dimecres, 13 d’abril de 2011

DE LLUM I CALOR, D'ALENS

Calor i llum "a punta pala" (veges tu d'on vindrà esta frase) aferrats de colp a les finestres, recarregant pigmentacions cutànies en reserva i ballant-li el joc a retines sorpreses i prostrades. El sol s'ha avançat als seus dominis per a confirmar el sentit cíclic d'esta vida.

Cicles regulars o imprecisos, però cicles. Com el de tres anys, camí de quatre, amb motor d'explosió alimentat de tecnicismes lèxicals que ja considerem d'anar per casa. Reajustament de mercats, optimització de recursos, administracions concursals, deute emés i deute comprat, períodes de cadència o avals solidaris, entre moltes altres incongruències per al sentit comú.

O com un altre període cíclic, en este cas de consum personal i mes de cinc anys de durada, que també ha millorat el meu lèxic tècnic incorporant paraules que m'han versat en descoratges. Neuropatologies, tiroidismes, capacitats cognitives, dependències i les seues lleis, avaluacions i no avaluacions d'eixes dependències, residències públiques, concertades o privades, vivendes tutelades sense titulars, vasculars o vinculants, afeccions.

El sol ha retornat mut i brusent, com la cíclica de les estimes silencioses i imposibles. La maquinària d'estos cicles ralentitza dia a dia els meus alens i tan sols la visió de la parra al pati de casa, lluint ja set dies de verdor amb les primeres fulles de cos sencer, dona sentit a tanta llum. La il·lusió torna a oldre a un bon any de raïm de taula.

Anit vaig vore el magnífic curtmetratge "La Huida" de Victor Carrey. En la seua banda sonora esta vella i preada cançó que feia anys no escoltava també va il·luminar els meus desànims. Llum i calor.