Este blog no és ni pretén ser un blog de música, de crítica musical, mes que estiga musicat. Este blog no esmicola als literats, no presenta o analitza lo últim en la literatura d'avantguarda o de moda, a pesar de l'afany literari amb el que en cada paraula disseccione el meu llenguatge.
Este blog ni tan tan sols és un blog. Només és el reflex de les meues dèries, una espècie de diari irregular i inestable on oficialitze els meus anhels, els meus capritxos. Un lloc sense pretensions, obert a qualsevol que vullga passar-se a compartir olors i sabors, però sense cap ambició de captar adeptes.
Per això hui faré una entrada monotemàtica i interminable. Per això i per que fa mes de vint anys que una altra dèria, la de la gastronomia, es va instal·lar a la meua vida. Mai he escrit res plena i únicament sobre el tema, mai he cuinat en exclusivitat en este espai i, després de tants anys, de tants llocs visitats i plats remembrats, de cursets i cates, d'experiències i inversions de nul interés reditari però àmplia gratificació moral, vaig a llançar-me.
I vaig a fer-ho en sentit invers a la meua trajectòria. Començaré per la part grossa, a lo gran. Fa uns dies vaig tindre la major (i millor) experiència metafísica al meu trajecte gastronòmic, vaig completar el puzle pendent amb la peça tan llargament cobejada. Ací està el mostrari gràfic, la "botifarra catalana" en versió entradada de blog que corrobora, sense massa explicacions, el per què de la meua decisió.
Per cortesia del Celler de Can Roca, bon profit.
L'espai, la tramoia de la il·lusió que ens remena cap a l'escenari de la gran funció.
L'escenari. Ja ens induïx cap a la màgia de la creativitat.
La cuina oberta, sense cabòries, despullant de bat a bat el treball fet per la i per a la il·lusòria.
"Ací no amaguem res"-Jordi Roca dixit-
Cuina de plats calents.
Cuina de plats freds i rebosteria.
LA FANTASIA
Olives caramel.litzades
Bombó Campari
Espina d'anxova de l'Escala amb tempura d'arrós de Pals
Teula de pollastre a l'ast
Calamars a la romana. (Fins ací els entrants, acompanyats d'un Champagne Bollinger Rose)
Ensaladilla rusa (a la nostra). -Acompanyat d'un Josephshöfer 99 Auslesse-
Brioche de tòfona amb brou d'escudella. -Acompanyat d'un Renard Mont de Milieu 83 Magnum-
Escalivada (albergínia, pebrot, ceba i tomaca) amb suc de pebrots escalivats al fum de brasa d'alzina. -Acompanyat d'un Stéphan Tissot 07 Savagnin-
Carxofes amb foie gras i oli de tòfona. -Acompanyat d'un El Rocallis 06-
Gamba a la brasa amb brou acidul.lat de bolets. -Acompanyat d'un Nelin 08-
Sopa de ceba i nous crespianes amb comté. Pa de pessic de nous. -Acompanyat d'un Viña Tondonia Gran reserva Rosado-
Llenguado amb oli d'oliva i sabors del Mediterrani (Fonoll, bergamota, taronja, pinyons i olives verdes). -Acompanyat d'un Thalarn 08-
Calamarcets amb roca de ceba i algues. -Acompanyat d'un Oloroso del Puerto Lustau Almacenista-
Rogers farcit del seu fetge, amb suc de les seues espines, sagí i gnochis de creïlla. -Acompanyat d'un Ferrer Bobet Selecció 07-
Adaptació de steak tartar amb gelat de mostassa (tomàca especiada, compota de tàperes i llimona, praliné d'avellanes, salsa bearnesa, pansa d'oloroso, mantega de porradell, pebre sechuan, pimentón de la Vera i curry, boletes de gelat de mostassa, fulles de mostassa i cebetes amb vinagre).-Acompanyat d'un Grans Fassian Kabinnet 06-
Corder amb pèsols i menta. -Acompanyat d'un Domaine du Clos Naudin 89-
LES POSTRES.-Totes acompanyades per un Olivares Monastrell-
Cromatisme verd (gelat d'eucaliptus, shiso verd, Chartreuse verd, llima i alvocat)
Sorbet de taronja sanguina i remolatxa
Vainilla, ragalèssia, caramel i olives negres garrapinyades amb gelat de vainilles de Tahití
Petit fours (de dalt a baix): Praliné daurat d'avellanes, Palet d'or, Esfera de Yuzu, Dàtil i gingebre, Gerd.
Finalitzada la funció, superat i amb les expectatives prèvies derrotades i submises, recomponem el cos amb el millor digestiu, un reconfortant gin-tònic, i visitem el celler. Un altre espai cuidat al detall per al goig dels sentits.
Ja em puc sentir ben afortunat d'haver viscut una experiència com esta. Igual que en el seu dia, com a primera vegada que ha tingut les seues posteriors seqüeles, vaig gaudir d'una altra experiència sensorial aclaparadora en un xicotet teatret de Saragossa amb el meu concert iniciàtic dels Wilco. El meu fil musical em perseguix a qualsevol part, no ho puc evitar.
Rock&Roll i bona taula.
2 comentaris:
Quina raó tenia qui va dir que amb imaginació les coses fan millor gust. Un amic meu diu, quan viatgem a alguna ciutat d'art: «Ací hem vingut a dinar; la resta és per a reomplir.»
Per cert, els dies 19 i 20 de febrer vaig estar al Priorat i vaig visitar el celler Ferrer Bobet. Em van donar a tastar el 2007 i em vaig comprar una botelleta.
La inventiva és un transmissor de sabors excel·lent Ximo, els magnifica. Qualsevol viatge planificat i organitzat davall les premisses gastronòmiques serà un bon viatge i la resta, com bé diu el seu amic, seran unes bones postres.
El Ferrer Bobe 07 marida amb el moll (o qualsevol altre peix de roca) fantàsticament. Redó, redó, sense amagar lo millor de la carinyena al coupage i això a mi em fica tonto. Bona compra.
Publica un comentari a l'entrada