dimecres, 1 de febrer del 2012

ELS RENTS DE LA MORAL

"Es necessita un nas apropiat. Però en realitat el té qualsevol. Només cal saber ficar-lo en la copa, per a poder aspirar amb art l'embriagadora aroma. I si algú vol, està permés escopir o traure la llengua"

El vi negre, André Dominé.


"A les persones humils i senzilles,
a les persones sinceres i nobles,
als que respecten als altres,
a les persones bones i
a les bones persones"


PA, fet en casa i amb el sabor de sempre, Xavier Barriga.




Amb estes senzilles paraules comencen dos llibres magnífics que tenen al vi i al pa com a protagonistes absoluts.

André Dominé i Xavier Barriga es despengen dels seus aclaparadors currículums per a presentar-nos amb una claredat i nitidesa sorprenents tot allò elemental sobre el vi i el pa, aconseguint a la vegada i quasi involuntàriament farcir-nos de coneixements.

Pa i vi. Vi i pa. Dos elements primigenis i principals a la nostra gastronomia, a la nostra memòria i el nostre present. Dos elements tan mencionats com oblidats.

Dins del conjunt de coses que tenen en comú és usual passar per alt aquella elemental que compartixen en el seu inici i formació: la fermentació.

En el pa ve donada pel rent que afegim als ingredients bàsics: la farina, l'aigua i la sal. El contacte de l'esmentat rent amb la massa consumix els sucres (glúcids) que conté la farina i produïx la formació d'anhídrid carbònic i alcohol. El primer, al quedar atrapat per la xarxa de gluten construïda durant el pastat, fa que la massa s'unfle augmentant el seu volum. L'alcohol provoca una sèrie de reaccions que proporcionen al pa aroma i sabor.

La fermentació en el vi transforma els sucres (fructosa) de la polpa en alcohol amb l'ajuda dels rents existents en la pruïna, la capa exterior de les pellofes.



En una societat com l'actual, eixuta de certs valors elementals i primordials què són dessecats amb un ventall de terminologia demagògica, avarícia disfressada de pragmatisme, tecnocràcia mal dissimulada o tecnicismes insubstancials, seria una bona cosa sotmetre'ns a un procés de fermentació de consciència. Simplificar tants conceptes i modificar tantes carències.

Una fermentació als nostres principis que ens permetera transformar els desequilibris. Amb la qual poguérem repastar eixes mesures anti-deficitàries que ens ofeguen en un mar d'hipocresia. Una fermentació que eliminara els abusos amb el rent del respecte i amb la què descatalogàrem els excessos.
Resumint, que ens reomplira de valors, de bons valors.

Un canvi bioquímic, si no psicològic, per a generar i regenerar el major nombre possible de

persones humils i senzilles,
de persones sinceres i nobles,
de les que respecten als altres,
persones bones i
bones persones.


En definitiva, una cosa tan senzilla com la fórmula d'un forner, d'un magnífic forner.

I és que de vegades, massa vegades, ens compliquem en excés.