dimarts, 13 de març del 2012

IMMERSIÓ MUSICAL

Cíclicament, amb freqüència irregular i inconseqüent, em submergisc en els detalls d'una cançó. Recupere de la meua caixa de Pandora musical aquells trons melòdics que em van aconseguir reflotar l'ànim travessant-me l'ànima.

Ho faig sense premeditació, d'una manera mecànica.
Instintivament esmicole la cançó i a poc a poc la vaig dissiccionant repetint-la en la meua bombolla d'oxigen una i altra vegada, escorcollant entre les seues comissures cada un dels xicotets ressorts que m'agiten i complauen. Busque totes i cada unes de les versions que puguen haver-hi, visualitze tots els vídeos en directe que el meu temps i espai permet per a redescobrir nous detalls, per a tornar a sumir-me en estos amb la seua nova pell.



Igual em té els anys que no l'haja escoltat, igual em dóna si al seu dia va tindre repercussió o no, si va saber a poc o va ser un enfit. Tan sols em val el meu criteri, la il·lògica de l'encant i les seues addiccions. La devore una vegada rere una altra relamint-me als seus replecs i amb els seus ornaments, rebuscant als ocults amagatalls fins a esprémer-li tot el suc.

I en eixe procés, en eixe joc, em buide de grandiloqüències externes, m'allibere del món exterior i la seua teranyina de problemes. En cada acord trobe la ruta de l'adéu i la vista arrere està a un món de distància, a un play de la repetició i tornada a començar.

Per això, i per moltes altres coses, la música és el que és. La calma en la meua tempesta i la passió que no em va tocar, aquell desig que mai va vindre i el seu retrat.
Per això, i per moltes altres coses, no m'està permés donar-li l'esquena.
Per això, i per moltes altres coses, de vegades tinc estes xicotetes discussions amb mi mateix.

Little argument with myself.

3 comentaris:

Cul de sac ha dit...

Em va passar el mateix amb els Low, soc un descobridor seu tardà però no per això estàtic. Mes val tard que mai, i eixes capacitats vocals, eixes melodies tan senzilles com opulentes en la part coral (mes que siguen un duet), em fascinen.

Moltíssimes gràcies per l'enllaç, faré el seguiment que es mereix a Carolina Chocolate Drops.
Salut.

Unknown ha dit...

Em deixa un regust amarg,però m'emocionen les teues lletres. El tema musical és molt tendre. Gràcies per compartir meravelles.

Cul de sac ha dit...

L'amarguesa porta un temps instal·lada en la meua vida, en la meua veu, i no sempre va ser així. Els últims temps m'han desunflat l'animositat. Per rutines desagradables i complicades, per perdudes que ho eren tot, per renúncies tan costoses d'admetre, per desencants, desil·lusions... per silencis.

També és veritat que vaig avançant i recuperant alens oblidats a colp d'assumpcions, reomplint la garrafa de la vida amb companyies i estimes d'eixa gent que vol compartir amb mi afectes, altres alens i falagueries. De la gent que vol estar.

L'esgotament per desànims, per desestimes, és el pitjor desalent. T'immobilitza l'empenta vital.

Venint de la ploma afilada, precisa i delicada d'on ve, sonant en la veu poètica i reflexiva de qui ho diu, que els meus textos arriben a emocionar-te esdevé en afalac o compliment que no es paga amb un sopar o un conjur.

Gràcies a tu.