L'amagatall on m'acomode hostatjat en el confort de la reflexió lenta a l'escriptura. El parany on caic voluntàriament amb la careta posada del meu alter ego, Culdesac. Ací, a El Cau Acústic, on desempaque les meues dèries, on actualitze les meues inquietuds baix el ritme compassat de les músiques que m'acompanyen al trajecte.
dijous, 4 de novembre del 2010
SLIPPED, DISSOLVED AND LOOSED
I el silenci ha tornat agafat de la maneta de la desil·lusió, desunflant encara mes la corfa que em mantenia dreçat.
Esvarat, dissolt i fluix.
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Com va dir un tal Stendhal "He puesto mi felicidad en estar triste" no te va a animar la frase pero te hará que pensar.
No se si he perdut la felicitat al posar-la al servei de la tristor, per que no se si alguna vegada la vaig tindre. El que si se és que, en el camí, he abandonat moltes animositats, i no m'agrada.
Però és que hi ha tristors i conseqüències que la provoquen que s'enganxen com una paparra supervitaminada i no hi hi ha manera d'alliberar-se d'elles, per molts exercicis de contenció mental que uno faça.
Abraçada de tornada, encara que no sàpia qui eres. El contacte carnal, humà, sempre és bo (encara que per estes vies virtuals i binàries quede d'allò més desangelat)
2 comentaris:
Com va dir un tal Stendhal
"He puesto mi felicidad en estar triste"
no te va a animar la frase pero te hará que pensar.
Un fort abraç
No se si he perdut la felicitat al posar-la al servei de la tristor, per que no se si alguna vegada la vaig tindre. El que si se és que, en el camí, he abandonat moltes animositats, i no m'agrada.
Però és que hi ha tristors i conseqüències que la provoquen que s'enganxen com una paparra supervitaminada i no hi hi ha manera d'alliberar-se d'elles, per molts exercicis de contenció mental que uno faça.
Abraçada de tornada, encara que no sàpia qui eres. El contacte carnal, humà, sempre és bo (encara que per estes vies virtuals i binàries quede d'allò més desangelat)
Publica un comentari a l'entrada