dimarts, 12 d’octubre de 2010

KARAOKES DE DIUMENGE (un dimarts festiu)

I un matí com aquest te n'adones que la vida tan sols és un segon premi.
(o quan els grups nacionals contaven coses a les seues cançons)





Sentado esperando a que llames,
rezando por que des una señal,
los días cada vez van más despacio
y solamente puedo esperar.

Que vengas a explicar que todo ha terminado,
que tengas que decir que no me quieres ver.
Es imposible que hayas olvidado
lo que los dos podíamos hacer.

Y si esto que ha pasado
va a pasarnos otra vez,
y si todo ha sido en vano
no tienes que volver.

Mirando las paredes de este cuarto,
rezando por que vengas otra vez ,
y todo lo que habíamos hablado
es todo lo que vamos a perder.

Si nunca quise ser el único a tu lado,
si tuve miedo fue por que acabara así,
y todo el tiempo que he desperdiciado
se vuelve de nuevo contra mí.

Y si esto te hace daño,
si te puedo hacer sufrir,
ha servido para algo
al menos para mí.





SI TE ESFUERZAS PUEDES DESAPARECER !!!

3 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Amb el temps s'ha posat de (vomitiva, oportunista, patètica) moda sostenir que no hi ha per a tant amb Los Planetas, que són un grup vulgar, etcètera, etcètera. En fi, per a què... Oportuníssima reivindicació.

Cul de sac ha dit...

Los Planetas poden ser moltes coses, però vulgars dins d'un panorama com el nacional (el del seus inicis i l'actual) em sembla a mi que no.

Una de les coses que mes m'agraden d'ells, i cançons que m'agraden tenen un cabàs, es que a les lletres de les seues cançons conten coses, històries. Una tradició molt anglosaxona que ací continuem substituint per discursos onírics, paràgrafs amb bells adjectius però absolutament inconnexos. Que difícil és trobar històries en les cançons. El millor exemple, potser, la lletra de "Un buen dia", una història amb tots els elements, sense boirades romàntiques o artificis.

Tan sols per això jo ja reivindique a los Planetas.

Alietes el del Corralot ha dit...

Els últims discos que s'han espolsat són de puta mare! "La leyenda de l'espacio" és obra mestra (gràcies Brother!).