tag:blogger.com,1999:blog-75631675998622998052024-02-19T03:43:35.378+01:00EL CAU ACÚSTICL'amagatall on m'acomode hostatjat en el confort de la reflexió lenta a l'escriptura. El parany on caic voluntàriament amb la careta posada del meu alter ego, Culdesac. Ací, a El Cau Acústic, on desempaque les meues dèries, on actualitze les meues inquietuds baix el ritme compassat de les músiques que m'acompanyen al trajecte.Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.comBlogger169125tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-74576895949726871892013-05-30T19:58:00.001+02:002013-05-30T19:58:33.736+02:00EL TRAJECTE I EL CALENDARIDurant anys vaig esquivar al calendari, el vaig estafar amb argúcies mal dissimulades i banals quefers. L'eludia i menyspreava com al xicot pallús del grup d'amics amb què ningú vol sostindre una conversa mes allà de dos minuts o una pauta protocol·lària efímera.<br />
M'importaven poc o gens les ferides que em deixava amb el pas del temps i les cicatrius marcades en roig al caseller d'esdevenirs i objectius futurs.<br />
<br />
Però el calendari és implacable i venjatiu. Fa dos anys va iniciar un campanya sistemàtica i remarcable en la meua persona amb l'únic objectiu de consolidar els seus estratagemes de treball i lligar-me de per vida al record de les seues cites.<br />
Per dur-la a terme va triar com a estendard i punta de llança un número fix del mes de juny.<br />
<br />
Amb la seua esmolada presència, l'1 de juny del 2011 va enfonsar una estocada mortal en la meua resistència per a rematar en mi qualsevol indici d'optimisme.<br />
Eixe dia vaig morir.<br />
<br />
El dia de l'adéu que em va liquidar deixant-me mort en vida, insomne de desitjos i esperances. La major i mes dolorosa pèrdua de la meua agnòstica vida, la despedida a qui em va fer com sóc, a qui em va parir i va ser la major i millor referència al meu camí.<br />
L'adéu, tanmateix, al que jo era i havia sigut fins eixe moment.<br />
<br />
Al 2012, amb sarcàstica ironia, l'1 de juny em va portar novament a la vida. Ara fa un any la sort, o l'atreviment, em van dur al moment i la persona millor indicats. Eixe dia vaig ressuscitar d'entre els vius perquè ella, perquè tu, arribares a la meua vida. Eixe dia, fa ara un any, tot va començar a ser molt mes fàcil.<br />
<br />
I ara, un altre 1 de juny, la meua vida dóna un altre tomb per a obtindre millors perspectives. Demà-passat s'inicia oficialment, de manera contractual, un procés de regeneració d'il·lusions que em durà cap a noves experiències laborals i personals. Un nou recorregut que m'allunya de la decepció actual, l'amarga rutina i la desesperança.<br />
<br />
En temps com els que corren afrontar un repte com el que ara tinc al davant, arriscar per aconseguir nous objectius i poder mirar de front al dia a dia sense abaixar el cap davant del pessimisme, és tindre tota la sort del món en la butxaca. És sentir que tanta insensatesa com ens rodeja pot arribar a ser batuda.<br />
<br />
Un 1 de juny va començar tot.<br />
Ara seguix.<br />
I allò millor, tot és amb tu.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/hnicZDvKyzU" width="450"></iframe></div>
Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-48445108993822508892013-03-27T10:05:00.001+01:002013-03-27T10:35:19.245+01:00MOLT MESAixí sóc jo, tan imperfecte com palpable, tan evident com errat. He tret a passejar les tensions del meu estómac per a intentar extraviar-les, per a perbocar-les en la primera revolta del camí i recercar les giragonses que m'adrecen en la meua incorrecció.<br />
<br />
Hui he decidit tornar a escriure.<br />
<br />
<br />
No m'agraden les efemèrides i menys les que rememoren defuncions. No m'agrada descobrir que a l'aniversari d'una mort se l'anomena "aniversari luctuós", un terme que sona eixut, fosc i antitètic a la celebració que pot, que deu, significar el recordatori de les coses bones d'una vida.<br />
<br />
No m'agrada repetir-me com el ramat que sistemàticament commemora a les ordres d'una agenda. <br />
<br />
Però Estellés és molt mes que tot això, molt mes que la poesia mínima, exigua i irrisòria que se sosté enredada entre els fils de la xarxa global i la vanaglòria d'eixos cercles edulcorats que es retroalimenten amb les seues carències per a autocomplaure's.<br />
Eixa poesia i els seus estils m'empalaguen cada dia mes fins deixar-me sec el gust.<br />
<br />
Vicent Andrés Estellés és molt mes, encara que hui ens falte ja vint anys.<br />
La seua senzillesa directa i opulenta és molt mes que un "aniversari luctuós" i totes les seues efemèrides.<br />
<br />
Ací una prova:<br />
<br />
<em>"res no m’agrada tant </em><br />
<em>com enramar-me d’oli cru </em><br />
<em>el pimentó torrat, tallat en tires. </em><br />
<br />
<em>cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra. </em><br />
<br />
<em>m’agrada molt el pimentó torrat, </em><br />
<em>mes no massa torrat, que el desgracia, </em><br />
<em>sinó amb aquella carn mollar que té </em><br />
<em>en llevar-li la crosta socarrada. </em><br />
<em><br /></em><em>l’expose dins el plat en tongades incitants, </em><br />
<em>l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal </em><br />
<em>i suque molt de pa, </em><br />
<em>com fan els pobres, </em><br />
<em>en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat. </em><br />
<em>després, en un pessic </em><br />
<em>del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, </em><br />
<em>agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament, </em><br />
<em>eucarísticament, </em><br />
<em>me’l mire en l’aire. </em><br />
<em>de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme. </em><br />
<em><br /></em><em>cloc els ulls i me’l fot."</em><br />
<br />
<em><strong>HORACIADES</strong>, Vicent Andrés Estellés</em><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/FkJBiAFZCeM" width="450"></iframe><br />
<br />
A Estellés cal musicar-lo en la seua llengua i amb la seua grandària.<br />
<br />Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-59414800798329634702013-01-15T17:36:00.001+01:002013-01-15T17:36:33.353+01:002012<br />
El meu resum de l'any 2012 és adjectiu i desmemoriat, té una esquizofrènia de sentiments enfrontats farcint-lo i camina còmodament per l'esmolada fulla del desinterés, traspassant la frontera de l'any nou, cap a les fèrtils terres de la abúlia sense esgarrar el mes mínin somriure en el caràcter. <br />
<br />
Este any passat m'ha embolicat dins d'una crua i grossa capa d'acceptació prestat-me els pitjors records laborals que la memòria és capaç d'admetre'm al seu cabàs de la tolerància. Este any ultimat m'ha redreçat definitivament el punt de vista cap al pessimisme present i futur.<br />
El 2012 també m'ha confirmat en el buit d'idees, deixant mut este espai en abundància.<br />
<br />
En definitiva, un any l'acabat que, així i tot, no canvie per cap altre. Un any ineludible i irrenunciable.<br />
<br />
I és que en esta revolta de temps que ens circumcida l'alegria i abona als enutjos, en esta perífrasi de la mala llet del dia a dia, que algú aparega en la teua vida amb desig de compartir-ho tot i que siga el apèndix perfecte que sempre vas rumiar, relativitza els problemes fins al substrat de la vergonya per la queixa i recol·loca les perspectives en la via de la satisfacció.<br />
<br />
Qui deia que en estos temps no restava espai a l'esperança?<br />
Qui ens negava la possibilitat de ser complets?<br />
Qui asseverava que per esta època fosca no es podia transitar gojós?<br />
<br />
Jo he trobat tot el que buscava en el pitjor any de la meua vida.<br />
Sí, una feliç contradicció.<br />
<br />
Com sempre, i per sempre, una qüestió de perspectives.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/7QMmeS8ywfc" width="450"></iframe><br />
Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-27047094090927810132012-11-24T11:01:00.001+01:002012-11-24T12:28:19.514+01:00EL LÈXIC FATIGÓS (I FASTIGÓS)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Les paraules en este espai seguixen mudes, ofegades front a un lèxic, l'imperant, que acovardix i derrota, que oprimix i esgota.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Un lèxic, el de la negació i la por, que criminalitza la paraula "radical" <i><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">(Relatiu o pertanyent a l'arrel, que procedeix directament de l'arrel. Que afecta l'arrel mateixa de la cosa, el principi d'una cosa)</span></i> i familiaritza el terme "troica" fins que se'ns cola insolent i desvergonyit en casa, en la cuina, en el llit, on tenim que rendir-li ofrena cuinant-li submissió després d'un mal polvo d'incòmodes postures reverencials.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
El lèxic d'una gramàtica, la de la hipocresia, que utilitza el complement directe del "poble" com transitiu cap a la mentida i el propi interés. Una gramàtica que escolta al "poble" per a canviar programes o intencions i convocar consultes sobiranistes, però que té les orelles tapades davant de les demandes d'eixe "poble" en el tema de les retallades i la gestió pública. La gestió de la crisi, la prèvia a la crisi i la que se'ns ve al damunt.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
La gramàtica nacional que es queixa a Europa pels mateixos motius i amb el mateix discurs amb què defén les idéntiques polítiques que ací aplica; "no em retalles que ja ho faig jo".</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE_zhKb8AIr9ydWzA1qGzqHqqeXTKSI_DPTublp_WlUiofjPCR9qWERPDhhvrXpvC4Gu2HtVaE9bmvPAWTqLKilsWEuReEFDRJsoEff7sPZSXuNNA_VvFBLti7p6bXpduDhCIf_HK8NoA/s1600/1353692942_032508_1353693012_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE_zhKb8AIr9ydWzA1qGzqHqqeXTKSI_DPTublp_WlUiofjPCR9qWERPDhhvrXpvC4Gu2HtVaE9bmvPAWTqLKilsWEuReEFDRJsoEff7sPZSXuNNA_VvFBLti7p6bXpduDhCIf_HK8NoA/s320/1353692942_032508_1353693012_noticia_normal.jpg" width="281" /></a></div>
<br />
<br />
<i>És probable </i>que continue l'afonia d'idees i voluntats en este espai. Eixa malaltia del silenci provocada pel virus del desànim inoculat amb la reiteració de la injustícia. Esta afàsia lexical per lesió del sentit comú.<br />
<i><br /></i>
<i>És probable </i>que continue silent quan el que he de dir ja em sona.<br />
<i><br /></i>
I és que en estos temps fins i tot<i> és probable </i>que el punk no siga d'orige britànic, que els seus precursors foren de Lima.<br />
<i><br /></i>
<i>És probable. </i><br />
<br />
<br />
<div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/haVaaDLwWvI" width="450"></iframe></div>
<div>
<br /></div>
Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-58223385002472410242012-10-02T23:19:00.001+02:002012-10-02T23:54:55.536+02:00PER OMISSIONS (II) "espiració"<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
I front al cinisme d'esta gentola, la seua avarícia i la grandiloqüència dels seus capritxos, eixos que hem pagat i continuarem pagant entre tots, front a la megalomania insostenible que ara volen disfressar de deute col·lectiu amb remitent a la mala consciència general, enfront d'estes i altres "virtuts" que ens han portat on ara estem, jo em resguarde en les meues xicotetes manies i plaers, m'arrecere entre les andròmines de la pròpia satisfacció. </div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
L'estrèpit del descoratge dels que sí estem afrontant les nostres responsabilitats i pagant les errades que hàgem pogut cometre (eixa majoria silenciosa o sorollosa, tan se val), sense rebre cap ajuda sinó mes bé el contrari.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Eixe estrèpit del què m'aïlle aprofundint als meus silencis i rescabalant-me en les meues insignificants obsessions disfressades de plaer i complaença, estes manies d'anar per casa tan senzilles, simples i barates, de l'ordre jeràrquic de la humilitat o molt a prop d'ell.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Com per exemple la lectura d'obres que em fan somriure, sinó baquejar-me, en estèreo i reverberació. És el cas del què ja podíem definir com un clàssic; <i>"Sin noticias de Gurb"</i> d'<b>Eduardo Mendoza</b>. Indispensable en les biblioteques personals de primera mà de tot aquell que desitge restablir amb regularitat carcallades contra el desànim.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj69xXe5Fz8UN_CIeBCLjUCxm4KRyuaJwaf60_LpbFJvtHsqxyjbFiI6R-koikTwjaSeE_FBr3qhcGXWZI5UdNLzxIWOQABNGOBLKfGX8bHVwiTtKHm_zG0NmEgdtwEZwZ7vbCk-IzmpVM/s1600/Sin+noticias+de+Gurb+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj69xXe5Fz8UN_CIeBCLjUCxm4KRyuaJwaf60_LpbFJvtHsqxyjbFiI6R-koikTwjaSeE_FBr3qhcGXWZI5UdNLzxIWOQABNGOBLKfGX8bHVwiTtKHm_zG0NmEgdtwEZwZ7vbCk-IzmpVM/s320/Sin+noticias+de+Gurb+(1).jpg" width="187" /></a></div>
<br />
<div>
<div>
<i>"Al oir el estrépito acude un camarero y me ordena que deje libre la mesa de inmediato. Me informa de que esta mesa ha sido reservada por Estefanía de Mónaco, su prometido y unos acompañantes. En realidad, añade, la reserva fue hecha en 1978 y aún no ha comparecido nadie, pero, tratándose de quien se trata, la gerencia del local no ha estimado oportuno dar por cancelada la reserva. Una vez por semana, continúa diciendo el camarero, los manteles y servilletas son lavados, los cubiertos abrillantados, los arreglos florales, renovados, las hormigas, exterminadas, y los panecillos (de pan blanco, integral y de soja) reemplazados por otros recién salidos del horno. En un rincón hay media docena de fotógrafos cubiertos de telarañas".</i></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Un altre mètode d'auto-oxigenació que ha arribat a convertir-se en una xicoteta obsessió, és la meua mania per les veus dels dobladors sud-americans de dibuixos animats dels anys 80 i 90. Amb eixes estridències en aguts o les tonalitats tan suggeridores com dispars. La teatralitat mai va ser millor sonoritzada.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/3iuk8GnYeTQ" width="450"></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/_Pcm6u9MPCI" width="450"></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/9pwsBplE0q0" width="450"></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
I per descomptat, la constant recerca en la música. Eixa que em du tan agradables sorpreses al descobrir les veus de sempre a les músiques de hui i en millor forma que mai. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
El minimalisme dels propis i xicotets plaers front a les grandiloqüències de la insolència, l'estafa i la hipocresia.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
És senzill, però és el meu mètode per a combatre-les.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/_nl3Oo4-IQ4" width="450"></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-23263116610607377572012-10-01T19:32:00.000+02:002012-10-01T19:35:37.669+02:00PER OMISSIONS (I) "inspiració"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
D'un temps a esta part em regolfen els silencis. Tinc congestionades les opinions i idees amb l'excés d'informació. La sensació de desànim i improductivitat ha deixat buit este espai tot este temps.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Cada dia, cada nova relectura de la situació, no fan sinó corroborar l'engany i <a href="http://blogs.publico.es/dominiopublico/5883/la-gran-estafa-el-presupuesto-de-2013/" target="_blank">la gran estafa</a> així com abonar el terreny de la impàvida desgana. Les mentides contínues i desbocades, sense mesura. La fal·làcia dels què diuen ens representen quan el que realment representen és, únicament, als seus interessos i el d'aquells pocs que els poden cobrir les esquenes així com omplir les butxaques.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
El mateix dia que, davant de les queixes generalitzades a les portes del corral que els congrega, conjuraven en veu alta la representativitat que el vot del poble els atorga, estos oligarques de postís votaven coses com les que voten. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
És tan sols un exemple, ho sé, però també és l'exemple de cada dia, el de les maneres de governar i representar que tenen estos cacics d'amagadetes des de fa molts anys. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><b>(Sessió plenària núm. 57 celebrada el dimarts, 25 de setembre del 2012)</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>- DEL GRUP PARLAMENTARI MIXT (SENYOR BALDOVÍ), SOBRE L'APROFITAMENT DELS ALIMENTS DESCARTATS PER LES GRANS SUPERFÍCIES. (Número d'expedient 173/000041). Efectuada la votació, va donar el resultat següent: vots emesos, 314; a favor, 142; en contra, 171 , abstencions, 1.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Va quedar rebutjada. </i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>- DEL GRUP PARLAMENTARI "UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA", PER A LA RACIONALITZACIÓ DEL RÈGIM RETRIBUTIU DELS CÀRRECS POLÍTICS ELECTIUS PER MITJÀ D'UN SISTEMA OBJECTIU, COHERENT I TRANSPARENT A NIVELL NACIONAL. (Número d'expedient 162/000415). </i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Efectuada la votació, va donar el resultat següent: vots emesos, 314; a favor, 6; en contra 308.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Va quedar rebutjada. </i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>- DEL GRUP PARLAMENTARI BASC (EAJ-PNV), RELATIVA A LA LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL. (Número d'expedient 162/000423). </i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Efectuada la votació, va donar el resultat següent: vots emesos, 314; a favor, 128; en contra, 170; abstencions, 16. </i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Va quedar rebutjada.</i></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
La iniciativa popular no té cabuda en este joc i les parts del bescuit que tots cuinem ja estan adjudicades. Ni tan sols es pretén "escoltar" el que es puga "demanar", ni tan sols s'admet "opinar".</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-ZipaSG9pQFtwM0ZePZukcdmO4xydl9z10BkNtrv1fL-WY4ho1GpGmlC0XLi35vXm9Oe8BWaKFcG8dOnf5vysvYYlaQbAcGnUV2EYdn69ao5pAnPw-RKfmbDYBsIcHyifTaKP4gYF_VQ/s1600/552090_333210536776092_988323765_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-ZipaSG9pQFtwM0ZePZukcdmO4xydl9z10BkNtrv1fL-WY4ho1GpGmlC0XLi35vXm9Oe8BWaKFcG8dOnf5vysvYYlaQbAcGnUV2EYdn69ao5pAnPw-RKfmbDYBsIcHyifTaKP4gYF_VQ/s320/552090_333210536776092_988323765_n.jpg" width="289" /></a></div>
<br />
<div>
És tan sols un exemple, ho sé ,però diu tantes coses...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/Uc4NvjzdHZ8" width="450"></iframe></div>
<div>
<br /></div>
Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-23040196512893684032012-09-12T21:16:00.000+02:002012-09-15T14:14:43.771+02:00ESPERANÇA <br />
Miquel era un home d'hàbits i costums, no li agradaven les sorpreses.<br />
<br />
Aquella vesprada-nit a la vella sala de cine, el final de la pel·lícula l'havia deixat pegat a la butaca sense alé. Portava mes de deu anys visionant este film amb regularitat, bé en alguns cinemes de la resistència cultural on el continuaven reposant, bé en algun visionat ocasional a cineforums oxidats o, en la majoria de les ocasions, a sessions individuals i onanistes d'autoconsum casolà.<br />
<br />
<i><b>"Repudia"</b></i>, la pel·lícula, narrava amb agilitat i elegància extrema la batalla sense quarter entre la "objectivitat" i la "subjectivitat".<br />
<br />
El bàndol del "ésser objectiu" amb el suport unànime i generalitzat de qualsevol societat civilitzada, defenia els seus postulats i qualitats amb les armes de la globalitat i l'acceptació massiva i mediàtica.<br />
Ser "objectiu" en eixa guerra comportava relativitzar-ho tot a l'objecte en si mateix, amb independència de la pròpia manera de pensar o sentir. Existir independentment a la consciència arribant a ser desinteressat i, inclús, desapassionat.<br />
Amb estos atributs s'obtenia l'aplaudiment generalitzat, incloent el suport públic de la hipocresia mes rància i els seus rerefons mes interessats.<br />
<br />
Enfront, la multitud "subjectiva", duia totes les de perdre. Quan es pertany o s'és relatiu al subjecte en oposició al món exterior, no es tenen molt bones perspectives d'obtindre el beneplàcit universal. Actuar i lluitar en aquella batalla fosca, la dels temps de les mentides quotidianes i acceptades així com la mal dissimulada lluita de classes i interessos, i fer-ho amb les armes forjades en la pertinença al propi mode de pensar o de sentir i no a l'objecte en si mateix, al fonament personal lligat als sentiments, era clarament una batalla perduda.<br />
<br />
La "subjectivitat" pública no estava ben vista, ni per uns ni per altres, mes que després els seus preceptes foren els mas usuals i utilitzats.<br />
Així és que, com no podia ser d'una altra manera, la "objectivitat" s'alçava una i altra vegada guanyadora d'una guerra injusta i descompensada.<br />
<br />
Però aquella vesprada-nit el final de la pel·lícula va ser diferent. Miquel va observar acatxapat al seu seient com el "ésser subjectiu", amb la força de la repulsió i el cansament, amb l'energia que dóna la desesperació davant de les contínues injustícies velades amb "objectivitats" de baix calat i interessos mal disimulats, obtenia una victòria contundent.<br />
<br />
No ho podia creure, havia vist aquella pel·lícula mes de trenta vegades als últims anys i mai hi haguera sospitat un final així.<br />
<br />
Ja en casa, encara obnubilat i extenuat per la sorpresa, es relaxava i acomodava entre precisos glops a un bon vi de la <i>Ribeira Sacra</i> i les<i> delicatessen </i>en forma de porcions d'uns opulents formatges<i> Stilton</i> anglés i <i>Gouda</i> holandés.<br />
Havia arribat a la conclusió que eixe final, el nou final, li agradava mes que el tantes vegades vist abans però sobretot, i això era el mes sorprenent, que el feia mes feliç.<br />
<br />
Després d'un últim i llarg glop de vi, havia decidit no tornar a vore cap altra vegada eixa pel·lícula i en veu alta va ofrenar la frase que ressonà amb reverberació per tot el menjador com un laude celestial, eslògan adoctrinant o veredicte final:<br />
<br />
"No es parle mes".<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/xkyebo2gAw0" width="450"></iframe><br />
<br />Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-71637582347817174332012-07-31T21:58:00.000+02:002012-07-31T21:58:20.724+02:00DE VACANCES (...o no)<br />
Sóc conscient que he deixat passar la vida de reüll, que he flirtejat amb la solitud fins al menyspreu de mi mateix.<br />
<br />
Sóc conscient que les sumes se m'han quedat sempre a mitges i que des de fa molts anys tenia la segura incertesa d'una vida en solitari, certificant dia a dia la seua vàlua en la meua inconsciència.<br />
Si així ha sigut ha estat per pròpia voluntat i per involuntaris designis, per convenciments de baix criteri i per criteris sense evidències.<br />
<br />
Quan he intentat desdir-me emparat en sentiments o en nous desitjos, mes intuïtius que una altra cosa, la vida m'ha respost amb inseguretats en sentit contrari o impossibles camuflats de falses estimes.<br />
<br />
No li ho tinc en compte, ni a la vida ni a les actrius del teatre equivocat.<br />
I no li ho tinc en compte per que les seus decisions i indecisions, els seus dubtes i incerteses, m'han permés arribar a on estic ara i amb qui ara estic.<br />
<br />
Mai havia compartit la vida plenament amb ningú, en tota la Seua justa mesura o amb la Meua plena convicció. Mai havia jugat el joc de la totalitat i el convenciment i ara, en plena partida, m'he tornat un addicte al joc, un ludòpata de l'amor.<br />
<br />
El futur vindrà sense avisar, com ni ell ho sap, i jo no puc prometre la seua arribada ni el seu empadronament en l'estat del benestar, però si puc assegurar la voluntat total i la plena convicció de voler viure la vida en plenitud jugant-la a mitjes, compartida.<br />
<br />
Este blog mai ha tancat per vacances. No ho ha fet per que mai ha sigut un espai de regularitat contrastada al què se li puguen atorgar descansos oficials i per que el culpable d'este lloc caòtic, si no ecumènic, ha fet ús i fruit d'ell quan li ha abellit, sense tindre en compte el calendari laboral.<br />
<br />
Però enguany és mes que probable que<i> El Cau</i> tanque les seues finestres una temporada, unes setmanes. No hi ha un altre motiu mes que el de poder disfrutar en la seua totalitat el curt període vacacional que m'oferix el treball i dedicar-me en exclusiva a gaudir de l'altra part de la meua vida, la que ara em completa i m'atibaca, sense desviar l'atenció en altres menesters.<br />
<br />
És per això que este espai romandrà inactiu fins que les dèries se disparen novament o les inquietuds reapareguen interlinees.<br />
<br />
Així és que, tanquem per vacances (... o no, qui sap).<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/9i4to4nTw9s" width="450"></iframe><br />
<br />Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-75401191343468768932012-07-12T00:17:00.002+02:002012-07-12T00:17:39.168+02:00MESURES I DESMESURES<br />
Sobre les noves mesures preses hui pel govern i la crisi no tinc ganes de parlar, però deixaré ací una opinió per si a algú li servix i per a llevar-me el pes de damunt.<br />
Alleugerir el cos de merda de tant en tant o porgar-se, se solia denominar la cosa.<br />
<br />
<i>Primer punt:</i> Jo, per molt que continuen abaratint l'acomiadament i facilitant la imposició de salaris mes baixos en les empreses, no contractaré a ningú mes, no puc. Tan senzill com que no hi ha demanda ni mercat i, sense això, la sostenibilitat de l'empresa és inviable per fàcil que siga despedir i barat el contractar (o viceversa).<br />
<br />
<i>Segon punt:</i> Per molt que ajuden (ajudem) als bancs a tapar els seus forats, els que ells mateixos han creat, no concediran mes crèdit. No creuen en això en les actuals circumstàncies de risc per morositats i, el mes important, no ho necessiten. Mentres continuen obtenint diners fàcils d'Europa a baix interés no tornaran a exercir de banca tradicional ni jugaran o retornaran al mercat que realment deurien, al seu verdader treball.<br />
<br />
<i>Tercer punt:</i> La gent i les empreses difícilment poden demanar crèdit encara que ho necessiten. Qui ho farà si les seues perspectives de futur, les laborals, les de l'oferta i la demanda, són les que són? Ningú sap com podria pagar eixe crèdit en les actuals circumstàncies (personals o empresarials). La teoria de fer la bola mes grossa, ja sabeu.<br />
<br />
<i>Quart punt: </i>Amb la perspectiva exposada en els tres punts anteriors, qui és el guapo que no intenta estalviar (si és que encara pot)? I els que no poden fer-ho, com col·laboraran a activar el consum? Per desgràcia també sabem (encara que alguns menys que altres) que sense consum, en este sistema de sinergies entrellaçades tan dependent i al mateix temps tan injust, no hi ha cap possibilitat de reactivar l'activitat laboral i, amb això, que la roda torne a girar per a anar recomponent les errades de tantes males gestions i megalomanies innecessàries i recuperar, si és possible, tot el que de sensat hem perdut en este denominat estat de les garanties socials.<br />
<br />
<i>Quint punt:</i> ... xe que no, que no continue, que ja no tinc ganes de pegar-li mes voltes al nano sabent, com sé, que la cosa anirà de mal a pitjor.<br />
<br />
Que Sant Gonera ens pille confessats !!!<br />
(i molta sort a tots)<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/IOL6UpClNfk" width="450"></iframe><br />
<div>
<br /></div>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-59645513079259952942012-07-03T21:38:00.001+02:002012-07-04T09:18:31.868+02:00EVIDÈNCIES<br />
...i ara ens vindran amb mes retallades i sacrificis, amb la "cantinela" de que ens hem d'estrényer la corretja pel be comú. El discurs fàcil de què tots som responsables del que està passant en la nostra justa mesura, allò de que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats i eixes coses.<br />
<br />
Es continuarà enfonsant l'estat de les garanties socials i ens injectaran via rectal una nova dosi de por a llarg termini. Res de solucions reversibles amb el pas d'uns pocs anys, res d'això.<br />
L'estat de les desigualtats i injustícies ja està ací, benvinguts a la lluita de classes.<br />
<br />
I no, no m'empasse cap ni una d'estes retòriques de la hipocresia. No em val cap d'eixos discursos de justificació de lo injustificable, per molt decorat o disfressat de tecnicismes i complexitats que me'l pinten.<br />
<br />
Jo ja pague, i sempre he pagat, la meua quota de responsabilitat. La que ells, els nostres magnànims dirigents, van escollir. Mai vaig poder triar la dita quota, mai vaig poder discutir-la amb justificant de recepció i garantia de resposta.<br />
<br />
La meua quota de responsabilitat en forma d'obligacions tributàries, de finançaments i préstecs amb els què he complit rigorosament, la meua part de contribució que "ells" van triar per mi.<br />
Impostos directes i indirectes, increment en les tarifes energètiques, augment de les taxes i serveis públics.<br />
I tota esta quota de responsabilitat pagada l'he complit adobada d'uns nefastos servicis judicials que "ells" també han gestionat.<br />
<br />
No, mai vaig poder triar la quota a pagar, sempre m'ha vingut imposada. Ni tan tan sols he tingut la sort de vore guanyar unes eleccions a cap de les opcions que he votat en la meua vida electoral. Mai els he votat a "ells" i no referende la seua gestió.<br />
<br />
He complit amb totes i cadascuna d'eixes obligacions i ara he de pagar d'altres noves sense tan sols saber en què he contribuït a crear-les.<br />
<br />
Parle per mi però com jo hi ha molts, no se si majoria, però molts.<br />
<br />
També hi ha de molts altres, polítics i gestors públics, no tots però sí molts, que no han pagat ni pagaran res per eludir les seues responsabilitats. "Ells" que han triat per a mi les meues, les que complisc estrictament, no paguen res per eludir les seues, per haver errat deliberadament o no i, a més, ens van a imposar de noves.<br />
<br />
Un llistat d'obvietats, està clar, però de tant en tant m'agrada rebolcar-me en la merda de lo evident i obvi perquè no se m'oblide d'on ve l'olor.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/q5HUZIDyDC8" width="450"></iframe>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-16940836118602559282012-06-27T00:06:00.001+02:002012-06-27T00:06:41.110+02:00LA POÈTICA OBLIDADA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Barcelona i jo tenim una relació astringent. Aspra, picant, amarga i gustosa. Diversos fets molt significatius a la meua vida han vingut precedits o prosseguits d'alguna trobada amb la dama catalana. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ara que em queda quasi llunyana la penúltima cita amb esta meretriu de l'heterogènia urbanita, la ciutat em reclama el que em va cedir i presentar en eixos dies. La meua estima mes preada.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
De moment la urbs em guanya la partida i en el tira i afluixa per la proximitat em du avantatge.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Però no li ho tinc en compte.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Passejant fa uns dies novament pels seus carrers en l'intent per reconciliar-me amb la distància, per transgredir la proximitat fins al contacte, a més de recuperar abraços i recompondre conviccions llargament oblidades a les cantonades del desànim, el dolç padrinatge d'esta ciutat i els seus racons també m'ha tornat el convenciment en la poesia.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmmSP9F0fmKiEbR9mAs_rBhK7H83bE9CfFrKym-IQrPcj0wEY5Y3hPB3J1YM-mEHOlPbDAL4LfmpNjqkHJnykzvWxoW1hJCRasFqkjEKW7poN4IFSmW6AylnPwc2S3GJ53Iprr7CaWYE8/s1600/IMG_2576.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmmSP9F0fmKiEbR9mAs_rBhK7H83bE9CfFrKym-IQrPcj0wEY5Y3hPB3J1YM-mEHOlPbDAL4LfmpNjqkHJnykzvWxoW1hJCRasFqkjEKW7poN4IFSmW6AylnPwc2S3GJ53Iprr7CaWYE8/s320/IMG_2576.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
El comentat i tan de moda auge poètic, auspiciat pels nous mètodes d'interrelació i la tecnologia de l'intercanvi virtual, topa directament i sense para-xocs amb el meu sistema d'anàlisi i gustos. He arribat a la convicció, per reiteració i per esgotament, que a la gran majoria de creients de la nova religió poètica els agrada la poesia que no s'entén, que no té "sentit".<br />
<br />
Farcits de lèxics opulents, pot ser, traspuant paraules impossibles, els nous versos amb els seus versors i perversors, es perden en un conglomerat de sense sentits de lo mes ornamentats, això sí.<br />
A la nova poesia, sense cometre el pecat de generalitzar però si la falta de pluralitzar, li manquen històries i trajectòries. Trajectòries que connecten cada vers amb el següent i els consegüents, que li donen sentit i significat a la globalitat, encara que siga un sentit fungible per l'ús o abús.<br />
<br />
I és que a mi m'agraden les històries, no ho puc negar. En les cançons disfrute amb les lletres que tenen història i trajectòria, les que fugen del sentit efímer i inconnex. És per açò que ja fa anys m'engalipen<b> Los Planetas.</b><br />
<br />
El mateix m'ocorre amb la narrativa. Una novel·la repleta de xicotetes bones històries em té vençut a cada pas de full, amb cada revolta de la trama. Per això m'ha agradat tant <i>"El mapa i el territori" </i>de<b> Michel Houllebecq</b> i per això mateix em continua apassionant <b>Bolaño</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfKMR7025eVOtWTkjNIKUenuChXZSLvfdy4gUBUcd3rG4xXSqpSHp_jbNiPueL-o0i8mbNcE_lLFq02YOwQ32TSRr_RC9S_R8MF0Boe5SW9qK_uAnJdU1K_JBdU-E66ZM6j4SeQaWFLFU/s1600/IMG_2609.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfKMR7025eVOtWTkjNIKUenuChXZSLvfdy4gUBUcd3rG4xXSqpSHp_jbNiPueL-o0i8mbNcE_lLFq02YOwQ32TSRr_RC9S_R8MF0Boe5SW9qK_uAnJdU1K_JBdU-E66ZM6j4SeQaWFLFU/s320/IMG_2609.JPG" width="253" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoulrf0GX1CfVCNuFRpKwBDkhyNkOkae0HallrUrs2uYdqhIXekIuARptuh9xaVInDLvzu98O4IYVCgXmmUDfhDGrjvLPrE-A1I6BY0CuxdcHJfo1oW7LUKA7Qus2rkIp18jJAfsBmR_w/s1600/IMG_2610.JPG" imageanchor="1" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoulrf0GX1CfVCNuFRpKwBDkhyNkOkae0HallrUrs2uYdqhIXekIuARptuh9xaVInDLvzu98O4IYVCgXmmUDfhDGrjvLPrE-A1I6BY0CuxdcHJfo1oW7LUKA7Qus2rkIp18jJAfsBmR_w/s320/IMG_2610.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Per sort Barcelona i les seues petites històries ocultes en els amagatalls mes inesperats, m'han permés redescobrir la passió per la poesia. En el mur d'un edifici públic qualsevol o en les tovalloles de paper retolades a les taules d'un humil restaurant palestí. En qualsevol d'estos llocs o en altres ben ocults, es pot rescatar el sentit poètic mes pur i colpidor. </div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Eixe sentit poètic es pot trobar en qualsevol indret, sense necessitat de campanyes mediàtiques o promocions en xarxa.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Igualment que el sentit de la vida es pot retrobar en un viatge en tren camí de Barcelona, al seient del meu costat, i amb la sort de voler quedar-se.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: -webkit-auto;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/nWRE0yUXxtA" width="450"></iframe></div>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-43043821311471409482012-06-15T20:31:00.002+02:002012-06-16T10:54:19.091+02:00ÈXIT (perspectives)Fer anàlisi d'una vida és una forma com una altra de recompondre les autoestimes o claudicar davant de les errades i, una o l'altra cosa, depenen únicament del punt de vista o la perspectiva que es baralle.<br />
<br />
Repassant el memoràndum dels meus "èxits" fins a la data, he arribat a la conclusió que tot el que he aconseguit i considere important al meu trajecte vital són coses ben senzilles, quan no elementals.<br />
Allò de les perspectives com ja he dit.<br />
<br />
D'altra banda eixes coses importants que he aconseguit, per mínimes que pareguen, són les que sempre vaig desitjar obtindre. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/c0xDNtqNcAc" width="450"></iframe><br />
<br />
He aconseguit fer i viure la meua vida en valencià, a pesar d'un entorn advers i procedir d'una família de parla castellana per limitació geogràfica. I és que la Canal de Navarrés deixa empremta (a més d'accent). <br />
<br />
He pogut complir el somni de guanyar-me la vida amb projectes propis que continuen il·lusionant-me a pesar de les dificultats.<br />
<br />
També he aconseguit la quota d'autonomia imprescindible per a tindre cert criteri. La confiança necessària a l'hora d'opinar i debatre que, en la seua absència, allà per les èpoques de post-adolescència, m'omplia de pors i inseguretats.<br />
I a més he aprés a gaudir amb el procés d'aprenentatge de cada dia, valga la redundància.<br />
<br />
La mateixa confiança m'ha permés, com diu <em>Leonardo Sciascia</em>, convertir l'escriptura en un acte d'esperança dins de la meua rutina, mes que siga en el format pàrvul i mínim que ací presente.<br />
Això, per a mi, ja és tot un èxit. <br />
<br />
Continuant amb el catàleg de bons resultats, reconec haver pogut equilibrar els meus desitjos amb les meues obligacions i no atabollar-me en excés per aconseguir-ho o per tindre que deixar algun propòsit al camí. <br />
<br />
He aprés també a disfrutar com un badoc, feliç, perdent-me pel calaix de les sorpreses en el joc musical del dia a dia. Rebuscant entre cançó i cançó, versió o perversió, sense l'apremi per la immediatesa o l'última hora. <br />
<br />
Últimament, per a endolcir mes la cosa, estic aconseguint aprendre a estimar amb la correspondència de sentir-me estimat. Una reciprocitat que m'empenta i em porta del braçet per la drecera cap a l'optimisme.<br />
<br />
Amb este bagatge, no tinc dubte, em considere un home afortunat.<br />
<br />
<em>"A Clàudia, per redreçar el meu punt de vista i acompanyar-me fins al tossal amb la millor perspectiva"</em><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/U2RhYy1va1M" width="450"></iframe><br />
<br />Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-80750559795335995122012-06-03T17:04:00.000+02:002012-06-03T17:11:57.390+02:00CALENDARI (ofici i veredicte)Que m'agraden molt els trens ja ho he dit alguna vegada, ací i per rodalies. M'encisa el món menut i en constant moviment sobre el què se sustenten, el circ de les cares i ganyotes dels efímers personatges que el travessen, les seues anades i tornades o les incògnites històries que s'amaguen rere totes i cadascuna d'eixes cares. <br />
<br />
M'apassiona imaginar eixes històries avesat al confort d'un seient dins d'un vagó o aturat plàcidament, com un gos mut en un balcó, observant sense mes, en eixos satèl·lits de l'heterogenia que esdevenen les estacions. <br />
<br />
Als trens és també on millor pense. Les mes bones collites de raonaments les he tingut en la quietud d'eixos viatges, amb la banda sonora que jo trie sonant als auriculars o capbussat al meu silenci entre el so ambient que transpiren els vagons i els seus habitants transitoris. Anestesiat pel paisatge en moviment que es transmet en directe per la finestreta i que m'abduïx, de tornada, cap a les meues reflexions. <br />
<br />
Fa tan sols unes hores que he arribat d'altre llarg viatge en tren, certificant en les meues incerteses totes eixes bones sensacions. He tornat a disfrutar de la meua solitud en circulació ferroviària al regressar de Barcelona. <br />
<br />
Com cada any des de fa huit s'ha reiniciat el ritual amb eixa ciutat, amb la música que m'oferix, les seues experiències i amagatalls. Per uns dies he tornat a sentir-me segur amb allò que vull en la meua vida i de la meua vida. De nou he compartit vivències i bons moments amb amics i nouvinguts.<br />
Així mateix he représ el joc de les meues soledats intencionades, perdent-me entre la multitud d'un festival i absorbint amb avidesa cada imatge, cada olor o cada nota.<br />
<br />
Deambular pels carrers coneguts i els desconeguts esquiu del món i de mi mateix, convertir-me en una esponja que s'amera amb cada nova estampa.<br />
M'han acompanyat amics i amigues, anònims i desconeguts, fragors, essències i el meu alé, però també han estat Wilco i els White Denim, i Spiritualized i Dead Cab For Cutie. O Laura Marling o Girls o Lee Ranaldo. I Dirty Three, The Cure, Mazzy Star i tants altres. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/WbYm6GlAm8o" width="450"></iframe><br />
<br />
Barcelona i este viatge en tren han restablit certes il·lusions mes algunes passions amagades sota un any de tristors. <br />
Però el calendari ha tornat a fer feina. Amb el seu ofici m'ha conduït de retorn i en data d'abans d'ahir a la vora mateix de la ferida, al cim del precipici dels meus desconsols.<br />
<br />
Una data marcada en pena, una xifra fosca acumulada a l'almanac de les basardes un any després. Un simple i punyent any complit.<br />
L'aniversari de l'amarguesa, capaç de retornar-me amb arravatament irreflexiu tot el desànim que ni el millor aire fresc, el de Barcelona i les bones sensacions, el de les il·lusions recobrades, pot arribar a contrapesar.<br />
<br />
El divendres va fer un any que vaig despedir ma mare.<br />
<br />
No ha sigut un any fàcil. Als problemes d'estos temps s'han unit les novelles incomoditats de viure a un poble, el meu poble, que em connecta directament amb tantes absències.<br />
En cada cantó a cada carrer, en cada perspectiva emmarcada en el passat i pinzellada en el present, amb cada aroma de vivències i les seues remembrançes, s'emfatitza la memòria empeltada de nostàlgia. I açò no ajuda en el trajecte cap a l'habitud, la normalitat o la calma.<br />
<br />
Alguna decepció inesperada, algun desengany d'afegitó i altres buits consubstancials, em situen en el perímetre d'eixe benestar que sempre vaig tindre en esta ma casa.<br />
No m'agrada sentir-me així, perifèric, amb l'esperit fútil.<br />
<br />
<strong><em>Laude :</em></strong> <br />
<em>Et trobe molt a faltar mare, t'estime mes que mai i no sabria viure sense el teu record. Eixe somriure perenne, el teu impertèrrit bon caràcter, són el millor exemple de tot el que necessite i vull tindre per davant.</em><br />
<br />
<em>Poc m'importa el que la gent puga pensar per fer-ho públic.</em><br />
<em>T'enyore tant.</em><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/F5W3RhkI2SU" width="450"></iframe><br />
<br />Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-20358142172230199192012-05-15T23:00:00.001+02:002012-05-16T17:08:19.657+02:00DESEMPATCrec que he arribat a un desempat amb la meua consciència. La partida s'ha decantat al meu favor per una conclusió de diferència.<br />
<br />
Després de la pròrroga d'estos últims mesos, el temps extra per a dilucidar el que vull ser s'ha decidit al meu favor en una jugada de resignació per la banda amb cabotada final.<br />
<br />
He guanyat la partida a l'acceptar quines són les meues característiques i adaptar-me a elles, assumint els errors, confirmant que m'equivoque mes a sovint del que m'agradaria i assimilant que el jo que voldria ser, el que veig a la reflexió pausada o la introspecció, no s'adapta cent per cent a les aptituds del meu jo del dia a dia.<br />
<br />
La conclusió que ha deparat el desempat és aquella que confirma al meu jo quotidià com una versió del que anhelaria ser. <br />
<br />
No estic eufòric després de la victòria, ni tan sols brindaré amb mi mateix, però m'agrada acceptar-ho i acceptar-me, comprovar que moltes versions poden arribar a ser tan bones com l'original.<br />
Al cap i a la fi aquelles interpretacions que s'assemblen en excés al model desitjat acaben sent en massa ocasions una còpia barata i desubstanciada.<br />
<br />
Això o que últimament vaig lleuger d'algunes càrregues que llastaven el meu pírric optimisme i em costa ben poc buscar-me excuses.<br />
<br />
Música versionada per a seguir disfrutant.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/_WHfkuVbu74" width="450"></iframe><br />
<br />Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-84149180588958145552012-05-09T15:06:00.002+02:002012-05-09T22:48:04.114+02:00AL·LEGAT EN LA MEUA DEFENSA (sense acusació prèvia)<strong>Saramago</strong> al seu dia comentant l'<em>"Assaig sobre la ceguera"</em> ja ho va asseverar: <em>la realitat quotidiana ens diu que no podem ser optimistes, i jo no ho sóc, però definitivament només els pessimistes poden canviar el món. </em><br />
<br />
Jo afegiré, a més, que el pessimisme és la meua forma d'afrontar la vida però que, per això, per ser un pessimista germinal, no tinc per que ser una persona trista o covard.<br />
<br />
Estic una miqueta fart de tant d'optimista crònic que no encara la realitat, que s'amaga entre somnis i il·lusions sense entrar a analitzar-les, sense sospesar els pros i els contres de cada decisió. He vist a molts, massa, desaparéixer en la seua desesperació per no descompondre correctament una elecció anticipadament i deixar-se endur pel corrent d'optimisme entusiasta inversemblant.<br />
<br />
La comoditat d'eixe optimisme desgavellat és el coixí perfecte per a tantes pors. El matalaf ergonòmic en que acomodar els contratemps i bressolar les complicacions, tapant-les ben tapadetes perquè no vegen la llum i es ventilen les dificultats.<br />
I això sí es covardia.<br />
<br />
Sí, sóc pessimista i moltes vegades, a pesar dels obstacles en el camí, a pesar d'uns últims temps farcits de pèrdues, problemes i desil·lusions, encara sóc víctima de la carcallada fàcil. Continue sent capaç d'embastar un discurs atibacat de bon humor i disparar desficacis o ironia amb tir fàcil.<br />
<br />
No em cal formalizar la meua part alegre dia a dia. Ni ací, en este espai mes sobri per trajectòria que per premeditació, ni en qualsevol altre canal en què puga oferir les meues opinions.<br />
<br />
La quota que pague per este al·legat és deguda en part a l'excés de fonts d'informació en què bec ultimament. Este Cau també es mereix un argument en la seua defensa, mes que siga tan sols per la meua part. <br />
<br />
Encara em queda molt de què parlar, molt per escriure, i amb la safata del pessimisme com a base, tot el que vinga de bo sempre s'assaborirà millor. <br />
<br />
SÍ, PESSIMISTA... i lleig, i remugador, i histriònic, i xarrador, i vehement, i inquiet, i desficiós, i tantes altres coses. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/hOIsYA1QDuk" width="450"></iframe>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-80111922471708221162012-05-08T23:51:00.000+02:002012-05-09T08:33:29.758+02:00UN GÈLID ESTIUÉs el que passa en un abril calorós, festiu i processional. Una pasqua de penitència sense contrició, flagell ni penediment du a estes coses. En aquell llit de passió sense compunció, pena ni mortificació, les úniques referències a la setmana santa eren les remors a cau d'orella en el to de la conversa que va prosseguir al joc de la luxúria.<br />
Sonaven a pregàries falsificades, <em>made in</em> Xina.<br />
<br />
Parlàvem baixet per no molestar-nos a nosaltres mateixos, per a, probablement, suggerir i no afirmar. Tants dubtes sense exposar es dissimulaven millor entre els murmuris en què còmodament ens instal·làrem eixa nit.<br />
L'amor a poca veu no és cap compromís.<br />
<br />
Entre el segon <em>t'estime</em> en do menor que havia llançat i el teu primer esbós de somriure, vas soltar un sospir acalorat. "Uff, quina calor" va sonar amb alguns decibels per damunt de la mitjana, trencant la rutina sonora d'eixa nit i el prefaci d'una frase massa sòbria per a aquell moment, excessiva per a tu.<br />
<br />
Em vas obligar a retirar la manta, a guardar-la, i la resta d'aquella nit, d'aquell somni amb disfressa de realitat, va prosseguir amb mes deliris i desitjos, entre carn i esperança, il·lusions, fluids, ossos i insospitades renúncies encara per vindre.<br />
<br />
Des d'aquell dia el meu llit seguix sense la manta, albergant-me en les nits entre la fredor de la teua absència. Te vas endur la calor sense desitjar-ho i a mi, ara, m'espera un llarg i fred estiu per davant.<br />
<br />
Cerque i recerque mecànicament, sense proposar-m'ho, en aquelles melodies compartides. Cercle els minuts d'aquella nit i els seus records entre els acords suggerits que la vestiren. <br />
<br />
I els silencis, els meus silencis, no em resguarden de la gelida derrota.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/-gOTt1XIEOA" width="450"></iframe><br />
<br />Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-86177198086789584732012-05-07T18:36:00.001+02:002012-05-07T18:36:26.998+02:00LA CRISI DES DE FORA (o no)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Fa uns dies que volia escriure sobre la crisi econòmica i matisar algunes coses sense entrar en eixos arbitraris tecnicismes que obnubilen la raó i ens velen la claredat de comprensió. M'havia plantejat fer-ho recuperant la secció <em>"Epistolari interblogaire"</em> per a redimensionar l'opinió que ja vaig donar en el seu dia a la <a href="http://sotalacreueta.blogspot.com.es/2012/05/mentiders-oportunistes-cafres.html" target="_blank">excel·lent entrada</a> que <strong>Xavier Aliaga</strong> va fer al seu espai.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
Pensava parlar del dimoni del deute, eixa maligna figura que tots els mitjans, governs i estaments, nacionals i internacionals, s'han encabotat a criminalitzar i perseguir. Totes les mesures donades i per haver, dignes o indignes, oportunes o injustificades, siguen cruentes o impertinents, totes, van encaminades cap a l'eliminació d'eixe deute per la via ràpida i la devolució dels diners deguts als prestadors de nou encuny que regixen i dirigixen les nostres vides.<br />
<br />
El sistema se salvarà i sanejarà si eliminem el deute, proclamen en veu alta, per, a continuació, justificar que amb això tornarà a circular el crèdit i les entitats bancàries donaran fluïdesa a les seues prestacions per a reactivar l'economia estancada. Injectem mes diners públics als bancs perquè açò ocórrega, es continua vociferant. <br />
<br />
Així és que la solució al deute passa per llaurar un futur en què ens puguem tornar a endeutar i, pel camí, pagar les quotes necessàries (i les innecessàries) perdent tot allò digne que vam arribar a aconseguir amb cap ni una seguretat de tornar a recuperar-ho.<br />
<br />
Mentrestant seguim sense vore als prestadors com el que són, empreses que busquen el màxim rendiment en les seues operacions i que tenen com a únic objectiu aconseguir grans beneficis amb què atraure nous inversors i premiar als seus socis i gestors (en format dividend o salaris de ciència-ficció). No són ni han sigut mai entitats caritatives i sense ànim de lucre. No són, ni mai seran, institucions que vetlen pels drets i el ben estar dels ciutadans o dels estats. <br />
<br />
Sent així la cosa la pregunta és la de sempre, i per què han de posseir estes entitats privades, estes empreses, el monopoli de la distribució econòmica en este món? No podrien arribar els diners públics, els que genera la gent i altres empreses, a eixa gent, als estats o a les empreses, per altres vies sense passar pels bancs i entitats financeres? <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg3QsNwAK2J0FOmInAWkjoqEvRsJdpMmhh81fTRd_NwAf_FNdunaZCAtc3M8f_oHj3oYXi7lTYbW4kcaQ_CdCT5HE-Zs3539ldfWKN3SoGShBe0o7waBjIps0NC3JSoGwZTakvUfAKfPg/s1600/la-crisis-pone-de-moda-las-comuniones-e28098low-coste28099-450x321%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="228" mea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg3QsNwAK2J0FOmInAWkjoqEvRsJdpMmhh81fTRd_NwAf_FNdunaZCAtc3M8f_oHj3oYXi7lTYbW4kcaQ_CdCT5HE-Zs3539ldfWKN3SoGShBe0o7waBjIps0NC3JSoGwZTakvUfAKfPg/s320/la-crisis-pone-de-moda-las-comuniones-e28098low-coste28099-450x321%5B1%5D.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Fa uns dies que volia escriure sobre la crisi però no m'abellia. Tènia ganes de parlar de certes festes que amb major o menor lògica i sentit, convoquen amics i famílies per a disfrutar de celebracions tan carregades de tradició com incoherència. Així i tot volia parlar d'estos festejos, de la part positiva d'eixos aplecs ara en temps de comunions i sent, com he sigut, partícip en un d'ells.</div>
<br />
Però este aplec festiu a què vaig assistir va ser el que va ser, un caldo de cultiu per a les converses sobre els mals moments, una olla a pressió que pujava de temperatura conforme eixes converses anaven incrementant el seu to i especificant els detalls de cada drama familiar. Un dia per a disfrutar va acabar amb moments complicats i màximes tensions. Gent al límit, que ho està passant molt malament, amb problemes psiquiàtrics afegits a tota la càrrega del dia a dia. Policia, metges, atacs d'ansietat i intents d'autoagressió. Pel mig, alguns, intentàvem rebaixar tensions i evitar que els xiquets, els protagonistes del dia, foren conscients d'eixa realitat i pogueren seguir en el seu món de jocs i diversions, gaudint del seu dia.<br />
<br />
La veritat és que estos temps i els seus successos no ens deixen pegar-li mos amb certa seguida als pocs bons moments i alegries que encara ens resten.<br />
<br />
No volia parlar sobre la crisi, no m'abellia...<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/9Cyo8xivbk8" width="450"></iframe><br />
<br />Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-66166896652546591572012-05-02T09:14:00.000+02:002012-05-02T09:14:05.273+02:00DE FICCIONS I PERSONATGES.Hi ha desitjos o anhels que tan sols aconseguim a través de la ficció. Tots els comptes pendents d'una vida, totes les derrotes, es poden redimir amb la imaginació, bé siga la pròpia o l'aliena.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
A través d'un personatge podem accedir a tot allò del que la realitat ens priva. No tinc germans ni mare, no he conegut pare ni fills, no tinc parella i no poques vegades m'he sentit sol, però el cinema m'ha atorgat en moltes altres ocasions la possibilitat de tindre-ho tot, d'accedir a les meues carències o suplantar les faltes per uns minuts, amb el metratge d'una cinta i el temps posterior, el de la ressaca d'una bona pel·lícula, aquell que es presenta mes longeu o efímer segons l'impacte que ens cause l'obra.</div>
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
En molts personatges de ficció m'he vist a mi mateix i els meus desitjos. Sentir per uns moments tot allò que no tinc, percebre totes eixes sensacions anhelades, fan de la imaginació i el seu poder tot el que són. La cura a tots els dubtes o la resposta a tantes dolençes. </div>
<br />
<div style="clear: both; text-align: center;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/seVmORxBmFg" width="450"></iframe></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhebfeSElXy_cAMbNt_1TKfAPA704vVFq40zBCCK6_MZJqtFH5_0JL_CNYj2_78GM9svbvPWK9OoSSReNdMmQ6ntVxRhy1CfFzXXjyZhRHJfm50OSHq_nQoNnG-Q6WiDQf-jtcvZFcTbWg/s1600/shrek.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhebfeSElXy_cAMbNt_1TKfAPA704vVFq40zBCCK6_MZJqtFH5_0JL_CNYj2_78GM9svbvPWK9OoSSReNdMmQ6ntVxRhy1CfFzXXjyZhRHJfm50OSHq_nQoNnG-Q6WiDQf-jtcvZFcTbWg/s320/shrek.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
Algunes històries i els seus personatges, però, no arriben a suplir les carències de l'original ni a millorar les seues condicions. Algunes versions tan sols disfressen maldissimuladament el patró que prenen, sense afegir practicament res de nou. </div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
<strong><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Maurice_Tillet">Maurice Tillet</a></strong> va tindre fama i èxit, va ser un home intel·ligent i sensat. Si haguera conegut el personatge basat en la seua persona, probablement no hi hauria envejat res d'ell. </div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
O potser sí? </div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
<em>L'Angel Francés</em> va morir sol i sense família. Si hagués pogut triar alguna característica del personatge de <em>Dream Works</em>, potser hauria volgut estar acompanyat com va aconseguir estar aquell. </div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
O potser m'estic enredant barrejant els anhels equivocadament, els meus pels seus, les seues possibles enyorances i les meues, no se...</div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">
Ja sabeu, allò de la realitat supera a la ficció.</div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP-Wf9k7YIGoVdnrroh6LJmEYWtB15avwvf9_XRBxEVbHIWEJyvIr5GSk679RQOB5AjPZdeKrzNehRIc7cHZFC2OyVvx0Dn8xo-Bzhc6hoDeSvxPg6tbftmLpJTFMzr7mOlj8VXbATSBM/s1600/frenchangel-730194%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="cssfloat: left; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP-Wf9k7YIGoVdnrroh6LJmEYWtB15avwvf9_XRBxEVbHIWEJyvIr5GSk679RQOB5AjPZdeKrzNehRIc7cHZFC2OyVvx0Dn8xo-Bzhc6hoDeSvxPg6tbftmLpJTFMzr7mOlj8VXbATSBM/s320/frenchangel-730194%5B1%5D.jpg" width="227" /></a></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/UsgykyMPt1w" width="450"></iframe>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-13214585147653971502012-04-18T21:32:00.001+02:002012-04-19T10:06:59.520+02:00PASSEIG<em><strong>"Este matí he tret a passejar a les rutines laborals com de costum. En l'acte reflex d'aparcar en cordó pels carrerons del meu poble, hui, tot ha canviat".</strong></em>
<br />
<br />Uns ulls i un somriure ocults rere la finestreta fumada d'un cotxe que baixa lentament sotmeten a la meua impaciència i als meus instints que anticipen neguitosos a qui pertanyen, encara a risc d'equivocar-se.
<br />
<br />La veu, eixa veu, ve agafada de la maneta de la teua imatge.
<br />Ressonància terapèutica que sona de nou per a atibacar els meus anhels, per a frunzir el suny a la desesperança i combatre preocupacions del dia a dia segur de la victòria.
<br />I tot amb un sol <em>hola</em>.
<br />
<br />Dos minuts, un bes en la galta, vint i poques paraules i les mans entrellaçades un alé. Suficient per a desarmar les meues inquietuds d'anar per casa.
<br />
<br />Un altre cotxe esperant arrere anticipa la despedida i em retorna al passeig rutinari, el de les incomoditats i els buits.
<br />
<br />Sis passos mes avant se'm cau el cel damunt amb tot el pes de les fugides i, novament, camine lent i pesat. La lleugeresa, la teua lleugeresa, torna a ser en temps passat.
<br />
<br />La teràpia de l'estima que no arriba, dona ocell.
<br />
<br /><iframe width="450" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/UrYNwiMFi38" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-62600266424190462932012-04-12T14:11:00.004+02:002012-04-12T14:24:52.939+02:00VIURENo entenc un món on la gent té por de ser molt estimada.<br />No m'agrada, és un món de mentida.<br /><br /><strong>-<em>Acció</em>: </strong>Hores i hores compartides diàriament a ritme frenètic amb gent i mes gent, tots units pel cordó umbilical de les tecnologies. Hores i hores que no pesen.<br />GAUDI.<br /><br /><strong>-<em>Contrició</em>: </strong>Un murmuri a l'orella, a frec de pell, insinuant estimes de caire irregular, sense condicions, cara a cara, cos a cos. Un llast insuportable.<br />POR.<br /><br />Un món de falsedats.<br /><br /><iframe height="350" src="http://www.youtube.com/embed/MkGOrIBCcg4" frameborder="0" width="450"></iframe><br /><br /><em><span style="font-size:78%;">Recupere allò que mai em falla, que mai em frustra. Des de 1971, l'any d'esta actuació, l'any que vaig nàixer<br />MÚSICA. </span></em>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-82409936756437941072012-04-10T19:34:00.012+02:002012-04-10T21:53:19.240+02:00PREVISIBLE (o no)Va haver una època en què em creia imprevisible, uns anys en què plasmava les meues dèries creatives en format iconogràfic, sense a penes lletres. D'aquell convenciment van arribar a quedar proves materials, algun que altre poema visual d'autoria pròpia i dedicatòria estèril.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN9MWRPk8jRuzYaGcibvfSoz-jQG7LRNzzpTx3jXs8I5TDF_58IUDP7UWnj0k9GFUog2E-gVH4QKV07WsHc1WNqX21KaGmF7PFW7-DLAAtRIIPxaR8ZM7sTpI31pfltJHgNYO5xa6xT-Y/s1600/imprevisible.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 267px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN9MWRPk8jRuzYaGcibvfSoz-jQG7LRNzzpTx3jXs8I5TDF_58IUDP7UWnj0k9GFUog2E-gVH4QKV07WsHc1WNqX21KaGmF7PFW7-DLAAtRIIPxaR8ZM7sTpI31pfltJHgNYO5xa6xT-Y/s400/imprevisible.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5729827067705517554" /></a><br />Amb l'edat m'he tornat previsible i seguir-me el rastre és fàcil. Els meus escrits van deixant un degoteig de lletres que em delaten, produint un conjunt de xicotets tolls d'esperit sanguinolent, quasi amniòtic, cap a on es filtren les meues afliccions i entusiasmes.<br /><br />Però amb el pas dels anys a banda de la previsibilitat també se m'ha ancorat al caràcter la indiferència. M'importa poc o res com puc arribar a ser de presumible, com em fa de predicible la escriptura.<br /><br />De fet, si escric, ja fa temps que ho faig no tan sols per a opinar sinó també per necessitat. Em servix de coixí per a amortir les caigudes de tensió en la llum de l'esperança, de fil per a cosir les llàgrimes que les notes negres d'un piano poden arribar a provocar en algú estimat trencant-me l'ànima.<br />La utilitze com a lubrificant per a desencaixar mes fàcilment les peces que m'oprimixen o com a oxigen en la vàlvula que em connecta a qui vull estar unit.<br /><br />L'escriptura m'ha permés arribar a on estic hui, transitar entre la claredat i la foscor, agafar-me a la silueta d'uns barrots de llum amagat sota l'ombra del passat i poder avançar.<br />L'escriptura m'ha consentit viure en clarobscur.<br /><br />Algú molt estimat em va dir ahir allò de "sempre avant", però per a progressar fa falta soltar llast, ser conscient de que avançant s'obriran per defecte noves perspectives i que no cal aferrar-se a la comoditat del que ara coneixem, a les nostres seguretats d'anar per casa. <br /><br />Pot ser toca tornar a caminar per la drecera de lo imprevisible.<br /><br /><iframe width="450" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/OfJRX-8SXOs" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-89761729511228722862012-03-28T21:08:00.008+02:002012-03-29T10:19:13.862+02:00NOTHING TO HIDEDemà és el dia en què em toca rebre galtades a tort i a dret. És el preu a pagar per viure en un país sense terme mitjà, sense matisos. O d'un costat o d'un altre, en blau morat o d'encarnat, per la dreta o per l'esquerra.<br /><br /> Un país i una societat que no admeten opinions ni decisions externes al camp de joc on prèviament t'han col·locat. Eixa parcel·la que t'han adjudicat a baix preu sense demanar-te permís.<br />I jo demà estaré fora de joc, jugant en camp contrari i amb el criteri propi corrent per la banda oposada. <br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitLuDXIbMp9gZZWHVetEsjZ9r0dJsI_w-tECnucC1Al5wv6IO4tr6sPDShUm-yJnEonbS_zvvtiz5_dAb7hQejUcklpNPzv9tfTujJ-5HK44KoGlJ_nFvauE3JyKmn9DvEkXdxFN2qRAo/s1600/la_silla_de_vincent_con_su_tubo_de_vincent_van_gog_poster-ra592892206214086857d80cf94433503_0fh_400%255B1%255D.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitLuDXIbMp9gZZWHVetEsjZ9r0dJsI_w-tECnucC1Al5wv6IO4tr6sPDShUm-yJnEonbS_zvvtiz5_dAb7hQejUcklpNPzv9tfTujJ-5HK44KoGlJ_nFvauE3JyKmn9DvEkXdxFN2qRAo/s400/la_silla_de_vincent_con_su_tubo_de_vincent_van_gog_poster-ra592892206214086857d80cf94433503_0fh_400%255B1%255D.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5725027226338859602" /></a><br />Ser així m'ha dut on estic, per a lo bo i per a lo roín.<br />Demà tindré vaga en cadira de boga.<br /><br /><em>NOTHING TO HIDE !!!</em><br /><br /><iframe width="450" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/rqx5zqaxfIU" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-15167239946057889102012-03-25T21:24:00.006+02:002012-03-25T22:23:05.892+02:00PATRONS DE MESURAL'edat de cadascun, la seua maduresa o l'amplitud i fondaria del bagatge a la seua vida, també es pot mesurar amb l'escala musical, un patró de mesura com qualsevol altre.<br /><br />Podem amidar en el seu patró particular la longitud, la massa, la quantitat de substància, la intensitat de la llum o del corrent elèctric, la temperatura o el temps.<br />També podem calibrar la nostra experiència i trajecte vital en quantitat de grups que han passat per la nostra historia personal i, particularment, per la quantia d'estos que ja no existixen.<br /><br />Metre, Segon, Ampere, Quilogram, Mol, Candela, Graus Kelvin o Centígrads, minuts, anys o cançons. Cançons que subsistixen vives en la nostra memòria, en la nostra vida, a pesar que els seus autors ja no estiguen en actiu. <br /><br />El mateix ocorre amb les persones. El trajecte vital també s'acota per les persones que has anat coneixent. Algunes van passar ràpid, quasi de retruc i sense persistència en la memòria. Altres van estar anys i tan sols queda el caldo reduït d'un record espés, dolç o salat, gustós o ingrat. Una minoria van estar, estan i estaran, seguisquen o no presents, insubstituïbles i conformant l'entramat que configura la cuirassa que ens protegix. El jupetí paracolps que ens amortix en totes i cadascuna de les caigudes.<br /><br />Poques, molt poques, aquelles del gènere singular o individual, sempre hi seran, mes que no estiguen. A pesar de l'obsessió per l'oblit saps que estes es perpetuaran a la teua memòria, a la crònica d'una vida que no pots bescanviar. Són aquelles de les què no pots fugir a pesar del dolor, aquelles que tens cisellades al llenç d'alabastre que vas formar per protegir-te del desconsol. Aquelles que són però no estan i seguixen lluny, a un món de distància o mil quilòmetres de desafecte. En la volta del cantó a un milió de silencis de longitud.<br /><br />Esta cançó i este grup van ser part de la meua vida durant molts anys. Encara ho són mes que no seguisquen en actiu. Amb ells no hi ha silencis ni cantons ni distàncies, tan sols records.<br /><br />I són bons, són molt bons. <br /><br /><iframe width="450" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/IQ1-NhdewBw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-15107956180468720682012-03-22T19:53:00.009+01:002012-03-22T21:40:05.709+01:00PROSA (amb llicència poètica)Un home lúcid de 62 anys, capaç d'afirmar en els temps que corren que <em>"la paraula revolució està caduca"</em>, amb el bagatge d'una vida d'implicacions i compromisos no exempts del risc de la ignomínia pública o política.<br /><br />Un escriptor reconegut al què he llegit en una <a href="http://www.linformatiu.com/portada/detalle/articulo/erri-de-luca-ara-mateix-no-hi-ha-la-temperatura-per-a-una-revolucio/">entrevista</a> sobre el seu nou llibre <em>"I pesci non chiudono gli occhi"</em> (Els peixos no tanquen els ulls), dir coses tan suggeridores com que <em>"el futur ha esdevingut una paraula amenaçant. Un concentrat de riscos i perills. Per això estem molt més obsessionats en conservar el present. Tot són esperances per a retindre, no per a construir".</em><br /><br />És ben cert que se'ns ha oblidat pensar en millorar el present. Obstinats en retindre i mantindre ja no recordem que es podia viure per a corregir, per a eliminar desequilibris i errors que estaven ahí, en eixe present que ja és passat.<br /><br />En eixe passat que ja no és present, que no està present, com també diu <strong><em>Erri</em> <em>de Lucca </em></strong>a la mateixa entrevista, existien mercats: <em>"Saps? Mercat és una paraula bonica, és un lloc cordial on la gent va i compra i xarra. Això és un mercat. Hui es tracta només de la llei del profit, i prou". </em><br /><br />I jo enyore eixos mercats, eixe passat. Però si en este present que em mutila l'optimisme encara es poden sentir veus com la de Lucca, si encara existixen mirades com la seua, no serà tan difícil arribar a reconciliar-me amb l'avui, amb l'ara i amb mi mateix.<br /><br />Per això, i amb un dia de retard, remeiaré els meus actes d'ahir, els que vaig atribuir a la desil·lusió i el desencant. Esmenaré els fets escomesos i ho faré com s'ha de fer, amb la millor poesia. Rectificar és de sobris, o de serbis, o era de...<br /><br />...be, no sé, però ací està el meu oferiment poètic de hui.<br /><br /><iframe width="450" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/1y-BC1uJxUc" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br /><br /><em>Considere valor cada forma de vida, la neu, la maduixa, la mosca.<br />Considere valor el regne mineral, el conjunt de les estreles.<br />Considere valor el vi junt amb la pasta, un somriure involuntari, el cansament que no neguen dos vells que s'estimen.<br />Considere valor el que demà no valdrà res i el que hui ja val poc.<br />Considere valor totes les ferides.<br />Considere valor estalviar aigua, reparar un parell de sabates, callar a temps, socórrer a crits, demanar permís abans d'assentar-se, provar gratitud sense recordar bé el perquè.<br />Considere valor poder saber on està el nord en una habitació i el nom del vent que eixuga la roba.<br />Considere valor el viatge del vagabund, la clausura de la monja, la paciència del condemnat siga quina siga la seua culpa.<br />Considere valor l'ús el verb amar i la hipòtesi que un creador existix.<br /><br />Molts d'estos valors no els he conegut.</em><br /><br /><span style="font-size:85%;"><em>CONSIDERE VALORE</em>, del llibre <em>Opera sull'acqua e altre poesie</em></span><br /><br /><iframe width="450" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/BgNEsucBuMc" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-4378646460507237902012-03-21T19:48:00.009+01:002012-03-21T22:32:25.775+01:00POESIA<em>LA CABINA TELEFÒNICA<br /><br />Damunt de les llambordes, hi jeu d'esquena una velleta. Una pruna resseca de l'arbre de la vida. No sembla que hagi caigut: és més aviat com si l'haguessin deixat allà tirada. L'escombriaire, que està escombrant la brossa cap a la reixa de la claveguera, no en fa cap cas. L'aixequem nosaltres. "He caigut de fam", diu. Li dono la meitat del que tinc, tot i que corro el risc que em titllin de brut.<br /><br />Es tracta, per descomptat, d'una tramposa, i la seua trampa és aquesta: deixar-se caure al carrer per enganyar els transeünts commoguts. És evident que l'escombriaire coneix la trampa; altrament no continuaria empenyent amb tanta indiferència la brossa reticent fins a la claveguera. Però jo crec que una persona que al pic del dia es llança enmig de la porqueria del carrer per engarrapar quatre quartos, aquests quatre quartos se'ls ha ben guanyat. Ha fet alguna cosa a canvi. Ningú no es llança per gust damunt les llambordes mullades i fredes. La vella preferiria escriure articles sobre moda o ballar valsos de Chopin. Però no pot. Així que fa el que pot. Se li acut una idea i la posa en pràctica. Es llança sobre la brossa i reclama paga.<br /><br />A Josefine Strasser, la puntaire, no se li acudia res. Tan sols la no gaire afortunada idea d'engegar al burgesos "us beso la mà, senyor comte" o "us beso la mà, senyora comtessa". I amb això amb prou feines aconseguia un parell de monedes. Però no les utilitzava per adquirir un bon llibre o subscriure's a un diari popular, sinó per comprar aiguardent. Com a conseqüència d'això, la seua imatge del món va començar a trontollar. O, com constataria més tard a l'informe policial: "va anar caient cada vegada més baix, fins a arribar a la desemparança més absoluta".<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSHFCR4AyMpEmWCEPYzK2j_UGkdAITcwQIuTyTP_2hKduNT8yCmqJSdbDr3x9JCUlDbEIvZTjdxiPEkIxz_ec49-gFkD0XCP9UMFLIAnoDNMXg-owLnMPLNOCSvyqpB2HqkqfE5jPnCbE/s1600/resizer%255B1%255D.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 270px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5722428119814415378" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSHFCR4AyMpEmWCEPYzK2j_UGkdAITcwQIuTyTP_2hKduNT8yCmqJSdbDr3x9JCUlDbEIvZTjdxiPEkIxz_ec49-gFkD0XCP9UMFLIAnoDNMXg-owLnMPLNOCSvyqpB2HqkqfE5jPnCbE/s400/resizer%255B1%255D.jpg" /></a><br />Una nit de febrer, entre dissabte i diumenge, feia un fred intens. Josefine Strasser havia repetit moltes vegades "us beso la mà, senyor comte", però amb el fred que feia i entre aquells conciutadans, demòcrates de soca-rel, la cosa no funcionava. Tan sols un, un nihilista, li donà, afalagat, quatre rals. Amb la moneda a la mà, la dona va entrar en una cabina de telèfons. La introduí a la mística escletxa, on va quedar atrapada, i l'aparell, que estava fet malbé, va funcionar.<br /><br />Josefine Strasser disitjava una comunicaicó amb la Raó d'Estat, que, sens dubte, no podia permetre que un ésser humà morís de fam i de fred en aquella culta ciutat. La Raó d'Estat no era a la guia, ni en sabien res al servei d'informació.<br /><br />Al final, com sol passar, va posar-se al telèfon algú d'un número equivocat, el de l'Oficina Estatal. ¿Es tractava de res important? ¿De la llei de patents? ¿De la nova normativa sobre frau fiscal? ¿De les promocions dels subalterns? ¿O pot ser de les eleccions?<br /><br />Llavors es va tallar la comunicació.<br />Josefine Strasser va quedar consternada, perquè ja no tenia mes diners per telefonar. Però ¿que potser el mes important d'una cabina telefònica és el telèfon? No. El mes important són les quatre parets. L'espai escàs. La calma enmig del soroll. Una ratlla davant el fred i la foscor. La il.lusió d'una llar.<br /><br />I, dolçament embolcallada amb aquesta il.lusió, la dona es va adormir. Va tenir un sommi en el qual buscava una comuniació telefònica amb la Vida, que no podia atènyer amb els seus parracs de captaire. Volia parlar amb la Bondat, però la línia estava sempre ocupada. Amb la Raó... era sorda. Amb la Riquesa... roncava al llit. Amb l'empresa Tots els homes són germans, però tenien el telèfon fet malbé.<br />Al final, la vella es va decidir a trucar a Déu misericordiós.<br /><br />Aquesta comunicació sí que la pogué establir.<br />Ara, si jo fos un poeta, hauríeu d'aguantar </em>"La gloriosa assumpció d'Strasser, Josefine".<br /><em>Així que diré només que el diumenge de matí la varen trobar encarcarada. Un que enganxava cartells electorals va descobrir la pila de pelleringues congelades.<br />Commogut, la va cobrir amb el paper més gran que portava: "Vote democrataburgès!"</em><br /><br /><span style="font-size:85%;"><strong>Alfred Polgar</strong>,<em> La Vida en Minúscula.</em><br /></span><br />---<br />Al dia internacional de la poesia res millor que una ració de bona prosa.<br /><br />Per que porte unes setmanes punyeteret i per que seguisc desil·lusionat amb els impossibles d'una vida, desencantat de la lògica que em va rapinyar l'esperança.<br /><br />Per això i per que este conte, este llibre, em van furtar el cor fa ara quinze anys per a tutelar-lo de per vida, a colp de sístole i diàstole narrativa, al meu almanac d'esdeveniments literaris mes preats.<br /><br /><span style="font-size:85%;">(...i de banda sonora una <strong><em>simple cançó</em></strong> de l'últim i suggestiu disc de <strong><em>The Shins</em>)</strong> </span><br /><br /><iframe width="450" height="350" src="http://www.youtube.com/embed/RoLTPcD1S4Q" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Cul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.com1