan sols amb mi el remor del meu alé en el camí. Demà tornaré a fugir per retornar, per a desfer el camí del record que tant m'ofega. I et voré de lluny, i escoltaré el soroll del teu silenci en la resposta.

Seixanta-una.


diumenge, 13 de març de 2011

REDOBLAMENT PUBLICITARI

Els creatius no estan molt creatius ultimament. Com amb qualsevol altra moda o tendència, igual que amb el lèxic periodístic, les idees se solapen repetint-se en un mateix espai. Quan una paraula nova o poc sentida emergix en algun mitjà, germina ràpidament multiplicant-se fins a la sacietat. Amb els publicistes ocorre el mateix, una idea apareix un dia i al seguent està escampada i duplicada. A colp de percussió tenim ara en la televisió la moda bateria redoblant-se i retrunyint. Coses de les modes.








Però com l'home i el publicista descendixen de la mona ja va haver un passat homínid percusionista allà pel plistocé del 2007 que ens ficà sobre la pista.



Jo, per a fer la contra i per que estic en ratxa punyetera, acabaré amb una cançó sense percussió. Per això i pels bons moments que este tipo, Eef Barzelay, em fa passar amb la seua música.

dijous, 10 de març de 2011

L'EXPERIÈNCIA

Este blog no és ni pretén ser un blog de música, de crítica musical, mes que estiga musicat. Este blog no esmicola als literats, no presenta o analitza lo últim en la literatura d'avantguarda o de moda, a pesar de l'afany literari amb el que en cada paraula disseccione el meu llenguatge.

Este blog ni tan tan sols és un blog. Només és el reflex de les meues dèries, una espècie de diari irregular i inestable on oficialitze els meus anhels, els meus capritxos. Un lloc sense pretensions, obert a qualsevol que vullga passar-se a compartir olors i sabors, però sense cap ambició de captar adeptes.

Per això hui faré una entrada monotemàtica i interminable. Per això i per que fa mes de vint anys que una altra dèria, la de la gastronomia, es va instal·lar a la meua vida. Mai he escrit res plena i únicament sobre el tema, mai he cuinat en exclusivitat en este espai i, després de tants anys, de tants llocs visitats i plats remembrats, de cursets i cates, d'experiències i inversions de nul interés reditari però àmplia gratificació moral, vaig a llançar-me.

I vaig a fer-ho en sentit invers a la meua trajectòria. Començaré per la part grossa, a lo gran. Fa uns dies vaig tindre la major (i millor) experiència metafísica al meu trajecte gastronòmic, vaig completar el puzle pendent amb la peça tan llargament cobejada. Ací està el mostrari gràfic, la "botifarra catalana" en versió entradada de blog que corrobora, sense massa explicacions, el per què de la meua decisió.

Per cortesia del Celler de Can Roca, bon profit.



L'espai, la tramoia de la il·lusió que ens remena cap a l'escenari de la gran funció.






L'escenari. Ja ens induïx cap a la màgia de la creativitat.









La cuina oberta, sense cabòries, despullant de bat a bat el treball fet per la i per a la il·lusòria.
"Ací no amaguem res"-Jordi Roca dixit-






Cuina de plats calents.





Cuina de plats freds i rebosteria.


LA FANTASIA




Olives caramel.litzades



Bombó Campari



Espina d'anxova de l'Escala amb tempura d'arrós de Pals


Teula de pollastre a l'ast


Calamars a la romana. (Fins ací els entrants, acompanyats d'un Champagne Bollinger Rose)


Ensaladilla rusa (a la nostra). -Acompanyat d'un Josephshöfer 99 Auslesse-




Brioche de tòfona amb brou d'escudella. -Acompanyat d'un Renard Mont de Milieu 83 Magnum-






Escalivada (albergínia, pebrot, ceba i tomaca) amb suc de pebrots escalivats al fum de brasa d'alzina. -Acompanyat d'un Stéphan Tissot 07 Savagnin-


Carxofes amb foie gras i oli de tòfona. -Acompanyat d'un El Rocallis 06-


Gamba a la brasa amb brou acidul.lat de bolets. -Acompanyat d'un Nelin 08-








Sopa de ceba i nous crespianes amb comté. Pa de pessic de nous. -Acompanyat d'un Viña Tondonia Gran reserva Rosado-




Llenguado amb oli d'oliva i sabors del Mediterrani (Fonoll, bergamota, taronja, pinyons i olives verdes). -Acompanyat d'un Thalarn 08-




Calamarcets amb roca de ceba i algues. -Acompanyat d'un Oloroso del Puerto Lustau Almacenista-


Rogers farcit del seu fetge, amb suc de les seues espines, sagí i gnochis de creïlla. -Acompanyat d'un Ferrer Bobet Selecció 07-




Adaptació de steak tartar amb gelat de mostassa (tomàca especiada, compota de tàperes i llimona, praliné d'avellanes, salsa bearnesa, pansa d'oloroso, mantega de porradell, pebre sechuan, pimentón de la Vera i curry, boletes de gelat de mostassa, fulles de mostassa i cebetes amb vinagre).-Acompanyat d'un Grans Fassian Kabinnet 06-


Corder amb pèsols i menta. -Acompanyat d'un Domaine du Clos Naudin 89-


LES POSTRES.-Totes acompanyades per un Olivares Monastrell-

Cromatisme verd (gelat d'eucaliptus, shiso verd, Chartreuse verd, llima i alvocat)



Sorbet de taronja sanguina i remolatxa




Vainilla, ragalèssia, caramel i olives negres garrapinyades amb gelat de vainilles de Tahití




Petit fours (de dalt a baix): Praliné daurat d'avellanes, Palet d'or, Esfera de Yuzu, Dàtil i gingebre, Gerd.



Finalitzada la funció, superat i amb les expectatives prèvies derrotades i submises, recomponem el cos amb el millor digestiu, un reconfortant gin-tònic, i visitem el celler. Un altre espai cuidat al detall per al goig dels sentits.













Ja em puc sentir ben afortunat d'haver viscut una experiència com esta. Igual que en el seu dia, com a primera vegada que ha tingut les seues posteriors seqüeles, vaig gaudir d'una altra experiència sensorial aclaparadora en un xicotet teatret de Saragossa amb el meu concert iniciàtic dels Wilco. El meu fil musical em perseguix a qualsevol part, no ho puc evitar.

Rock&Roll i bona taula.