dimecres, 9 de maig de 2012

AL·LEGAT EN LA MEUA DEFENSA (sense acusació prèvia)

Saramago al seu dia comentant l'"Assaig sobre la ceguera" ja ho va asseverar: la realitat quotidiana ens diu que no podem ser optimistes, i jo no ho sóc, però definitivament només els pessimistes poden canviar el món.

Jo afegiré, a més, que el pessimisme és la meua forma d'afrontar la vida però que, per això, per ser un pessimista germinal, no tinc per que ser una persona trista o covard.

Estic una miqueta fart de tant d'optimista crònic que no encara la realitat, que s'amaga entre somnis i il·lusions sense entrar a analitzar-les, sense sospesar els pros i els contres de cada decisió. He vist a molts, massa, desaparéixer en la seua desesperació per no descompondre correctament una elecció anticipadament i deixar-se endur pel corrent d'optimisme entusiasta inversemblant.

La comoditat d'eixe optimisme desgavellat és el coixí perfecte per a tantes pors. El matalaf ergonòmic en que acomodar els contratemps i bressolar les complicacions, tapant-les ben tapadetes perquè no vegen la llum i es ventilen les dificultats.
I això sí es covardia.

Sí, sóc pessimista i moltes vegades, a pesar dels obstacles en el camí, a pesar d'uns últims temps farcits de pèrdues, problemes i desil·lusions, encara sóc víctima de la carcallada fàcil. Continue sent capaç d'embastar un discurs atibacat de bon humor i disparar desficacis o ironia amb tir fàcil.

No em cal formalizar la meua part alegre dia a dia. Ni ací, en este espai mes sobri per trajectòria que per premeditació, ni en qualsevol altre canal en què puga oferir les meues opinions.

La quota que pague per este al·legat és deguda en part a l'excés de fonts d'informació en què bec ultimament. Este Cau també es mereix un argument en la seua defensa, mes que siga tan sols per la meua part.

Encara em queda molt de què parlar, molt per escriure, i amb la safata del pessimisme com a base, tot el que vinga de bo sempre s'assaborirà millor.

SÍ, PESSIMISTA... i lleig, i remugador, i histriònic, i xarrador, i vehement, i inquiet, i desficiós, i tantes altres coses.