divendres, 1 d’abril de 2011

EL CONTE DELS SENTITS

Es diu que tots els sentits eren a la taula amb Dionís, el déu grec del vi, i que celebraven el fet de formar part de l'èxit del vi. La vista podia anlitzar-ne el color, vore la llàgrima lentament per la copa i admirar-ne els matisos. L'olfacte podia ensumar el vi i imaginar-ne el buquet. El gust, assaborir-ne els sabors. El tacte, percebre'n la temperatura. I tots hi eren d'allò mes contents. Menys l'oïda, que , marginada, bevia una vegada i una altra de la copa. El déu grec se'n va adonar i la va voler integrar al món de l'enologia. La va intentar convèncer que hi era present en el delicat soroll del vi en tocar la copa, en obrir l'ampolla, però no se'n va sortir gaire. Aquests sons, a ella, li van semblar insignificants. Per tant, Dionís va decidir posar música al vi. Amb el brindis, en fer xocar les copes entre si, es desitjaven coses bones, es reia, i, al seu torn, s'exalçava el vi i es compartia. L'oïda va quedar mes que satisfeta, i aquesta pràctica de l'Olimp s'ha mantingut fins al nostre temps.

Del llibre de Meritxell Falgueras, "Presumeix de vins en 7 dies".



Hui repetiré el ritual que tant m'agrada, eixiré a brindar i compartir vins. A tastar uns quants en luxuriosa confabulació amb els sentits. I en algun moment, tal vegada, cite a Baudelaire.



"Una nit l'ànima del vi cantava a les ampolles:
home, oh estimat desheretat, a tu m'adreçe
des de la meua presó de vidre i els meus vermells,
un cant ple de llum i fraternitat"

Charles Baudelaire

4 comentaris:

Ximo ha dit...

El mateix amic que citava dies enrere —un pou de saviesa, ja es veu— afirmava també que només és possible d’apreciar els matisos d’un bon vi quan es té certa edat, quan s’han complit uns anyets —quaranta, per exemple? —; abans, se sol ser un bevedor convulsiu de cervesa i licors dubtosos. Per cert, coneix vostè el número de la revista Litoral dedicat al vi?

Cul de sac ha dit...

No Ximo, no el coneixia i és una llàstima, per que ja està esgotat i m'interessaria molt tindre accés. Sap vosté d'alguna possibilitat per a poder adquirir-lo?

Com bé diu el seu amic (en efecte un pou inesgotable de sapiència, pel que veig), a certes edats és quan es comencen a valorar certs matisos en el vi. Jo porte anys tastant a manera d'arreplega de qualitats, de rànquing de gustos i coneixement de marques destacables, però fa un parell que he afegit al tast alguns preceptes sensorials que fan d'este món, el de l'enologia, un autèntic maremàgnum de coneixements i detalls. En definitiva, un joc cada vegada mes complex i, al mateix temps, interessant.

Ximo ha dit...

El número de Litoral dedicat al vi, el vaig descobrir a la Biblioteca Municipal. Com que sembla estar subscrita a la revista, m’imagine que en tindrà molts números arxivats. Qüestió distinta és adquirir-ne un exemplar. S’hauria d’intentar en alguna llibreria de València (jo el vaig comprar, ja fa molt de temps, en Casa del Libro).

Cul de sac ha dit...

Ho intentaré en alguna casa del llibre vell. Moltes gràcies igualment.