És temps d'apuntar les coses que un ha de recordar.
És temps de memoràndums.
MEMORÁNDUM
Mario Benedetti, "Preguntas al azar"
Uno llegar e incorporarse al día
dos respirar para subir la cuesta
tres no jugarse en una sola apuesta
cuatro escapar de la melancolía
cinco aprender la nueva geografía
seis no quedarse nunca sin la siesta
siete el futuro no será una fiesta
y ocho no amilanarse todavía
nueve vaya a saber quién es el fuerte
diez no dejar que la paciencia ceda
once cuidarse de la buena suerte
doce guardar la última moneda
trece no tutearse con la muerte
catorce disfrutar mientras se pueda
I jo afegiré amb el desvergonyiment que em permet el lloc:
quinze regalar eixos moments que no vindran
setze jugar amb certs records a despistar
dèsset no deixar aquells oblits en el llindar
díhuit llegar la vida tan sols als que hi seran
4 comentaris:
Vol dir que segons com Benedetti no és un poc perdre el temps a estes alçades de la jugada? Té versos molt roïns este home.
Vull dir això entre altres coses. I que li hem de traure fruit a moltes coses a estes edats, entre elles a alguns oblits o a certs records i no-records.
Estos no són els millors versos del Benedetti, en efecte, però em jugaven un bon paper per al que volia exposar. Per a mi, este home, té versos excesivament indirectes i pastosos (per así anomenar-los), però també té d'altres d'alta precisió en la bellesa. En el comput global li diré que a mi si que m'agrada.
Questió de gustos.
Al remat no és més això: qüestió de gustos. Però està bé dir-ho, parlar-ho i deixar-ho per escrit.
I tant mestre, i tant (i si es poden mullar les conclusions, millor que millor)
Publica un comentari a l'entrada