diumenge, 4 de setembre de 2011

ESTELLÉS, HUI, I JO.

Diuen que hui és el dia d'Estellés i si tinc que escollir, si haig de triar un poeta, el trie a ell, trie al Vicent.
Com de costum alguns dels seus poemes em retornen, tornen a ser jo, i la seua veu, gegant i lúcida, és la meua, la que mai tindré.
De nou els seus versos perbocaran perfectes allò que no sé dir.


Escric només perquè és el que sé fer.
També sé fer l'amor i beure vi,
però l'amor i el vi em donen ois.

No sé per què ni per a qui escric.

¿Sabrà escoltar algú, entre aquests mots,
els passos greus, cantelluts, de la mort?


(De Les acaballes de Catul, 1968)

2 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Excel·lent elecció, sí senyor. I l'acompanyament musical, superb. No coneixia aquesta versió de Pink Floyd.

Cul de sac ha dit...

L'elecció musical havia d'estar a l'altura de l'Estellés. Sparklehorse és una gran debilitat (que incongruència, debilitat i gran a la vegada), i si li afegim la xicoteta col·laboració tècnica dels Radiohead i una gran cançó... màgia !!!