MESURES I DESMESURES

Sobre les noves mesures preses hui pel govern i la crisi no tinc ganes de parlar, però deixaré ací una opinió per si a algú li servix i per a llevar-me el pes de damunt.
Alleugerir el cos de merda de tant en tant o porgar-se, se solia denominar la cosa.

Primer punt: Jo, per molt que continuen abaratint l'acomiadament i facilitant la imposició de salaris mes baixos en les empreses, no contractaré a ningú mes, no puc. Tan senzill com que no hi ha demanda ni mercat i, sense això, la sostenibilitat de l'empresa és inviable per fàcil que siga despedir i barat el contractar (o viceversa).

Segon punt: Per molt que ajuden (ajudem) als bancs a tapar els seus forats, els que ells mateixos han creat, no concediran mes crèdit. No creuen en això en les actuals circumstàncies de risc per morositats i, el mes important, no ho necessiten. Mentres continuen obtenint diners fàcils d'Europa a baix interés no tornaran a exercir de banca tradicional ni jugaran o retornaran al mercat que realment deurien, al seu verdader treball.

Tercer punt: La gent i les empreses difícilment poden demanar crèdit encara que ho necessiten. Qui ho farà si les seues perspectives de futur, les laborals, les de l'oferta i la demanda, són les que són? Ningú sap com podria pagar eixe crèdit en les actuals circumstàncies (personals o empresarials). La teoria de fer la bola mes grossa, ja sabeu.

Quart punt: Amb la perspectiva exposada en els tres punts anteriors, qui és el guapo que no intenta estalviar (si és que encara pot)? I els que no poden fer-ho, com col·laboraran a activar el consum? Per desgràcia també sabem (encara que alguns menys que altres) que sense consum, en este sistema de sinergies entrellaçades tan dependent i al mateix temps tan injust, no hi ha cap possibilitat de reactivar l'activitat laboral i, amb això, que la roda torne a girar per a anar recomponent les errades de tantes males gestions i megalomanies innecessàries i recuperar, si és possible, tot el que de sensat hem perdut en este denominat estat de les garanties socials.

Quint punt: ... xe que no, que no continue, que ja no tinc ganes de pegar-li mes voltes al nano sabent, com sé, que la cosa anirà de mal a pitjor.

Que Sant Gonera ens pille confessats !!!
(i molta sort a tots)