dimarts, 22 de novembre de 2011

ENYORANÇA

El dia mes llarg sempre està per arribar.
Això és lo millor d'un dia com el de hui, on alguns records i certes absències es colen per les esquerdes d'una jornada plujosa empalustrats en altres tantes renúncies.

La quimera d'aquella esperança intenta seduir de bell nou l'ardit de la memòria fugida.

El dia mes llarg està per arribar i ja duem uns quants dies extensos, inesgotables, en l'agenda de l'oblit.

Enyorança.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

jo em senc hui de la mateixa forma q tu...estem psiquica i emocionalmente compenetrats!!! un besset molt fort.

Anònim ha dit...

no m'he adonat dels errors ortogràfics d'avanç!!! vosté perdone, ja no sé en quin idioma escriurer...un besset ben fort desde NY ;)

Cul de sac ha dit...

Ja sap vosté, senyoreta, que la distància ens la berenem nosaltres amb l'escabetx de l'estima, per això continuem estant compenetrats.

I sobre l'idioma, que vol que li diga... en unes setmanes tindrà vosté una classe privada de lexicologia gastrono-etílica (en la seua versió vitivinícola).

More kisses.

Alietes el del Corralot ha dit...

Per un moment, quan comença la cançó, fins el segon 50 de video, em pensava que el Botifarra s'arrancaria per granaïnes o per havaneres.

Cul de sac ha dit...

No oblidem, amic Alietes, que uns i altre no deixen de ser pura música folk.

Alietes el del Corralot ha dit...

Yes!