dimecres, 19 de gener de 2011

SEMPRE ENS QUEDARÀ SIBÈRIA

Feia molt de temps, massa per a la levitat de la seua paciència, que oscil·lava entre la incertesa i l'escepticisme. Havia extraviat qualsevol referència estable sobre el seu futur i aquella notícia li va semblar aclaridora en este assumpte.

S'havia perdut el nord i este fet justificava la persistent inclinació de l'individu cap al seu melic, aquella nova referència exclusiva en el quefer de cadascú. Mirar-se al melic com a promptuari d'actuació diària era l'única cosa que es podia fer quan la balisa adequada es desplaçava imprevisible pel titubeig generalitzat. La renúncia a perspectives mes àmplies, globals, era un fet.

Va tirar d'hemeroteca per a intentar cartografiar coordenades d'actuació mes lògiques i trobà, no molts anys arrere, algun líder polític no renyit amb la intel·lectualitat, algun gestor públic ben distant de la tecnocràcia barata, la demagògia i eixe joc d'interessos actual tan allunyat del compromís social.

Va poder comprovar que, a pesar de la pèrdua del nord magnètic, a pesar de la esvalotada cursa per la decrepitud moral, existien referents no molt llunyans, a tan sols uns mil·límetres en l'interior, al neocórtex cerebral, que en el seu format de memòria històrica podien albergar encara motius per a l'esperança.

I aquells motius posposaren temporalment els seus plans amb destinació a l'illa Bathurst, al territori de Nunavut, Canadà. La recerca podia esperar.

En definitiva, i encara tenia cinquanta anys per davant, sempre li quedaria Sibèria i algunes noves cançons per les què divagar.



"Bendito sea el caos, porque es síntoma de libertad."
"El Estado es nuestro enemigo. Un Estado sin limitaciones es el peor enemigo del hombre."
"El poder es como un explosivo: o se maneja con cuidado, o estalla."
"Es difícil ser bueno y fuerte a la vez. Y, por lo común, cuanto más fuerte se es menos razón se tiene."
"La buena didáctica es aquella que deja que el pensamiento del otro no se interrumpa y que le permite, sin notarlo, ir tomando buena dirección."
"La democracia es la transposición de lo cuantitativo a lo cualitativo: que lo que quieren los más se convierta en lo mejor."
"La política ha dejado de ser una política de ideales para convertirse en una política de programas."
"Las ideologías llevan inevitablemente a la decepción, porque tienden a lo perfecto, que luego el contacto con la vida real hacen imposible."
"Los bolsillos de los gobernantes deben ser de cristal."
"Toda gran revolución política es una gran revolución moral. Toda gran revolución moral supone una gran revolución política."
"Todos tenemos nuestra casa, que es el hogar privado; y la ciudad, que es el hogar público."
"Más libros, más libres."


Enrique Tierno Galván

2 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Francament, la vigència (i no aplicació) de les reflexions de Tierno Galván és esgarrifosa. Potser ni tan sols ens resta Sibèria, sinó el purgatori en vida. Molt bon post.

Cul de sac ha dit...

Quan vaig començar a indagar fa uns dies sobre el personatge per a poder esbrinar mes sobre qui era, que havia fet per a ser tan anomenat, la primera cosa que em va sorprendre va ser la vigència del seu discurs. I, en efecte, que la vigència fóra per faltes mes que per passos avançats també em va paréixer esgarrifós.

Sibèria tan sols és l'esperança en el futur, el punt referencial en la brúixola d'eixa esperança o el futur nord al que adreçar-nos, però sí, com tu jo també pense que segurament ens tocarà viure una vida per la travessia del desert de la desil·lusió.

Crec que ho solen anomenar pessimisme.