dimarts, 31 de juliol de 2012

DE VACANCES (...o no)


Sóc conscient que he deixat passar la vida de reüll, que he flirtejat amb la solitud fins al menyspreu de mi mateix.

Sóc conscient que les sumes se m'han quedat sempre a mitges i que des de fa molts anys tenia la segura incertesa d'una vida en solitari, certificant dia a dia la seua vàlua en la meua inconsciència.
Si així ha sigut ha estat per pròpia voluntat i per involuntaris designis, per convenciments de baix criteri i per criteris sense evidències.

Quan he intentat desdir-me emparat en sentiments o en nous desitjos, mes intuïtius que una altra cosa, la vida m'ha respost amb inseguretats en sentit contrari o impossibles camuflats de falses estimes.

No li ho tinc en compte, ni a la vida ni a les actrius del teatre equivocat.
I no li ho tinc en compte per que les seus decisions i indecisions, els seus dubtes i incerteses, m'han permés arribar a on estic ara i amb qui ara estic.

Mai havia compartit la vida plenament amb ningú, en tota la Seua justa mesura o amb la Meua plena convicció. Mai havia jugat el joc de la totalitat i el convenciment i ara, en plena partida, m'he tornat un addicte al joc, un ludòpata de l'amor.

El futur vindrà sense avisar, com ni ell ho sap, i jo no puc prometre la seua arribada ni el seu empadronament en l'estat del benestar, però si puc assegurar la voluntat total i la plena convicció de voler viure la vida en plenitud jugant-la a mitjes, compartida.

Este blog mai ha tancat per vacances. No ho ha fet per que mai ha sigut un espai de regularitat contrastada al què se li puguen atorgar descansos oficials i per que el culpable d'este lloc caòtic, si no ecumènic, ha fet ús i fruit d'ell quan li ha abellit, sense tindre en compte el calendari laboral.

Però enguany és mes que probable que El Cau  tanque les seues finestres una temporada, unes setmanes. No hi ha un altre motiu mes que el de poder disfrutar en la seua totalitat el curt període vacacional que m'oferix el treball i  dedicar-me en exclusiva a gaudir de l'altra part de la meua vida, la que ara em completa i m'atibaca, sense desviar l'atenció en altres menesters.

És per això que este espai romandrà inactiu fins que les dèries se disparen novament o les inquietuds reapareguen interlinees.

Així és que, tanquem per vacances (... o no, qui sap).



dijous, 12 de juliol de 2012

MESURES I DESMESURES


Sobre les noves mesures preses hui pel govern i la crisi no tinc ganes de parlar, però deixaré ací una opinió per si a algú li servix i per a llevar-me el pes de damunt.
Alleugerir el cos de merda de tant en tant o porgar-se, se solia denominar la cosa.

Primer punt: Jo, per molt que continuen abaratint l'acomiadament i facilitant la imposició de salaris mes baixos en les empreses, no contractaré a ningú mes, no puc. Tan senzill com que no hi ha demanda ni mercat i, sense això, la sostenibilitat de l'empresa és inviable per fàcil que siga despedir i barat el contractar (o viceversa).

Segon punt: Per molt que ajuden (ajudem) als bancs a tapar els seus forats, els que ells mateixos han creat, no concediran mes crèdit. No creuen en això en les actuals circumstàncies de risc per morositats i, el mes important, no ho necessiten. Mentres continuen obtenint diners fàcils d'Europa a baix interés no tornaran a exercir de banca tradicional ni jugaran o retornaran al mercat que realment deurien, al seu verdader treball.

Tercer punt: La gent i les empreses difícilment poden demanar crèdit encara que ho necessiten. Qui ho farà si les seues perspectives de futur, les laborals, les de l'oferta i la demanda, són les que són? Ningú sap com podria pagar eixe crèdit en les actuals circumstàncies (personals o empresarials). La teoria de fer la bola mes grossa, ja sabeu.

Quart punt: Amb la perspectiva exposada en els tres punts anteriors, qui és el guapo que no intenta estalviar (si és que encara pot)? I els que no poden fer-ho, com col·laboraran a activar el consum? Per desgràcia també sabem (encara que alguns menys que altres) que sense consum, en este sistema de sinergies entrellaçades tan dependent i al mateix temps tan injust, no hi ha cap possibilitat de reactivar l'activitat laboral i, amb això, que la roda torne a girar per a anar recomponent les errades de tantes males gestions i megalomanies innecessàries i recuperar, si és possible, tot el que de sensat hem perdut en este denominat estat de les garanties socials.

Quint punt: ... xe que no, que no continue, que ja no tinc ganes de pegar-li mes voltes al nano sabent, com sé, que la cosa anirà de mal a pitjor.

Que Sant Gonera ens pille confessats !!!
(i molta sort a tots)



dimarts, 3 de juliol de 2012

EVIDÈNCIES


...i ara ens vindran amb mes retallades i sacrificis, amb la "cantinela" de que ens hem d'estrényer la corretja pel be comú. El discurs fàcil de què tots som responsables del que està passant en la nostra justa mesura, allò de que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats i eixes coses.

Es continuarà enfonsant l'estat de les garanties socials i ens injectaran via rectal una nova dosi de por a llarg termini. Res de solucions reversibles amb el pas d'uns pocs anys, res d'això.
L'estat de les desigualtats i injustícies ja està ací, benvinguts a la lluita de classes.

I no, no m'empasse cap ni una d'estes retòriques de la hipocresia. No em val cap d'eixos discursos de justificació de lo injustificable, per molt decorat o disfressat de tecnicismes i complexitats que me'l pinten.

Jo ja pague, i sempre he pagat, la meua quota de responsabilitat. La que ells, els nostres magnànims dirigents, van escollir. Mai vaig poder triar la dita quota, mai vaig poder discutir-la amb justificant de recepció i garantia de resposta.

La meua quota de responsabilitat en forma d'obligacions tributàries, de finançaments i préstecs amb els què he complit rigorosament, la meua part de contribució que "ells" van triar per mi.
Impostos directes i indirectes, increment en les tarifes energètiques, augment de les taxes i serveis públics.
I tota esta quota de responsabilitat pagada l'he complit adobada d'uns nefastos servicis judicials que "ells" també han gestionat.

No, mai vaig poder triar la quota a pagar, sempre m'ha vingut imposada. Ni tan tan sols he tingut la sort de vore guanyar unes eleccions a cap de les opcions que he votat en la meua vida electoral. Mai els he votat a "ells" i no referende la seua gestió.

He complit amb totes i cadascuna d'eixes obligacions i ara he de pagar d'altres noves sense tan sols saber en què he contribuït a crear-les.

Parle per mi però com jo hi ha molts, no se si majoria, però molts.

També hi ha de molts altres, polítics i gestors públics, no tots però sí molts, que no han pagat ni pagaran res per eludir les seues responsabilitats. "Ells" que han triat per a mi les meues, les que complisc estrictament, no paguen res per eludir les seues, per haver errat deliberadament o no i, a més, ens van a imposar de noves.

Un llistat d'obvietats, està clar, però de tant en tant m'agrada rebolcar-me en la merda de lo evident i obvi perquè no se m'oblide d'on ve l'olor.