Algun dia s'ha de renàixer, acceptar com una derrota eixes pèrdues a què ens lligàvem i no admetíem. Intentar fusionar la memòria amb el gel i evitar el dolor per l'impossible.
Algun dia hem de mirar de front la vida que se'ns tira damunt, venidora i fugaç, tolerar-la amb aquella carència i recercar els nous racons on disfrutar-la.
I al mirar arrere que el gel ens impedisca tornar a ser de pedra.
...potser jo he triat hui per a renàixer.
2 comentaris:
L'acceptació de la derrota és el primer requisit per tornar a caminar i renàixer. Molt bonic i encoratjador. I el vídeo (i la música que conté) una burrada.
Esta afirmació, la de l'acceptació de la derrota, és aplicable a qualsevol aspecte de la vida i no sol fallar. Jo estic intentant assimilar-la, acceptar-la en alguns pesars que em tenen bloquejat. Vorem.
La cançó de Sufjan Stevens és del seu últim disc, The Age of ADZ, que, com haurà pogut vore al final del vídeo s'editarà el pròxim 10 de desembre. Diga'm pitonisso musical si vol, però li anticipe que este disc serà complex i polèmic. D'aquells als què o se'ls dóna una matrícula o se'ls planta en la cara un molt deficient. Jo em decline mes per lo primer. Sorprenent. (serà que ja l'he escoltat?)
Publica un comentari a l'entrada