dijous, 28 de juliol de 2011

EPITAFI

Quaranta anys els separen en la mort.
Quaranta anys l'ha plorat ella, ma mare, en exclusiva.
Amb quaranta anys complits va faltar ell, mon pare,
i ma mare el trobava en cada racó esvarós de llàgrimes al dia a dia.
Durant quaranta anys, quaranta, tota una vida.


Ara jo, amb quaranta també a les esquenes, en una vesprada fràgil com la de hui he hagut de vore col·locada, per fi, la làpida del llit gelat i sepulcral que compartixen.
Una pedra de marbre gris basalt, dos noms, quatre dates i una inscripció que vaig triar com a epitafi comú.

"Junts pel desig de tota una vida"

El joc de la genètica, els meus sentiments furtius i vida solipsista, ratifiquen el que intuïa. Allò que sé per obra i gràcia de ma mare, de la seua vida i desitjos.
Algunes estimes, algun amor, mes que no siga recíproc o compartit, són de per vida.

Una vesprada fràgil com la de hui Estellés, com sempre, em referma en la ferida. Certifica amb els seus versos la saó d'este fruit amarg.

Sota la terra de l'amor novella,
eren els ossos meus, o la raó
de tanta amor a punt, tanta saó.

Però, amb tanta fortor, tant es clivella...
Entre els solcs, esventrades les espigues,
ploren en va els sentits i les formigues.


(De l'Hotel París, 1954.)

Porte escrivint massa temps des de la tristesa, estic cansat de demanar perdó i plorar llàgrimes impossibles. Que servisca este text i este vídeo de Beirut amb la seua història com a epitafi del descoratge.

Deixem de plorar en va, deixem de ser formigues.

divendres, 8 de juliol de 2011

NU

"Se n'ha anat donant-te l'esquena
i t'has quedat gelat de pena.
Benvingut al món dels hòmens,
on comptem totes les hores"


Cançó del Senior de 34 segons amb tots els solatges de la meua memòria, els sediments infiltrables, en un univers de 3 acords i 21 paraules.
NU.

Iniciant el procés de vestir esperances.

diumenge, 3 de juliol de 2011

LA CUINA D'AHIR I DE HUI

Les cortesies de l'amistat, les gentileses de la confiança, en ocassions, en massa ocassions, es manifesten com el vel que tamisa les realitats.
Si existix allò anomenat classicisme gastronòmic, si hi ha un lloc de pelegrinatge culinari tradicional en Xàtiva, eixe és "Casa la Abuela ".
Este filtre de realitat ens impedix, però, vore altres coses. La inqüestionable trajectòria i qualitat d'este lloc, el bon fer de la família Reig en mes de cinquanta anys de gestió, se solen emmarcar dins de la denominada cuina tradicional. Circumscriure's únicament a esta indiscutible afirmació per a definir els valors de la cuina d'esta casa és, com a poc, injust i, en temps tan difícils per a l'hoteleria com els actuals, suposa una rèmora que minimitza tals valors.

Les qualitats de Pepe Reig en els foguers van mes allà. Al seu domini en les tècniques i tempos de cocció, als seus coneixements en la manipulació del producte de sempre, cal afegir una mes que destacable destresa per a combinar elements i crear plats per a una cuina que podríem denominar de neo-mercat. Elements tradicionals embastats amb fils hodierns.

Després de molts anys d'assistència, d'insistència i amb la vènia que em concedix l'amistat amb Pepe, he pogut disfrutar d'un menú degustació fora de carta. Este xicotet mostrari gastronòmic és la prova que a "Casa la Abuela" cal anar a menjar els nostres plats tradicionals però, també, a disfrutar d'altres conceptes de cuina.



Gaspatxo de pruner amb abadejo. Estiu del bo.



Polp en el seu oli amb pomelo rosa i pernil ibèric al forn. Una magnífica combinació de sabors i textures en temperat.



Alguns clàssics, en este cas vinícoles, mariden a la perfecció amb l'actualitat culinària. "Pago de Carraovejas"



Bonítol amb crema temperada de fenoll i tomaca. La crema de fenoll mes que destacable i aprofitable per altres alternatives però, en este cas, millor servida freda.



Lluç amb maionesa d'avellana, ceba confitada i pols d'oliva negra. Cocció perfecta del peix i la ceba així com molt bona densitat de la maionesa.



Kebab de corder, iogurt, sèsam i menta. Despunte de sabors en bona combinació.



Gelat de whisky Talisker. Sorprenentment suau i cremós.



Ravioli de xocolate i poma al forn amb crema pastissera. Sobredosi final d'edulcorant per a no fallar.



Amb el gintònic de rigor, en este cas amb pell de pomelo, i els acords i tonalitats musicals de She&Him acompanyant-nos, rematem una vetlada en la millor companyia.

Salut.