dimarts, 22 de març del 2011

COFURNES A POCA NIT

Amagatalls d'última hora del dia, refugis on prostrar el venciment.
Aixoplucs, els de la llar a poca nit, on protegir-se i fugir, on abraçar solituds òrfenes de desmemòria.

L'admiració es va menjar l'estima.



Benvinguts a l'hostal Retut, boulevard Descoratjat, travessia Afligida.

2 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Uff! Paraules que supuren neguit i desesperança. Amb una fotografia i una cançó colpidores. Bellesa pertorbadora.

Cul de sac ha dit...

No m'ixen altres en esta mala època que em té amb uns quants fronts oberts i supurants, amic. Així i tot, la bellesa, encara que siga ungida en la desesperança, se'm continua presentant com irrenunciable.

Nick Drake i la seua història la destil·len en format acústic i les pintures al llapis de Dirk Dzimirsky pâ que parlar (sí, he dit bé, pintura al llapis, no és una fotografia. Mira l'enllaç)

http://www.dzimirsky.com/index.html