diumenge, 28 de març del 2010

PARADOXES

Tasio i Gilda, nominatius i contradictoris. L'un icona de l'Espanya rural i abrupta, representatiu d'una forma de vida tan real com oblidada, la lloada i casolana tercera via, en versió original, que ningú s'atrevix a practicar. L'altra, la musa, imatge de l'elegància, el luxe i el cosmopolitisme mal entés. Antítesis estètiques i alguna cosa mes. Dos clàssics en dos cinematografies també contradictòries. Dirigides per Moncho Armendáriz, un navarrés contant una història de la Navarra tradicional i Charles Vidor, en realitat Vidor Károly, un hongarés que va prendre contacte amb el cine a Alemanya i ens mostra una història genuïnament americana que transcorre a Buenos Aires.





Dimecres passat les contradiccions es van entrecreuar. A la mateixa hora van ser emeses per La2 i Punt2, una altra contradicció. Les segones cadenes de dos televisions públiques, Televisión Española i Canal 9, que oculten en les seues cares B, en les seues reserves per a la mala consciència, allò que no té espai en una programació principal ocupada en trivialitats d'alta audiència. Tasio i Gilda agafats de la mà feien bona parella.


Uns minuts abans unes imatges de foc i gel sembraven la paradoxa en la meua consciència. Un volcà entrava en erupció en una glacera, una altra contradicció per als sentits, i el seu nom, el de la glacera, arredonia el contrasentit. Eyjafjallajokull.



"En memòria de Mark Linkous, submergit en la contradictòria del suïcidi. Un home no precisament feliç"

4 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

La contradicció és l'estat natural de les coses (i m'ha eixit un aforisme, potser faça alguna cosa amb ell).

Cul de sac ha dit...

..i algunes contradiccions es tornen complementàries i parasitàries (he dit algunes, ehhh !!!)

Amb l'aforisme, i per a seguir amb l'element contradictori, podria fer alguna cosa amb sentit de l'humor, desficaciada (tot el que No s'espera d'un aforisme).

Comtessa d´Angeville ha dit...

Tasio i Gilda de la maneta??? Va home no vinga a contaminar-me lo bonico del verd aquell, no sap com m'agrada eixa pel·lícula (Tasio, dic).

Cul de sac ha dit...

I a mi comtessa, i a mi (i la Hayworth encara que estiga descolorida, dic -encara que ja sap que sóc més de gin-)