dimarts, 21 de febrer de 2012

FOLK, ÀNIMA, HUMANITAT

“Quan els temps són difícils o turbulents, les capes que van configurant les nostres aspiracions materials van pelant-se.
¡I ahí està novament!, la música folk. Mai se’n va anar, sempre ha estat surant al nostre costat, per que sempre ha sigut l’ànima de la humanitat. Canvia d’imatge i de trage per a continuar sent útil en totes les generacions”

Phil Cook de Megafaun

Jo no sé si la música folk és l’ànima de la humanitat, de fet no sé si la humanitat té ànima, ni tan sols si la humanitat té raó de ser (en la seua accepció com a qualitat plural de persona humanitària, que sent afecte, comprensió o compassió cap als altres).

El que si conec és la seua utilitat per a la meua ànima o com vullga que s'anomene el col·lector de sentiments que porte adherit a la meua inconsciència, en l’espai residual que em queda entre les vísceres, el goig i tants pesars.

Quan, a més a més, la música folk és de la qualitat que ens presenten Megafaun en el seu últim treball i els seus components són capaços, amb declaracions com les abans citades, d’agitar-me certes inquietuds o excitar novament alguns estímuls somnolents amb un còctel picant de curiositat, l’elecció es presenta ben senzilla: Demà torne a anar de concert.

Tal vegada esta música i estos músics, estes persones, aconseguisquen que em reconcilie un poc amb eixa humanitat que em plena tant de dubtes i, de passada, descongestionar-me un poc de tanta insensateza mal dissimulada com hem estat respirant estos últims dies.

Que no es diga.