dijous, 27 d’agost de 2009

MATERNITAT, VOLENCES I RENÚNCIES (II)

Ell era la seua obsessió. Un diable tatuat, lasciu i irresponsable però irrenunciable. Un compendi d'addiccions i perills del qual no es podia desenganxar. La seua relació, si així es podia denominar, era un constant tira i afluixa, una batalla de carns i tensions en què les infidelitats, les baralles, assaonaven el dia a dia. A pesar de les advertències de les seues millors amigues, de la família, Andrea no sabia renunciar, o potser no podia. Quan ell apareixia d'imprevist com "una majestat fulgent en mig de la xusma petulant" (paraules que agafe prestades d'Alfred Polgard), els odis interns per nits de deslleialtats i oblits es distenien per a acabar, de nou, en abraços i mossos, suors i xuclades en llòbrecs racons amb la disbauxa de l'alcohol i la droga pel mig. Recordava perfectament el dia que va prendre la decisió i com, dos mesos després, li ho va comunicar. La informació del seu embaràs i la confirmació de la paternitat d'Oscar van produir l'efecte desitjat i, fins ara, la promiscuïtat i els excessos s'han convertit en fidelitat, submissió i dedicació exclusiva. A més, com a bonus-extra va arribar Clara per a acabar la quadratura del cercle. Aquella vesprada de diumenge, amb bon ambient, paella i llarga sobretaula estava sent molt agradable. Els amics solters eren diana fàcil per a les bromes de les parelles. Particularment a Carles, bon xic, educat, formal i responsable, se li atabollava en gran manera amb les seues últimes aventures o eixides nocturnes, incitant-lo a buscar parella o, almenys, algun afer passatger per a alegrar el cos. Andrea no va dubtar ni un instant en eixir al tall: "ni de conya, Carles ja està pillat, és tot per a Clara".

3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Serà la ressaca o que estic massa uela i vaig perdent facultats per a la lectura, però he hagut de fer-me un arbre genealògic per a aclarir-me qui era qui fill de qual o pare o novio o amant de tal.

Cul de sac ha dit...

Deu ser el mal d'altura, majestat. O això o un mono que te cagues de gin-xata que desequilibra les facultats sensorials i cognitives. De totes maneres no deu de ser molt roín perquè, segons tinc entés, a vosté li complauen els culebrons (o alguna cosa semblant).

Comtessa d´Angeville ha dit...

Coooooorrecte, AMAR EN TIEMPOS REVUELTOS, el divendres passat va ser el primer capítol de la cinquena temporada!