dimarts, 2 d’octubre de 2012

PER OMISSIONS (II) "espiració"

I front al cinisme d'esta gentola, la seua avarícia i la grandiloqüència dels seus capritxos, eixos que hem pagat i continuarem pagant entre tots, front a la megalomania insostenible que ara volen disfressar de deute col·lectiu amb remitent a la mala consciència general, enfront d'estes i altres "virtuts" que ens han portat on ara estem, jo em resguarde en les meues xicotetes manies i plaers, m'arrecere entre les andròmines de la  pròpia satisfacció. 

L'estrèpit del descoratge dels que sí estem afrontant les nostres responsabilitats i pagant les errades que hàgem pogut cometre (eixa majoria silenciosa o sorollosa, tan se val), sense rebre cap ajuda sinó mes bé el contrari.

Eixe estrèpit del què m'aïlle aprofundint als meus silencis i rescabalant-me en les meues insignificants obsessions disfressades de plaer i complaença, estes manies d'anar per casa tan senzilles, simples i barates, de l'ordre jeràrquic de la humilitat o molt a prop d'ell.

Com per exemple la lectura d'obres que em fan somriure, sinó baquejar-me, en estèreo i reverberació. És el cas del què ja podíem definir com un clàssic; "Sin noticias de Gurb" d'Eduardo Mendoza. Indispensable en les biblioteques personals de primera mà de tot aquell que desitge restablir amb regularitat carcallades contra el desànim.



"Al oir el estrépito acude un camarero y me ordena que deje libre la mesa de inmediato. Me informa de que esta mesa ha sido reservada por Estefanía de Mónaco, su prometido y unos acompañantes. En realidad, añade, la reserva fue hecha en 1978 y aún no ha comparecido nadie, pero, tratándose de quien se trata, la gerencia del local no ha estimado oportuno dar por cancelada la reserva. Una vez por semana, continúa diciendo el camarero, los manteles y servilletas son lavados, los cubiertos abrillantados, los arreglos florales, renovados, las hormigas, exterminadas, y los panecillos (de pan blanco, integral y de soja) reemplazados por otros recién salidos del horno. En un rincón hay media docena de fotógrafos cubiertos de telarañas".

Un altre mètode d'auto-oxigenació que ha arribat a convertir-se en una xicoteta obsessió, és la meua mania per les veus dels dobladors sud-americans de dibuixos animats dels anys 80 i 90. Amb eixes estridències en aguts o les tonalitats tan suggeridores com dispars. La teatralitat mai va ser millor sonoritzada.




I per descomptat, la constant recerca en la música. Eixa que em du tan agradables sorpreses al descobrir les veus de sempre a les músiques de hui i en millor forma que mai. 

El minimalisme dels propis i xicotets plaers front a les grandiloqüències de la insolència, l'estafa i la hipocresia.

És senzill, però és el meu mètode per a combatre-les.




dilluns, 1 d’octubre de 2012

PER OMISSIONS (I) "inspiració"

D'un temps a esta part em regolfen els silencis. Tinc congestionades les opinions i idees amb l'excés d'informació. La sensació de desànim i improductivitat ha deixat buit este espai tot este temps.

Cada dia, cada nova relectura de la situació, no fan sinó corroborar l'engany i la gran estafa així com abonar el terreny de la impàvida desgana. Les mentides contínues i desbocades, sense mesura. La fal·làcia dels què diuen ens representen quan el que realment representen és, únicament, als seus interessos i el d'aquells pocs que els poden cobrir les esquenes així com omplir les butxaques.

El mateix dia que, davant de les queixes generalitzades a les portes del corral que els congrega, conjuraven en veu alta la representativitat que el vot del poble els atorga, estos oligarques de postís votaven coses com les que voten. 

És tan sols un exemple, ho sé, però també és l'exemple de cada dia, el de les maneres de governar i representar que tenen estos cacics d'amagadetes des de fa molts anys. 

(Sessió plenària núm. 57 celebrada el dimarts, 25 de setembre del 2012)

- DEL GRUP PARLAMENTARI MIXT (SENYOR BALDOVÍ), SOBRE L'APROFITAMENT DELS ALIMENTS DESCARTATS PER LES GRANS SUPERFÍCIES. (Número d'expedient 173/000041). Efectuada la votació, va donar el resultat següent: vots emesos, 314; a favor, 142; en contra, 171 , abstencions, 1.
Va quedar rebutjada. 

- DEL GRUP PARLAMENTARI "UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA", PER A LA RACIONALITZACIÓ DEL RÈGIM RETRIBUTIU DELS CÀRRECS POLÍTICS ELECTIUS PER MITJÀ D'UN SISTEMA OBJECTIU, COHERENT I TRANSPARENT A NIVELL NACIONAL. (Número d'expedient 162/000415). 
Efectuada la votació, va donar el resultat següent: vots emesos, 314; a favor, 6; en contra 308.
Va quedar rebutjada. 

- DEL GRUP PARLAMENTARI BASC (EAJ-PNV), RELATIVA A LA LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL. (Número d'expedient 162/000423). 
Efectuada la votació, va donar el resultat següent: vots emesos, 314; a favor, 128; en contra, 170; abstencions, 16. 
Va quedar rebutjada.



La iniciativa popular no té cabuda en este joc i les parts del bescuit que tots cuinem ja estan adjudicades. Ni tan sols es pretén "escoltar" el que es puga "demanar", ni tan sols s'admet "opinar".




És tan sols un exemple, ho sé ,però diu tantes coses...