dimecres, 2 de maig de 2012

DE FICCIONS I PERSONATGES.

Hi ha desitjos o anhels que tan sols aconseguim a través de la ficció. Tots els comptes pendents d'una vida, totes les derrotes, es poden redimir amb la imaginació, bé siga la pròpia o l'aliena.

A través d'un personatge podem accedir a tot allò del que la realitat ens priva. No tinc germans ni mare, no he conegut pare ni fills, no tinc parella i no poques vegades m'he sentit sol, però el cinema m'ha atorgat en moltes altres ocasions la possibilitat de tindre-ho tot, d'accedir a les meues carències o suplantar les faltes per uns minuts, amb el metratge d'una cinta i el temps posterior, el de la ressaca d'una bona pel·lícula, aquell que es presenta mes longeu o efímer segons l'impacte que ens cause l'obra.

En molts personatges de ficció m'he vist a mi mateix i els meus desitjos. Sentir per uns moments tot allò que no tinc, percebre totes eixes sensacions anhelades, fan de la imaginació i el seu poder tot el que són. La cura a tots els dubtes o la resposta a tantes dolençes.



Algunes històries i els seus personatges, però, no arriben a suplir les carències de l'original ni a millorar les seues condicions. Algunes versions tan sols disfressen maldissimuladament el patró que prenen, sense afegir practicament res de nou.

Maurice Tillet va tindre fama i èxit, va ser un home intel·ligent i sensat. Si haguera conegut el personatge basat en la seua persona, probablement no hi hauria envejat res d'ell.
O potser sí?

L'Angel Francés va morir sol i sense família. Si hagués pogut triar alguna característica del personatge de Dream Works, potser hauria volgut estar acompanyat com va aconseguir estar aquell.

O potser m'estic enredant barrejant els anhels equivocadament, els meus pels seus, les seues possibles enyorances i les meues, no se...

 Ja sabeu, allò de la realitat supera a la ficció.


2 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Li comunique que acabe de concedir-li un premi. És modest, però potser li faça goig: http://sotalacreueta.blogspot.com.es/2012/05/liebster-blog-awards.html

Cul de sac ha dit...

Em fa molt de goig el premi mestre, perquè negar-ho, i encara mes allò de continuar fent-ho.
Visca la promiscuidad, mes que siga en format blogaire i amb concupincència lletrística.

Alguns arrimats ja saben que este espai no té cap intenció de captar adeptes, per a això ja estan les sectes de l'opinió i els egòlatres multiMerda, però saber que hi ha gent que seguix el blog i li trau algun profit o alguna cosa de gaudi, significa una espenta d'aire fresc que em ventila els silencis.
Com ja he dit en altres ocasions, escric quasi per necessitat, per a autoconfirmar-me i facilitar la meua irrigació sanguínia eliminant els coàguls que les meues idees formen abans de convertir-se en paraula escrita. Mai he buscat atenció, massiva o mishima (acudit fàcil), ni notorietat, em conforme amb convéncer-me a mi mateix.

Així i tot t'agraïsc moltíssim el premi i, sincerament, m'honra principalment que m'l'atorgue algú com tu, algú amb el teu bon criteri i vàlua professional.

Moltíssimes gràcies novament i una forta abraçada.