"M'agrada aquesta comarca, i m'agrada viure-hi perquè hi tinc les arrels, aquestes arrels profundes i delicades que lliguen un home a la terra on han nascut i mort els seus avantpassats, que el lliguen a allò que s'hi pensa i a allò que s'hi menja, tant als costums com als aliments, a les locucions locals, a les entonacions dels pagesos, a les olors del sòl, dels pobles i fins i tot de l'aire"
Guy de Maupassant, l'Horla.
... QUASI no em queden, quasi no em subjecten. Tan sols em resten arrels a la memòria, ja no tinc en cap altre lloc.
A colp de pèrdues se'm deslliguen de l'entorn, de la terra i el poble on sempre he viscut.
L'arròs ja no passeja pels carrers, el sagí i la canella van deixar fa temps de ballar a les places i monxàvenes de sobretaula i els pagesos ja no parlen esta llengua que és la meua.
El brou de la memòria cou al fang amb l'espècia picant de les renúncies i a este lloc la vivència ja no brolla confortable.
Tan mateix necessite un empelt de vida nova, un abono de distància per a regenerar-les, per a recuperar eixes arrels. Reverdir i enfortir-les amb el guano de l'oblit, tornar a oldre el sòl d'esta terra des de la llunyania, sense les males herbes del desafecte amb la seua pudor d'amarguesa.
I, al regressar, omplir el pit d'aire socarrat i que no m'incineren els records.
4 comentaris:
Quan te'n vas, si tornes, arreles més fort.
Pôs ja l'hem cagat, camallarga. O no, igual es el que necessite, jo que sé... M'agraden les meues arrels però em dolen els canvis i les renúncies que les estan transformant. Igual l'analgèsic de la distància em vindria be, no sé, no sé...
p.d. Com m'agrada vore't per ací.
T'entenc. A vegades mi em passa el mateix però al revés.
Forta abraçada, que les abraçades també recorden les arrels.
I tant que les abraçades recorden les arrels, i les reforcen. Mes encara quan es mantenen en la distància i en el temps. De tornada.
Publica un comentari a l'entrada