En algun d’eixos pous de saviesa sense fons que són els congressos polítics (ací i en Brussel·les), amb el tufo a solatge espés i refangat de veritat suprema que desprenen, he sentit que el sistema no dóna per a tant, que s’ha de reduir el dèficit i gastar menys. Que ho hem de fer entre tots, rebaixant els salaris, acomiadant funcionaris, cobrant mes impostos i, esta és l’última, repensant-nos això del sistema de pensions, que en uns anys hi hauran moltes persones majors i lo públic no presta per a arribar a tot.
Que si un repagament en justícia per ací, que si un copago en sanitat per allà, que si és molt interessant anar veient això dels Plans de Pensions, que amb les publiques (i torna) no arribem... i estos de les assegurances privades comencen a eixir molt en la tele oferint els seus grandíssims avantatges sanitaris.
No sé quina consellera (o era conseller?) de quin consell ni de què conselleria, ens aconsellava (com l'allioli estic jo hui) l’altre dia que estudiàrem molt, que així les beques seran mes justes. Que no s’ha de tindre en compte tan sols els ingressos (pocs) per a donar-les. I no va dir res de les discapacitats o diversitats funcionals, que si parla igual la porten a juí i li reclamen la beca concedida, com al pobre xic este, Oier Lakuntza, que va i li diuen que no pot cobrar-la per estar percebent una prestació per minusvalidesa (o era diversitat funcional?)
Esta mateixa consellera (que sí, que és consellera, no com el secretari eixe de sanitat que no era metge) va dir que no és just que el sistema sostinga als crònics. I quin o què seran els crònics? I què culpa tenen de ser-ho?
I ens vénen ara amb la nova Reforma Laboral, que crearà molt de treball a mitjan termini (per què es dirà termini si açò no s'acaba mai?) i he escoltat a molta gent dir que si es rebaixen els ingressos o es presenten perdues dos trimestres seguits en les empreses es pot baixar el salari als treballadors. I que si no ho accepten se’ls pot acomiadar amb vint dies per any pagats.
Al Mariano i a l’equip de govern també? Per que l’estat és una empresa, no? Almenys ho sembla. Pobre Mariano i si l'acomiaden? I qui ho faria, nosaltres? No home, no.
O com el Rato, animalet, que va dir l’altre dia que els polítics espanyols haurien de cobrar molt mes, com els seus homòlegs (una altra parauleta per afillarse-la) europeus, i que tenen moltes responsabilitats.
Per no parlar de tot el que estan patint els directius de RTVE, que inclús s’estan plantejant baixar-se el sou un 5%, però que ja s'ho miraran mes avant que ara ja tenen prou ajustant despeses amb els acomiadaments i rebaixes de fins a un 25% que estan gestionant en els salaris dels presentadors.
I un comunista, que segur era comunista, deia alguna cosa sobre no sé que barbaritat de milions que s’evadien fiscalment per part de les grans fortunes, ah sí !!!, 44.000 milions crec que va dir. Em recorde per que era un número ben bonico i fàcil de comprovar. Deia el comunista, per que era comunista mes segur que jo tocòleg, que el 74% d’eixe tipus de frau fiscal el cometien estes fortunes, gent com el Botín eixe, que per cert l’altre dia va eixir en el New York Times per coses d’estes, o paregudes, quan mai ho ha fet en cap mitjà espanyol.
Hi ha per a pegar-se amb dos pedres, ara amb els francesos ficant-se amb els nostres esportistes, els d’elit. No tindran prou estos entrenant-se com a rucs, tot el dia viatjant amunt i avall i, a més a més, abligats a viure i pagar els seus impostos fora del país. Unes víctimes, això és el que són. Què importen uns quants centenars de milions que no entren a les arques públiques per la seua banda? amb tot el que ens alegren les vesprades del cap de setmana per la tele.
I per rematar encara hi ha algun cabronàs que parla dels clubs de futbol per que tenen una miqueta de deute. Si tan sols han deixat de pagar uns ridículs milers de milions a la Seguretat Social !!! què seria de nosaltres sense el futbol, sense les nostres superestreles?
Què no voldran fotre’ns també la festa?
No sé on arribarem.
Xe mira tu, i a mi que no m’agrada parlar de política i menys ací en el blog, o el que vullga que siga este racó frenopàtic i destarifat, però de tant d’escoltar opinions i contraopinions, versions i perversions, se m’empalma l’ànima, em pose calent i m’ixen crostes per la boca.
D’altra banda està la televisió, que últimament veig massa televisió, i cada vegada que pose el noticiari em cague del camal a baix, hòstia tu, que fà mes por que una tronada, i per a mi que ho fan a posta, que amb açò de clavar-nos por en el cos després fan de nosaltres el que volen, ens rebullen com a safanòries.
I saps que t’he de dir, que a la merda la tele, que me'n vaig a encendre foc en la llar per a fer-me unes carxofetes a la brasa i vaja el món a fer la mà, i que em posaré de fons la musiqueta de l’últim disc dels Destroyer estos, Kaputt crec que s’anomena, que no veges tu amb eixos nomenets pareix que el món s’acabe i resulta que és de lo mes elegant i tranquil que he escoltat ultimament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada