diumenge, 3 de gener de 2010

PORCIONS DE MI (III)

ANY NOU, JUÍS PENDENTS.

Un dels meus comptes pendents per a este any nou passa pels jutjats. Alguna que altra vegada, per allò de les obligacions laborals, ja he hagut de declarar davant d'un jutge i enguany espere tornar a fer-ho. Dic espere perquè jo, o millor dit la meua empresa, és la part agreujada i quan s'està en eixa posició la lentitud de la justícia per estos verals no és precisament una ajuda.

Testificar. Sempre havia relacionat eixa paraula a ser testimoni o a donar testimoniatge i, encara que açò també pareix vàlid, l'origen del vocable és mes correcte quan fa referència als "testimonis xicotets" (testis culus). Pareix ser que els romans juraven dir la veritat estrenyent-se els testicles amb la mà dreta. Així mateix, en els conclaves cardenalicis per a l'elecció del nou Papa, un cardenal pertanyent al citat conclave li tocava els genitals a l'elegit per a testificar l'autenticitat en la seua masculinitat i evitar així el possible frau de triar una dona.

Estant així les coses, la veritat és que no tinc massa esperances d'eixir ben parat en estos juís pendents i tenint en compte la lentitud i garantisme de la justícia en este país sóc conscient que molt poc, o res, trauré d'ells en positiu. Almenys seria una ajuda recuperar estes sanes costums del passat i, així, el que declare segur de la seua innocència i bon fer podrà disfrutar tranquilament d'un agradable palp de genitals. El infractor que delinquix rebrà, en canvi, una bona tocada d'ous.

El que no es consola és per que no vol. Bon any a tots.

6 comentaris:

Tadeus ha dit...

Bona sort amb la justícia! I que siga ràpida.

No sé si els assistentas al conclave tenien per costum tocar-se els ous. ¿Per què no? Però això dels juraments dels romans sona a etimologia popular. Segons Meillet-Ernout (diccinari etimològic de la llenuga latina, 1934), la paraula 'testimonium' estaria relacionada amb una paraula de significat 'terç', potser provinent de la llengua osca, tot i que el significat d'eixe terme jurídic és també obscur... ¿No serà que els romans juraven amb un terç... de cervesa?

Cul de sac ha dit...

Amb un terç de cervesa i tocant-se els ous? Eixa actitud jo la conec i no precisament dels jutjats. De fet em sembla mes comú per a un camp de futbol de provincial, un dinar d'amics a algun xalet o algunes nits de garrulisme integral.

Tal i com estan les coses, i basant-me en l'experiència pròpia, no tinc ninguna fe en la justícia. De la seua rapidesa no cal parlar. Alguns d'estos juís arriben amb tres anys de retard i amb això està tot dit.

Xavier Aliaga ha dit...

Ja sé que no és el cas, però un reportatge recent em confirmava la sospita que la saturació de la justícia és responsabilitat, en part, dels usuaris, d'una societat intolerant, incapaç de dialogar i de resoldre els seus conflictes, i que acudeix als tribunals a la primera oportunitat.

Al repor es contaven autèntiques barbaritats sobre l'abús de la justícia.

Tadeus ha dit...

Hi ha molts factors que afecten a la justícia, i un d'ells, com bé apunta Aliaga, és el fet que hi ha certa tendència a acudir als tribunals per motius poc justificats, cosa que influeix, lògicament, en la lentitud de la pròpia justícia. Però hauríem de tenir en compte també l'altra cara del problema: la dels ciutadans que tenen motius per a acudir a la justícia ordinària i no ho fan per por de clavar-se en processos interminables que fins i tot poden resultar-los onerosos.

Xavier Aliaga ha dit...

És una altra manera de veure-ho... Joder Tadeus, ha deixat el meu argument cap per avall, com Felip Vé!

Cul de sac ha dit...

No puc negar que l'abús de la justícia puga provocar part de la seua actual lentitud, però poc ajuda açò en el meu (el nostre) cas.

Tal vegada vinga be un altre preguntat; Com es possible que els casos que afecten a entitats públiques (seguretat social, hisenda) es resolguen rapidíssimament? Els embargaments per impagos a estes i altres entitats estan a l'ordre del dia, anticipant-se als juís que els certifiquen. Un juí que afecte a estes entitats no arriba mes tard de uns mesos i a la resta de "pardillos" ens tenen anys esperant data. Què pensen vostes que ocorre quan arriba la data del juí? Doncs que el infractor ja se les ha arreglat per no tindre res (al seu nom) i així no soltar ni un duro.

Així (amb mil exemples mes) podria estar cinquanta quatre fulls i no me val el tema de la lentitud. Jo, de moment, haig de continuar pagant escrupulosament tots els meus deutes (oficials o no) i descapitalitzant l'empresa a la carrera. Això o exercir d'empressari fill de puta, tirant-me la manta al coll i fotent a tot el que es fique pel mig. Açò és el que provoca la lentitud en la justícia i les brillants actuacions de les administracions públiques. Després volem tindre un pais compromés i un empresariat honorable (val, hi hauran de cabrons de naixement), SI DONEN GANES DE FICAR-SE EL PARXE I A LA MERDA EL MÒN.