dilluns, 6 de febrer de 2012

L'ORDRE I EL DESORDRE

Cadascú disposa del seu propi ordre.

El meu és un ordre senzill, aparent que no aparatós i necessari per que m'és inevitable. Em recolze al meu ordre per a estructurar les meues disjuntives, per a simplificar i assolir els meus objectius o per a sentir-me segur en les meues carències.

Hi ha gent que cavalca en el desordre o que troba l'ordre al seu desordre.
El desordre del meu ordre és minvat i consentit, irrisori i lleuger, quasi burlesc. La llicència picant a tantes responsabilitats autoimposades, no sé si obligatòries.

Els meus xicotets desordres són el que jo, tantes vegades, voldria ser.

Així i tot m'agrada l'ordre, com a Ursus Werhli, però sense arribar al seu nivell, tot siga dit.
Lo seu és obssesiu, de l'orde (que no ordre) maniàtica, podíem anomenar-ho.

En el seu primer llibre, Tidying Up Art, es va atrevir a "ordenar" algunes de les mes conegudes obres d'art pictòriques contemporànies amb resultats sorprenents.














Al seu segon treball, el llibre amb el recull fotogràfic The Art Of Clean Up, l'artista suís emfatitza en la seua mania fins a aconseguir les mas elevades cotes d'hipocondria sistemàtica. El perfecte catàleg de l'estètica de l'ordre.









El meu ordre, però, té algunes caresties. Per molt que l'esprema no hi ha manera que m'ajude a canalitzar alguns sentiments, a eliminar-los. Tal vegada necessite un poc de desordre en la meua vida per a descansar.

No sona malament un eslògan tipus: "Contra l'esgotament i per a rehabilitar la salut mental, posa un poc de desordre a la teua vida".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

m'encanta la foto "ordenada" del pi, deu ser perquè jo mai podria fer res tan ordenat, jeje. visca el desordre!

Cul de sac ha dit...

Supose que el desordre ens allibera del corsé de l'ordre i les seues costures d'obligatorietat. Per això ens lleva pressió.

Però també és veritat que tots tenim el nostre propi ordre autoimpost, mes que siga en el marc del desordre particular.

Ara bé, això d'Ursus Werhli frega lo maniàtic. A mi m'agrada molt la seua obra pel factor visual i imaginatiu combinat amb la senzillesa que arriba a desprendre. Al final tan sols es tracta d'això, disfrutar amb el joc de la imaginació, siga en el camp que siga.

M'alegre que li haja agradat, senyoret o senyoreta anònim.