dijous, 23 de juny de 2011

COMPANYIA EQUINA

Doblegant estimes pel plec del silenci amb el pes de la música. Una manera com una altra de passar full.

El directe des de lluny no és directe, però l'eco d'algunes cançons sonarà este cap de setmana en viu a la meua consciència. Ara per ara no tinc millor companyia, I NO ÉS ROÏNA.

Aquella banda de cavalls m'acompanya estos dies.

6 comentaris:

Davit del carré Blanc ha dit...

M'agrada la banda de cavalls. I el video és genial: ni Russ Meyer!!! (per cert, ara que em ve al cap el nom de Russ Meyer pense si l'alcalde de Xàtiva no tindrà cap relació amb ell: serà Alfonso Russ un supervixen?)

Cul de sac ha dit...

En els seus moments íntims no ho dubtes (i en els públics també, que collons). Els Band of Horses són una debilitat i l'eco del seu directe ahir a Madrid encara em dol en la consciència. A la pròxima no se m'escapen.

Tadeus ha dit...

¿I si a València, en comptes de portar la Fórmula 1 portaren a Wilco, o a Band of Horses?

Fenomenal vídeo retro amb estètica de sèrie B motera per a una fenomenal cançó d'uns del grups que millor sonen del moment.

Cul de sac ha dit...

Eixa utopia desmuntaria el concepte València. Ja no seria el mateix i que avorrit estaria viure en un lloc, digne? El vídeo és collonut i el grup... mes allà del concepte collonuitari.

Alietes el del Corralot ha dit...

Us enrecordeu quan anàvem en les vespinos sense casc? Igual igual que els paios estos.

Cul de sac ha dit...

... i els camalets dels pantalons mestre, els camalets. Algun port de Benigànim, inclús algun viatge a Gandia, ens hem espolsat en vespino i sense casc. Això també és de l'escola d'este vídeo, amb un quall resemblant.