Ja vaig advertir amb un "o potser no" perquè conec les meues flaqueses i l'influx màgic amb que la música destorba i transtorna les meus seguretats.
I així ha sigut.
La partitura de la meua consciència no em permet finalitzar l'exercici amb acords de desànim, amb les corxeres afligint el meu subconscient, les semifuses esprement-me la inconsciència i les negres enfosquint la meua perspectiva venidora.
Per tot açò vull brindar amb vosaltres, els pocs o cap que es passen per ací, els que no, els de mes allà i els del mes enllà. Amb aquells per als que sóc, amb els altres per als que estic i, inclús, amb alguns per als que no existisc. Una última copa (encara que sempre m'agrade mes la penúltima) per a tancar un any de pena.
Clausuraré l'any, esta vegada sí, amb una d'eixes cançons que porta anys trufant la meua vida d'animositat. Cap sorpresa musical, és cert, però amb tota la musicalitat sorprenent d'aquelles melodies que em permeten viure i fugir de tot allò que m'oprimix i enfosquix.
Un últim toc de bon ànim per si allò de les apetències o desitjos tinguera algun sentit.
Bon final d'any a tots i millor entrada en la centrifugadora del descoratge que sembla ser serà el 2012.
Salut i força...
6 comentaris:
¿Es una casualitat o una causalitat???? un besset pao-linya
Amb vosté només pot ser causal, senyoreta Pao-ninja. Alguna de les seues claus marcials (amb "chilliditos" inclosos), alguns dels seus detalls, poden redreçar-me l'ànim i provocar l'activament d'aquella voluntat perduda. Gràcies que seran recompensades, com ja li he dit alguna vegada (i beset d'afegitó)
Torne: la música mos salvarà.
Donades les circumstàncies, veient la que ens ve damunt i sospesant la càrrega que estos últims anys ja hem tingut que estibar a la consciència, la voluntat de mantindre el bon ànim és del poc que ens queda.
I el millor col·lutori per a rentar-nos els agrors de boca del descoratge sempre ha sigut la música. No ho dubtes mestre, ens salvarà.
Una forta abraçada a tu i al parell de princeses que ronden per la teua vida i que tingueu un bon fi d'any.
No. La música JA ENS HA SALVAT. És un matís important, almenys per a mi.
No avancem descoratges, mai ho podem saber. Molta sort per a tothom.
Així és, ja ens ha salvat mes d'una (o quinze) vegades, però estic segur que encara ens rescatarà unes tantes mes.
No avancem descoratges, cert. Tant de bo m'enganye i el 2012 acaba no sent tan roín com m'ho olc. Igual pel fet d'haver passat un any com este, tan farcit de mals moments en lo personal, en lo professional i en lo aconfessional, l'any que entra acaba sent una sorpresa en positiu.
Tant de bo siga així.
Molta sort també per a tu i els teus. Una forta abraçada per a tota la família, amic.
Publica un comentari a l'entrada