Traient-li punta als últims dies d'este període prevacacional es multipliquen les súpliques generalitzades per arribar a la fi, per poder submergir-se en el llimbs temporal que açò suposa. És molt concorreguda en esta recta final la barreja entre la desesperació per impaciència i l'excitació per executar a la perfecció els plans prèviament programats. Una amiga, desgranant en veu alta els seus propòsits vacacionals, comentava l'altre dia el seu desig de trobar-se a si mateixa estes vacances. Per a això havia planificat detalladament i amb premeditació un període de retir en un hotel-balneari allunyat del mundanal soroll. Sense cobertures, sense connexions, sumida durant una setmana en les teràpies naturistes o naturals, veges tu a saber. Tot per a [sic] "buscar el meu jo interior".
No és per dur la contra o crear diferències exclusives però jo, als meus dies de folgança, busque tot al contrari, fugir de mi mateix, escapar del meu jo quotidià. Potser serà per l'edat, experiència o desànim però he renunciat a esquivar el corró del dia a dia i es que, innegablement, la rutina comportarà novament el retrobament amb mi mateix, m'agrade o no. L'únic jo interior que conec va ser una hemorroide amb personalitat pròpia o un conat de tènia en la meua adolescència. La resta, tal vegada, tan sols siguen EXCUSES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada