Com de costum alguns dels seus poemes em retornen, tornen a ser jo, i la seua veu, gegant i lúcida, és la meua, la que mai tindré.
De nou els seus versos perbocaran perfectes allò que no sé dir.
Escric només perquè és el que sé fer.
També sé fer l'amor i beure vi,
però l'amor i el vi em donen ois.
No sé per què ni per a qui escric.
¿Sabrà escoltar algú, entre aquests mots,
els passos greus, cantelluts, de la mort?
(De Les acaballes de Catul, 1968)
2 comentaris:
Excel·lent elecció, sí senyor. I l'acompanyament musical, superb. No coneixia aquesta versió de Pink Floyd.
L'elecció musical havia d'estar a l'altura de l'Estellés. Sparklehorse és una gran debilitat (que incongruència, debilitat i gran a la vegada), i si li afegim la xicoteta col·laboració tècnica dels Radiohead i una gran cançó... màgia !!!
Publica un comentari a l'entrada