dijous, 12 d’abril de 2012

VIURE

No entenc un món on la gent té por de ser molt estimada.
No m'agrada, és un món de mentida.

-Acció: Hores i hores compartides diàriament a ritme frenètic amb gent i mes gent, tots units pel cordó umbilical de les tecnologies. Hores i hores que no pesen.
GAUDI.

-Contrició: Un murmuri a l'orella, a frec de pell, insinuant estimes de caire irregular, sense condicions, cara a cara, cos a cos. Un llast insuportable.
POR.

Un món de falsedats.



Recupere allò que mai em falla, que mai em frustra. Des de 1971, l'any d'esta actuació, l'any que vaig nàixer
MÚSICA.

2 comentaris:

lorena cayuela ha dit...

No deixa de sorprendre'm ..."Dos minuts, un bes en la galta, vint i poques paraules...." tot el que pots arribar a sentir i la forma d'expressar-ho. M'agrada molt aquest escrit i la cançò també.

Cul de sac ha dit...

Veig, senyoreta, que la dislèxia en comentaris s'ha apoderat de vosté. Deu ser la velocitat del dia a dia o una estratègia per liar-me. Això o és que ja residix vosté per les illes Canàries, on el comentari a un post es fa una entrada abans.

Bromes a banda, eixe escrit del que em parla, el posterior a este, té per a mi un doble sentit de circulació anímica.
En sentit positiu, cap a dalt, els xicotets records acumulats amb algú que em farcix d'energia positiva i comoditat, mes que siga en dos minuts breus de proximitat.
En negatiu, sentit de caiguda o cap avall, tot el que no puc compartir amb eixa persona.

Hi ha gent que vola com una fada, que es torna dona ocell i es troba còmoda en eixe vol. Alguns com jo mateix, els mirem des de baix sense les ales necessàries per a arribar a acaronar-los o volar al seu costat.

La teràpia adequada a tants mals vista des de la vitrina, amb el vidre de la utopia de pel mig, sense accés al tractament.

Gràcies.