Disseccionar el 2010, traure-li els budells deixant les seues vísceres i interioritats de nou a la vista de tots, com si elaboràrem un menú de triperia per a vegetarians, no és la meua voluntat i, encara menys, quan la matança amb el seu ritual de festa i vessada fa poques hores que ha conclòs. Respectem el necessari dol per un any del qual encara emanen efluvis de desolació i tristors en els carrers i racons, en els gestos i opinions.
Si he de fer balanç d'alguna cosa tan sols ho faré d'allò que m'ha sigut complaent i, en un any tan roín com este en lo personal (que tampoc és cas de clavar a tot el món en el sac de les penúries), només puc delectar-me amb les lectures engolides, amb les bones lectures.
Ha sigut un any prolífic, i és que els mals moments s'emmidonen millor sota la llum d'un bon text, per tant, quan estos moments són abundants el coixí de la lectura esdevé d'ús quotidià.
De les lectures a destacar començaré per aquelles relacionades amb la música i així seguir ordint conjectures en el meu estil de vida, en la meua dèria predilecta. Músics veterans amb nous i sorprenents dots literaris m'han fet disfrutar de les seues històries, Villy Vlautin amb "Vida de Motel" i Marc Oliver Everett i la seua gratificant autobiografia "Coses que els néts haurien de saber". Mes autobiografies i també musicals amb "Rumb a la Gloria" de Woody Guthrie, junt amb altres memòries pròpies, ja sense els replecs musicals, com són les de Juanjo Millás i el seu dinàmic "El Mundo".
Amb "Cuentos" de Roberto Bolaño i "El salze cec i la dona dormida" d'Haruki Murakami m'he dedicat a completar bibliografies d'autors predilectes. Però sens dubte este ha sigut l'any dels clàssics indefugibles. En la seua faceta menys coneguda, "La Presència" d'Arthur Miller, amb les seues obres majors, "On the Road" de Jack Kerouac i "Diari de un boig i altres relats" de Lu Xun o en el seu últim testimoni, "Caín" de Saramago. Grans noms per a apuntalar-me les il·lusions als moments d'animositats desdonades.
També he fet buit per a l'humor infal·lible, "Pura anarquia" de Woody Allen, i la poesia (eixa gran desconeguda) de la mà de proximitats d'altíssima qualitat amb "AiXàtiva, AiXàtiva" d'Elies Barberà. I en el final de l'any m'he tornat a rebolcar en els clàssics però en esta ocasió per reiteració. Una relectura pendent fa molts anys, "Cien años de soledad" de García Marquez, ha tancat el cicle anual amb tota l'opulència d'aquella prosa màgica i aclaparadora. Un desig ajornat per recordar, per recuperar sensacions, que ha complit totes les expectatives.
El 2011 l'inicie amb bessonada, compaginant l'últim Nacional de Narrativa, "Bilbao-New York-Bilbao" de Kirmen Uribe, amb l'acurat, formatiu i interessant "La cuina de la salut" de Ferran Adrià i Valentí Fuster. Vorem com es desenvolupen i, igual, ací ho conte.
Recercar bones lectures per a este any nou en contraposició als mals auguris generals i alguns llastos personals. Un bon mètode immunitzant per a flaqueses de l'hàlit anímic.
"I Need Some Fine Wine And You, You Need To Be Nicer"
2 comentaris:
Quin títol més boniquet! I quina relació de lectures sucoses! No sé com li haurà anat l'any, però el conrreu intel·lectual ha estat de primera. Salut i bona literatura el 2011!
PD. Gran cançó.
Si la qualitat de la literatura engolida en el 2010 és directament proporcional a les bondats que em puguen succeir en este que acabem d'estrenar... REDÈU QUIN BON ANY M'ESPERA !!!
On cal signar?
Salut també per a vosté i la seua troupe, així com bona i prolífica literatura en este nou any que tant ens fa dubtar.
(La cançó era un segur, a no fallar)
Publica un comentari a l'entrada