Amb l'edat m'he tornat previsible i seguir-me el rastre és fàcil. Els meus escrits van deixant un degoteig de lletres que em delaten, produint un conjunt de xicotets tolls d'esperit sanguinolent, quasi amniòtic, cap a on es filtren les meues afliccions i entusiasmes.
Però amb el pas dels anys a banda de la previsibilitat també se m'ha ancorat al caràcter la indiferència. M'importa poc o res com puc arribar a ser de presumible, com em fa de predicible la escriptura.
De fet, si escric, ja fa temps que ho faig no tan sols per a opinar sinó també per necessitat. Em servix de coixí per a amortir les caigudes de tensió en la llum de l'esperança, de fil per a cosir les llàgrimes que les notes negres d'un piano poden arribar a provocar en algú estimat trencant-me l'ànima.
La utilitze com a lubrificant per a desencaixar mes fàcilment les peces que m'oprimixen o com a oxigen en la vàlvula que em connecta a qui vull estar unit.
L'escriptura m'ha permés arribar a on estic hui, transitar entre la claredat i la foscor, agafar-me a la silueta d'uns barrots de llum amagat sota l'ombra del passat i poder avançar.
L'escriptura m'ha consentit viure en clarobscur.
Algú molt estimat em va dir ahir allò de "sempre avant", però per a progressar fa falta soltar llast, ser conscient de que avançant s'obriran per defecte noves perspectives i que no cal aferrar-se a la comoditat del que ara coneixem, a les nostres seguretats d'anar per casa.
Pot ser toca tornar a caminar per la drecera de lo imprevisible.
3 comentaris:
Volia explicar-te que m'agrada llegir-te. Quan ho faig, la meua solitud sempiterna s'entela. Moltes gràcies, :)
Com tu, crec que la sort no m'acompanya, però també crec que cal eixir a cercar-la i arriscar. Ànim!
Les solituds ho són fins que deixen de ser-ho i ací és on s'ha d'arriscar. Jo sempre he cregut que el risc de no estar sol, de compartir, val la pena, però és ahí on m'he topat amb la mala sort.
Imagine que hauré de continuar jugant per a intentar que la fortuna em salude alguna vegada. De moment et done les gràcies pels ànims. Que algú, encara que no sàpies qui, et diga que els teus escrits li agraden o ajuden ja servix per a sentir menys pesades eixes solituds de què parlem, eixes que pesen com alguns silencis o distàncies insalvables (mes que estiguen a pocs metres de distància).
Gràcies de nou a tu.
Do you realize there's a 12 word phrase you can say to your crush... that will induce deep emotions of love and instinctual appeal for you deep inside his heart?
That's because deep inside these 12 words is a "secret signal" that triggers a man's instinct to love, please and protect you with his entire heart...
12 Words Who Fuel A Man's Desire Impulse
This instinct is so built-in to a man's genetics that it will drive him to work harder than before to build your relationship stronger.
As a matter of fact, fueling this all-powerful instinct is absolutely important to achieving the best ever relationship with your man that the instance you send your man one of these "Secret Signals"...
...You will instantly notice him open his heart and mind for you in a way he never expressed before and he'll distinguish you as the one and only woman in the galaxy who has ever truly interested him.
Publica un comentari a l'entrada