L'amagatall on m'acomode hostatjat en el confort de la reflexió lenta a l'escriptura. El parany on caic voluntàriament amb la careta posada del meu alter ego, Culdesac. Ací, a El Cau Acústic, on desempaque les meues dèries, on actualitze les meues inquietuds baix el ritme compassat de les músiques que m'acompanyen al trajecte.
dimarts, 22 de març del 2011
COFURNES A POCA NIT
Amagatalls d'última hora del dia, refugis on prostrar el venciment.
Aixoplucs, els de la llar a poca nit, on protegir-se i fugir, on abraçar solituds òrfenes de desmemòria.
L'admiració es va menjar l'estima.
Benvinguts a l'hostal Retut, boulevard Descoratjat, travessia Afligida.
No m'ixen altres en esta mala època que em té amb uns quants fronts oberts i supurants, amic. Així i tot, la bellesa, encara que siga ungida en la desesperança, se'm continua presentant com irrenunciable.
Nick Drake i la seua història la destil·len en format acústic i les pintures al llapis de Dirk Dzimirsky pâ que parlar (sí, he dit bé, pintura al llapis, no és una fotografia. Mira l'enllaç)
2 comentaris:
Uff! Paraules que supuren neguit i desesperança. Amb una fotografia i una cançó colpidores. Bellesa pertorbadora.
No m'ixen altres en esta mala època que em té amb uns quants fronts oberts i supurants, amic. Així i tot, la bellesa, encara que siga ungida en la desesperança, se'm continua presentant com irrenunciable.
Nick Drake i la seua història la destil·len en format acústic i les pintures al llapis de Dirk Dzimirsky pâ que parlar (sí, he dit bé, pintura al llapis, no és una fotografia. Mira l'enllaç)
http://www.dzimirsky.com/index.html
Publica un comentari a l'entrada