dijous, 4 de novembre de 2010

SLIPPED, DISSOLVED AND LOOSED

I el silenci ha tornat agafat de la maneta de la desil·lusió, desunflant encara mes la corfa que em mantenia dreçat.

Esvarat, dissolt i fluix.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com va dir un tal Stendhal
"He puesto mi felicidad en estar triste"
no te va a animar la frase pero te hará que pensar.

Un fort abraç

Cul de sac ha dit...

No se si he perdut la felicitat al posar-la al servei de la tristor, per que no se si alguna vegada la vaig tindre. El que si se és que, en el camí, he abandonat moltes animositats, i no m'agrada.

Però és que hi ha tristors i conseqüències que la provoquen que s'enganxen com una paparra supervitaminada i no hi hi ha manera d'alliberar-se d'elles, per molts exercicis de contenció mental que uno faça.

Abraçada de tornada, encara que no sàpia qui eres. El contacte carnal, humà, sempre és bo (encara que per estes vies virtuals i binàries quede d'allò més desangelat)