Entre l'amarguesa i la nostàlgia algunes imatges em retrauen temps i moments irrecuperables. I la falca de l'edat em coarta la il·lusòria.
Esta nit, però, amb oxigen fresc de la Calderona en els pulmons, eixiré de nou a sopar amb els amics, a degustar bons vins sense que el fetge em demane un trasplantament de persona.
Caminem.
4 comentaris:
Vinc de pegar una volta, torne a casa i em trobe un poquet de bona música, sí senyor. Cracker no són un dels meus grups favorits però què bé toquen!
Mr. Cul-de-sac, em fa content llegir-lo tan sovint. Serà que l'estiu li ha sentat bé, que ha carregat les piles com cal i això li permet donar-se més a través dels textos del seu bloc. Les cançons són collonudes. El video este dels Cracker ja deu tindre els seus anyets, no?
Tadeus, amb això dels gustos topem de front en el mur dels acords i els seus suggeriments. Cada persona té la seua paleta de colors i acords, i per molt que la barrege al final només tria una gamma, una tonalitat. El que és indubtable és la qualitat musical d'estos tiparracos i, havent-los conegut en persona, encara se'm fa mes difícil trobar-los algun ressort on penjar alguna crítica. Per cert, La Calderona, la nevera del ventisquer, el mirador dels rebalsadors i el puntal del Llop, són uns paratges reconfortants. Ahir vaig gaudir com un xiquet tonto passejant per allí.
Alietes, mes content estic jo de vore que es passa per este amagatall a llegir i sentir algun suggeriment. M'agrada molt com ha definit això d'escriure en el blog; Donar-se. En efecte esta és la millor forma que trobe per a donar-me, per a exposar el que m'inquieta, corca o abellix. És cert que estic reflectint tot açò amb mes freqüència i, mes que per un bon estiu, és per que em servix de vàlvula de fuga, de mètode de descompressió per a suportar millor una atmosfera que, darrerament, m'ofega. Allò de fer-se vell i burro. També és veritat que este video dels Crackers ja té els seus anyets, d'aquells temps irrecuparables que al rumiar-los em situen en una realitat, en una edat, que no solem assumir. La nostàlgia i els seues nanets front al present irrenunciable. Ja eren bons llavors, imagine's ara!! (i vosté ho va comprovar in person fa poc). M'he passat pels raconets de l'Enjòlit, i m'ha agradat el que he vist. Enhorabona.
Pôs ja sap el que diuen: "Al burro vell, herba tendra." Supose que això és el que fa contínuament: alimentar-se d'herba tendra.
Gràcies pel comentari sobre Enjòlit. Estem molt comboiats amb el nou projecte i espere donar-ne noves noves ben promte. De moment, els dies d'estrena estan clars: 13 i 14 de novembre. A on? Esparreguera o Molins de Rei.
Publica un comentari a l'entrada