dissabte, 4 de setembre de 2010

ESTELLÉS VS LINKOUS (Homenatges, contrastos. Volences.)

BALLARINA NEGRA

Jo toque en tu la ràpida creixença
de l'arbre que ets, uns principis de selva,
ritus lunars, celeritats de fusta,
la sang veloç en allaus successives,
la saba en fils de nervis, de tendons
per tot arreu florint inesperats.
I encara més: com qui veu en el coure
el cor del llum, jo toque en tu la música,
contagiat i desbordat de sobte,
l'ull ancestral, l'originari riu,
la noció terrestre de la festa,
l'atracció de corrents o vertígens,
tu, ritme sols i d'una pell que crema
tan sols tocant amb la punta dels dits.

--

En temps antics, gravats minuciosos,
hi havia amants, i torres, i merlets,
i amor intens de plant irreversible,
i rius molt grans, i florestes propícies.
Creuava els anys el renill d'un cavall
com una font oculta entre les fulles
o com un nu de faig sota la lluna.
Aquest amor que per tu jo sent, fondo,
té en aquell temps l'arrel convulsa encara.

(A la noieta de les lentilles ancorades)





SPIRIT DITCH

Vull els meus discos de nou
aquell tanc de gasolina de la motocicleta
que vaig pintar amb esprai negre
els mussols han estat parlant amb mi
però estic obligat a guardar secret

Em vaig despertar en
un soterrani incendiat
dormint amb
mans de metall
en una rasa d'esperit

la lluna s'alçarà amb resemblant
cavall de la rialla
està arrossegant pianos al mar
si jo tinguera una llar
sabries que seria
en un trombó

Em vaig despertar en
un soterrani incendiat
dormint amb
mans de metall
en una rasa d'esperit

(interludi de la mare al contestador)

Em vaig despertar en
un soterrani incendiat
dormint amb
mans de metall
en una rasa d'esperit