divendres, 16 de setembre de 2011

ARRELS

"M'agrada aquesta comarca, i m'agrada viure-hi perquè hi tinc les arrels, aquestes arrels profundes i delicades que lliguen un home a la terra on han nascut i mort els seus avantpassats, que el lliguen a allò que s'hi pensa i a allò que s'hi menja, tant als costums com als aliments, a les locucions locals, a les entonacions dels pagesos, a les olors del sòl, dels pobles i fins i tot de l'aire"

Guy de Maupassant, l'Horla.




... QUASI no em queden, quasi no em subjecten. Tan sols em resten arrels a la memòria, ja no tinc en cap altre lloc.

A colp de pèrdues se'm deslliguen de l'entorn, de la terra i el poble on sempre he viscut.
L'arròs ja no passeja pels carrers, el sagí i la canella van deixar fa temps de ballar a les places i monxàvenes de sobretaula i els pagesos ja no parlen esta llengua que és la meua.

El brou de la memòria cou al fang amb l'espècia picant de les renúncies i a este lloc la vivència ja no brolla confortable.

Tan mateix necessite un empelt de vida nova, un abono de distància per a regenerar-les, per a recuperar eixes arrels. Reverdir i enfortir-les amb el guano de l'oblit, tornar a oldre el sòl d'esta terra des de la llunyania, sense les males herbes del desafecte amb la seua pudor d'amarguesa.

I, al regressar, omplir el pit d'aire socarrat i que no m'incineren els records.

4 comentaris:

Skaði ha dit...

Quan te'n vas, si tornes, arreles més fort.

Cul de sac ha dit...

Pôs ja l'hem cagat, camallarga. O no, igual es el que necessite, jo que sé... M'agraden les meues arrels però em dolen els canvis i les renúncies que les estan transformant. Igual l'analgèsic de la distància em vindria be, no sé, no sé...

p.d. Com m'agrada vore't per ací.

Alietes el del Corralot ha dit...

T'entenc. A vegades mi em passa el mateix però al revés.
Forta abraçada, que les abraçades també recorden les arrels.

Cul de sac ha dit...

I tant que les abraçades recorden les arrels, i les reforcen. Mes encara quan es mantenen en la distància i en el temps. De tornada.