dilluns, 10 de gener de 2011

MATISOS DE LA REALITAT

"De hecho las historias recogen los matices de la realidad. Y los matices són lo mas importante en la vida"

Bilbao-New York-Bilbao (Kirmen Uribe)

... i el 2010 no deixa de ser un recull de matisos en la memòria, un grapat de records imperfectes que conformen el meu dietari dels sentiments presents i futurs. La millor anàlisi comptable, el millor balanç de l'any tancat me'l dóna eixe recull i el percentatge de bons moments que no es repetiran molt al meu pesar. I el percentatge es alt, massa alt. Tan elevat com per a considerar que enguany he fet fallida.

Les converses trivials però encara lògiques amb la mare, els passejos i les bromes compartides van donar pas al nou codi de l'estima, el dels gestos i carícies, el dels somriures sense paraules. El de la recerca diària de la memòria recent o la vitalitat amagada.

O aquell altre rostre, el de l'amor, aquell altre somriure, tremolós, sota la pluja embravida i incontrolable. Aquells abraços protectors o aquella conversa marcada a foc en la memòria i condimentada amb el millor cuscús i tajín de vedella. Aquells petons. Aquella estima irrenunciable i impossible que també va passar de llarg sense quedar-se.

Matisos d'una realitat que ha esquinçat amb massa freqüència l'estabilitat en un any com el passat. Matisos en la memòria que no deixen de ser, a pesar de tot, lo mes important en la meua vida.



Porte uns quants dies rebobinant el "Painted from Memory" una i altra vegada, i és que algunes històries tenen la seua pròpia banda sonora.

2 comentaris:

Tadeus ha dit...

Un disc memorable, i això que no sóc precisament fan d'Evis Costello.

Ho hem dit més d'una vegada: Burt Bacharach és un dels grans genis de la música popular.

Cul de sac ha dit...

Sense dubte i, en este disc, s'empelta magníficament amb el Costello. En una paraula, ELEGÀNCIA

(i este terme, hui en dia, es mes difús que mai)