divendres, 22 d’abril de 2011

CRÒNICA D'UNA PAELLA AL SEGLE XXI

El cerimonial profà i pasqual és un dels meus favorits. El ritu de la paella amateur, lúdica i festívola en contraposició a la contrició de la carn i la flagel·lació cristiana amb el seu aparador mediàtic processional. La llum d'una bona brasa de llenya enfront a les cares abrasides per la penitència sense sentit.

Que m'agrada la bona taula no és un secret, tant en la seua faceta de creativitat extrema, els fórmula 1 de la cuina, com en la del costumisme ben realitzat. La cuina tradicional m'agrada, com tot, si està ben feta.

Afegir al bon producte, al resultat final, la manualitat de l'assumpte i la manufactura pròpia rodejada de bon ambient em posa sentimental en grau bava-caient. Amb el factor imaginació fent costat als bons costums es poden aconseguir jornades per a emmarcar, d'aquelles irrenunciables. Ací deixe una mostra del que podríem anomenar com a "Crònica d'una paella al segle XXI".


Producte. El quid de la qüestió.


L'estètica no és, digam... imprescindible !!!


Brases al punt i carn daurada, primers passos i mes bon producte (Tavella, bajoqueta, roget i favetes).


Altre clàssic, la primera picada."Casqueria".


En temps de crisi optimització de recursos...



... amb bons resultats (segona part de la picada).


I la paella a la seua, començant a bullir.


Continuem picant durant el procés. Clàssics indefugibles.




I actualitzem amb alguns extres. Bloody Mary; preparació, producte i resultat. Un bon complement.


La coparticipació és indispensable i mes que recomanable. Genera empaties, bon ambient i alleugerix càrregues. Tots a la cuina...


... tots a les brases. "Paeller connection".


I la paella a la seua, tram final.



Parar taula amb les aportacions de cadascú. Bossetes de ceba caramel·litzada i formatge blau, empanadilles de sobrassada i espècies.



Sushimi de carabasseta amb iogurt grec, caviar, freses de salmó i cebollí.


Escabetx de pit de titot amb verdures diverses i bolets.


Empanadilles de tomaca i de botifarra.


Guacamole i ensaladilla de carranc.


Els vins del dia. Edetana 2008, un Terra Alta de bodegas Edetaria amb un coupage sorprenent de garnatxa peluda, garnatxa fina, carinyena i ulls de llebre. Golós, llarga persistència amb matissos balsàmics. I un monovarietal de mencía, Finca Losada 2007, que necessita decantació d'un parell d'hores per a traure-li tot el profit a este raïm. Amb tocs licorosos i a llepolies. Molt bon pas per boca.


A la taula i al llit...


Resultat (zenital).


Paella liquidada, cava en acció. Un sorprenent Reverté amb poques de les característiques d'un sec i prou tocs dolços. Així i tot molt agradable i sense estridències.




Que millor combinació per al cava que una tortada natalícica d'acompanyament (mes que siga amb mesos de retard). Qualsevol excusa és bona per una bona celebració.


El tiramisú ja no entrava. Restes habituals, víctimes de tupperware i de ple protagonisme als menús de dies venidors.


Després de la batalla...


... brindant amb el millor digestiu. Gin-tònic de ginebra valenciana, regust cítric i condimentada amb xufa en remulla.

Conjugar tradició i qualitat de la mà dels bons moments per a obtindre un resultat final amb el predomini indiscutible del plaer, del gust.

Tradició, actualitat, qualitat, vocables amb ressonàncies i sonoritat fàcilment identificables en els treballs de Ron Sexsmith, particularment en el seu últim disc i, amb especial incisió, en esta cançó, Ho Crec Quan Ho Veig (i per sort ho he vist, i ho he tastat). Profit.