L'amagatall on m'acomode hostatjat en el confort de la reflexió lenta a l'escriptura. El parany on caic voluntàriament amb la careta posada del meu alter ego, Culdesac. Ací, a El Cau Acústic, on desempaque les meues dèries, on actualitze les meues inquietuds baix el ritme compassat de les músiques que m'acompanyen al trajecte.
dissabte, 26 de juny del 2010
ESTIU
Vespre nit. La casa oberta com una magrana, de bat a bat. El pati regolfa aire fresc què, agradosament, em visita a l'interior. Quietud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada