dissabte, 26 de març del 2011

XICOTETES LLICÈNCIES

És el que tenen els anys acumulats i els diners invertits en vivències, en experiències i sabors amb l'únic interés meritat del coneixement i el plaer. És el que té el desfici gastronòmic, la recerca del plat perfecte i la fam de novetats. Et permet alguna que altra xicoteta llicència pel fet del contacte directe amb els creatius, per allò d'acabar coneixent l'artista.

L'amic Vicent Patiño (cuiner revelació a Madrid-Fusión 2007) acceptà la proposta d'elaborar per a nosaltres una degustació diferent a la del seu menú habitual en el restaurant Oleo. Un tast fonamentat en la nostra tradició mes directa, sense la magnificència dels seus fantástics plats compostos, però amb plena capacitat per a fusionar tradició i sorpresa amb el regust de l'excel·lència.

I a mi, com sóc un sentimental, estes subtileses em posen tonto i, ja que vaig obrir esta secció per a donar-li vida, ací compartiré la informació, els colors i les textures.
Del sabors i olors vos tindreu que refiar. Profit.

Olives en salmorra, especiades i amb allets tendres.
Clàssics d'ahir i hui.



Papes casolanes.




Crema de pebre roig amb formatge, carxofa deshidratada i sardina marinada.
Maridatge de sabors redó, redó. Sense estridències al picant.





Ensaladilla russa del parador La Nit, amb pa de panses i oli d'oliva.
D'eixes ensaladilles que ja no es troben.



"Empanadilla" de tomaca.
Amb els ulls tancats, i deixant de costat la textura, no es nota la diferència amb les millors. Sorprenent.






Nit monovarietal de raïm "mencía". Amb este vam acabar, quasi acadèmic, però l'inici va ser formidable amb el Ribeira Sacra, LaLama de Dominio de Bibei (disculpes per la falta documental). Una sorpresa per la seua peculiaritat. Molt recomanable.




Ou fregit amb cansalada i creïlla.
Un altre clàssic insubornable. Visca el colesterol.



Arròs al forn.




Gelat de pera sobre base cremosa de café amb llet.
Dolç. I el café amb llet li conferix el regust domèstic.



Xocolata en diverses textures.
A no fallar.



Sobretaula relaxant i, algunes melodies, furgant en la memòria amb el torniquet incisiu d'unes lletres amb connexió directa.
Daiquiri Blues.

3 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Ai qui veja el post entre hores!! Mal ho passarà!

jose reig ha dit...

tio pareix que estigues començant a aprendre a menjar, molt be vicent.

Cul de sac ha dit...

Xavi, m'he pensat molt obrir esta secció (dubtes per allò de no ferir sensibilitats i eixes coses ) però el que si tinc clar és que, ja que m'he llançat, les entrades serán a traïció, amb l'objectiu del baveig continu.

Pepe, ara ho has dit, "comence" a saber menjar. No em queden ni res coses per aprendre i plats que descobrir. No dubtes que algun que altre dia ta casa apareixerà per esta secció, que ja són molts anys disfrutant-vos.