dijous, 18 de març de 2010

L'ESTRÈPIT I EL SILENCI

Estos dies visc tranquil·lament entre l'estrèpit. L'estrèpit en què també conviuen, entre mossos i abraços, els uns i els altres. Els uns, aquells que cívica o incívicamente s'emboliquen amb l'excusa de la festa, aquells que la disfruten i aquells que la devoren sense compartir la ració amb ningú més. Els partícips i els propietaris de la festa fallera. A uns els atorga un respir, als altres la vènia a la totalitat. La festa com a comodí per a l'irrespectuós.

D'altra banda estan els altres. Els molestos o molestats unten la torrada diàriament amb la melassa de la crítica i supuren les seues ferides amb la inflexible crosta de la intolerància. En esta festa veuen tot allò de ranci i pretensiós que els cega en altres manifestacions semblants, en altres aglomeracions del mateix fragor i sentit similar.

Una fugida en ziga-zaga dels uns i els altres per la senda vedada de la intolerància, un trànsit sense senyalitzar pel codi bàsic del respecte, una batalla d'estilismes lliurada sota la disfressa cridanera de la cultura.

I a mi tot este rebombori habitual, cíclic, em pilla sedat, endormiscat pels efectes d'una despedida, per l'adéu a algú que no se'n va, que es queda. La temuda confirmació del comiat a la persona mes volguda, l'adéu diari a qui quasi ja no conec ni em coneix.

El seu mutisme, els seus dubtes, em ralentitzen i m'afonen i cap estrèpit fester em sacseja la consciència com eixe silenci, el seu silenci.

2 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Un text equilibrat, precís i, de pas, bonic i ben escrit. Hauria de prodigar-se més.

Cul de sac ha dit...

Així és Xavi, lo de la irregularitat, i ja m'agradaria, ja.

Ser més prolífic és una voluntat que no acabe d'arredonir i li assegure que no patisc de cap mancança creativa. Sense anar mes lluny, i si pot servir-me com a subterfugi, estes darreres setmanes el desànim a pogut amb mi, m'ha ralentitzat (i sóc conscient que aquesta excusa tampoc és vàlida).

Allò pitjor es que amb l'escriptura disfrute com un porquet al fang.

Les teues paraules m'animen a combatre la ponentada adversa, moltes gràcies.