No hauríem d'oblidar que estos temps i esta crisi no deixen de ser, sempre ho han sigut, el reflex d'una crisi de valors generalitzada. Com a complement sagnant tenim la velada (o no) lluita de classes que està portant a les minories poderoses, les que tenen la cassola pel mànec, a forçar mesures vexatòries i immorals justificant-se en la inconsistència del sistema i els ajustos necessaris. Una forma com una altra de disimular els seus verdaders interessos: Incrementar les seues riqueses, augmentar la bretxa social per a crear mes dependències i adquirir noves cotes de poder.
Enfront, la majoria restant, vocifera i utilitza les armes de la protesta i la queixa multitudinària enarborant l'estendard de la lògica social i solidària, les armes menys agressives del seu arsenal, amb pocs resultats fins al moment.
Es parla molt de solucions per a tots estos desequilibris i l'única cosa que està clara és que estes, les solucions, hauran de ser en plural. Una única mesura no aportarà la dosi necessària de solvència i eficàcia per a trobar cert equilibri, per a implantar la quantitat justa de dignitat.
Com no em desagrada anar contracorrent i somiar encara és gratuït en este espai de dislèxia estilística i atròfia moral, jugaré el joc de la proposta en singular. La meua proposta a la totalitat per a corregir els desequilibris i abolir injustícies històriques és aplicar, amb ús obligatori i penalització en cas d'oblit, la qualitat de ser conseqüent.
Però fem ací una xicoteta pausa per a agafar aire, que amb l'edat vaig necessitant xicotetes i esporàdiques dosis de desconnexió per a suportar millor tanta sobrietat. MÚSICA MAESTRO !!!
Com anava dient, conseqüència o qualitat de ser conseqüent. Sembla clar que a estes altures de la partida ningú, siga del bàndol que siga, del forat o la pallissa d'on vinga, amb les idees, creences o dubtes que promulgue, ningú, s'atreviria a difondre un discurs oficial de caràcter dictatorial, a promulgar en públic plantejaments i idees que reconegueren sense condicionants els objectius del denominat factor de poder anteriorment citat.
El discurs dretà, el de l'acceptació dels desequilibris, no està ben vist i es dissimula o disfressa constantment, però les actuacions i mesures que es prenen dia a dia, les formes d'actuar, bé siga des de l'àmbit polític o els quefers individuals, són una altra cosa. Ens hem acostumat a vore i acceptar, sense que açò ens sorprenga, com s'actua de manera contrària a com prèviament s'havia promés, en direcció oposada a la indicada en els programes electorals o desmuntant el que amb la demagògia d'un discurs previ s'havia muntat tan sols uns dies abans. Ens hem acostumat a la mentida.
La ciutadania no és una excepció en esta derrama d'inconsenqüencia. El dia a dia ens ompli la boca de paraules atibacades de bones voluntats, d'al·legats solidaris i sensats arguments, però després ni arriba ni es veu la contrapartida en actes o formes d'obrar.
No em solen agradar els aforismes precisament pel seu caràcter individual i extra contextual però en este joc de hui, el de LA mesura necessària, remataré la tanda amb un de collita individual:
"Viure sense ser conseqüent amb les idees que un promulga és com cagar però cap a dins"
Penalitzem la inconseqüència, punim al no conseqüent, ilegalitzem-lo !!!
(moment de crítica exacerbada de la setmana d'este autor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada