diumenge, 12 de setembre de 2010

LA RECEPTA INDEFUGIBLE

Connectat a la bombona d'oxigen musical. Devorant noves propostes i clàssics pendents per a esquitllar-me de cabàles i records que em tenen bloquejat, sedat amb la morfina de la desil·lusió.

La meua gana no té mesura i he obert el rebost de les bandes sonores, eixes delicatessen amagades que tant a gust descorfolle. Algunes de les meues cançons predilectes al dietari musical dels últims anys provenen d'esta subespècie.

Dos exemples relativament recents de bandes sonores estimulants. Un biopic, Crazy Heart, sense massa novetats però molt ben executat. La seua banda sonora transcorre paral·lela, amb l'ortodòxia del gènere com a bandera però amb unes cançons precioses i l'estímul sorprenent de la fantàstica veu de Jeff Bridges.



Karen O & the Kids monopolitza el soundtrack de Where The Wild Things Are, amb el permís del bonus track dels Arcade Fire, i ho fa amb l'encert en la simbiosi amb la història. Una descorcentant banda sonora per a un film del mateix caire on la sorpresa dóna pas a altres cotes d'anàlisi mes complicades, molt made in Spike Jonze. No puc negar que em va agradar la pel·lícula, la perplexitat al seu missatge i estètica, i les cançons continuen sonant en el meu cap amb agradosa frescor i vitalitat.

Música, quant t'estime!